Se’ns acosten les vacances
per sorprende’ns cada dia
amb matisos d’espectacle
i llocs que semblen de ficció
entre camins de novíssim transitar.
Flaires mai imaginades,
vespres d’aquarel·la i transició,
nits d’esplèndida foscor
i rius i camps i boscos
de juny, juliol i agost
amb sorolls llunyans o properes remors.
Pots estudiar llavors ocells al vol,
papallones resseguint pètals i flors,
els núvols que es desplacen
mutant del blanc al gris sedós
i camps tot collita o ja rostolls.
Pots pintar paisatges nous,
pots escriure contes màgics,
pots bastir maquetes d’àngels
pots somiar amb vaixells i nàufrags.
Pots dibuixar balenes blanques,
pots llegir llibres fantàstics,
pots construir naus espacials,
pots estudiar com es desplacen
les tortugues pels oceans
o jugar amb vehicles de motor antic i ranquejant.
Pots contemplar la lluna
quan de nit sembli un fanal,
que primer lluirà taronja
i més tard aquell poder blanc sideral.
Pots nedar cinquanta milles
per corrents marins de mars australs,
pots volar amb estels o ultralleugers,
pots simular viure vides
de mítics aventurers.
Cal, però, que sempre a les vacances
arxivis llums, colors, sons i cels
a la memòria, al cor i als papers
i així seran permanents en el temps.
Permanents en el temps…
i els podràs cercar al teu cervell
quan el hivern sigui massa fred
i la monotonia qüotidiana t’aboqui
a un pou de tedi i avorriment.
***
