Tot recordant la història de Sadako, la nena que va sobreviure al desastre nuclear d’Hiroshima…
Foto: Memorial Sadako, amb milions de grues de paper. Hiroshima (Japó)

POESIA PER LA PAU

Quan la lluna

Quan la lluna esdevè argent
i els estels ens fan l’ullet
és de nit a casa nostra,
surt el sol cap a l’orient
i es pregunta molta gent
per l’ eterna resposta…

No és possible tenir pau,
si tots vivim sota el mateix sostre?

I. Barriel

Els canons, de neu

Els canons, de neu.

Les pistoles, d’aigua.

Els soldadets, de plom.

Que totes les batalles

que les guerres i les pors

siguin a partir d’ara

caducats malsons.

Els canons, de neu.

Les pistoles, d’aigua.

Els soldadets, de plom.

I. Barriel

Pau

És fràgil el mot,
dúctil el concepte.
Ha de dominar el món:
és el gran repte.

S’enfila pels núvols
i dibuixa coloms
amb branques d’oliveres
entre plomes al vol.

Equil·libri de forces,
balanceig i raons.
Raons solemnes
o raonables qüestions?

Pau a la Terra
sota la llum del Sol.
I dia a dia, gaudir de l’estrena
del més fràgil mot.

I. Barriel

I ara, una gran cançó de Dàmaris Gelabert:

La festa de la Pau

Si tingués la màgia d’un mag
de les bales faria flors,
dels fusells, trombons i fagots
i dels trons, poemes d’amor.
Si tingués la màgia d’un mag
de la gana faria blat,
dels canons, prismàtics gegants
i dels tancs, camions de gelats.
Si tingués la màgia d’un mag,
dels soldats en faria clowns,
dels tinents, ocells de paper,
ballarines o castellers.
Si tingués la màgia d’un mag,
de les mines faria daus,
de les bombes, jocs malabars
i dels corbs, coloms de la pau.
D. Gelabert

***

Amb imatges…