Els “tsunamis” es produeixen quan hi ha un moviment molt fort en el fons marí per un terratrèmol. Aquest moviment de terra fa que l’aigua es desplaci i es formin onades a la velocitat dels avions.

Aquests moviments pràcticament no es noten. Podríem fer submarinisme sense ni adonar-nos-en. Quan s’aproximen a la costa, com que hi ha menys profunditat, l’onada es va frenant i es fa més i més gran, amb la màxima altura quan arriba a la platja.
El perill d’un “tsunami” pot durar hores, perquè, normalment, després de la primera onada,en vénen altres. I pocs minuts després arriba la força de l’aigua, ho engoleix tot.

Detecció de “tsunamis”

El “tsunami” més destructor de la història va passar a l’oceà Índic, on van morir més de 200.000 persones. Avui en dia existeix una estació submarina que detecta els moviments del mar. I per satèl·lit les dades arriben a un centre d’emergència on es decideix si s’ha d’avisar o no a la població.

Una paraula d’origen japonès

Els primers a observar aquest fenomen van ser els de l’antic Japó. Li van posar “tsunami”, ajuntant la paraula “tsu”, que en japonès significa “port”, i “nami”, que vol dir “onada”.

http://www.tv3.cat/videos/1516729

Resum fet per : Kei i Jesús