L’Anna Meykhanajyan és una alumna de cinquè que va néixer a Armènia i porta un any amb nosaltres. No fa gaire, la seva àvia, que viu allà, li va explicar un conte tradicional armeni per telèfon. L’Anna ens ofereix la traducció al català:
El conte de la nena divertida
Una nena estava avorrida de fer sempre el que feia tothom. Per això, va agafar el costum d’entrar d’esquena per la porta. Un cop, però, va fer caure al seu avi i li va saber molt greu, així que va deixar de caminar cap enrere.
Després d’això, quan algú la saludava dient-li: – Bon dia!-, ella contestava: -Que et milloris!-, i quan algú li deia: -Que aprofiti-, la nena li replicava: -Bon viatge!-, i quan algú estornudava, ella cridava: – Benvingut!-, i quan trepitjava algú sense voler, ella deia com a disculpa: -Bon Nadal!-.
Però com que hi havia gent que s’enfadava, la nena va deixar de fer-ho.
A partir d’aquell moment, a l’hora de dinar, s’asseia a sobre la taula i possava el plat damunt de la cadira.
Un dia va haver una gran celebració i es va reunir tota la família. Les tietes i l’oncle es van esverar molt quan la van veure menjar d’aquella manera. Però…quin mal hi havia en allò?
La nena no va fer cas de les tietes i de l’oncle. Encara ara menja sempre així i fins i tot ho troba còmode.
Anna Meykhanajyan
