Si, en sentim a parlar, però fins que no t´hi trobes,no saps gairebé com va.

Ja fa uns quants cursos, ens ho anem trobant, alumnes que comencen a mig trimestre i al cap de dos mesos se´n van. De vegades canvien de localitat, d´altres marxen al seu país, d´altres canvien de barri, d´amics, de professors…És un trasbals per tothom, principalment per als mateixos nens i nenes que no s´acaben d´ubicar i tot i que tenen una gran capacitat d´adaptació, arriba un punt que desconecten. Diem que tenen falta de concentració, que no segueixen, que es distreuen…Els ajudem tant com podem,mestres de reforç,mestra d´aula d´acollida,un company/a de classe que l´ajudi i l´orienti, li donem temps d´adaptació, però això no és suficient..El tutor o bé la tutora de l´aula ordinària, a on va a parar el nouvingut el rep amb inquietud: que es trobi acollit/da, que s´adapti,que segueixi, que tingui el que pot necessitar….dins l´escola, ho procurem tot, però també necessiten una seguretat afectiva, reclamen més atenció del seu entorn familiar,necessiten sentir-se segurs, i tants canvis no ajuden.Els canvis d´escola ja són difícils en canviar de curs, però encara són una dificultat afegida si a mig curs continuen fent canvi d´escola.