L’edat mitjana
La caiguda de l’Imperi romà d’Occident, l’any 476 dC, marca l’inici de l’edat mitjana, que comprèn des del segle V fins al segle XV.
Aquest debilitament de l’Imperi romà va afavorir l’ocupació del seu territori per altres grups. A la Península Ibèrica hi van arribar pobles germànics (procedents del centre d’Europa) i pobles musulmans (seguidors de l’islam i procedents del Pròxim Orient i del
nord d’Àfrica).
Els musulmans van crear la civilització més extensa del moment, que va abastar des de l’Índia fins a la Península Ibèrica. El territori de la Península Ibèrica que van incorporar al seu domini el van anomenar Al-Andalus i hi van construir una civilització molt avançada.
El sistema propi de l’edat mitjana és el feudalisme, basat en la divisió dels dominis reials en feus, que eren assignats a un noble o senyor feudal. Aquests senyors feudals es convertien en vassalls del rei: a canvi de les terres, es comprometien a ser-li fidels i a
ajudar-lo en les guerres.La societat feudal estava dividida en tres grups o estaments socials: la noblesa (reis, nobles i caps militars), el clergat (monjos i capellans) i el poble ras (camperols, artesans i comerciants). La noblesa vivia en castells, mentre que el poble ras vivia al seu voltant en cases aïllades o poblets. En la societat medieval hi tenia un paper important l’Església, tant des d’un punt de vista cultural com econòmic i polític. A partir del segle XI les ciutats es van convertir en nuclis de gran activitat artesanal i comercial. Gràcies a la millora de les tècniques agrícoles, les collites van augmentar, i els pagesos van començar a intercanviar els productes sobrers en fires i mercats. Al voltant d’aquestes punts van créixer les ciutats i una nova classe social urbana que no depenia dels senyors feudals, la burgesia.
El nord de la Península Ibèrica va quedar fora del domini d’Al-Andalus, i allà s’hi van formar regnes i comtats independents. Entre aquests territoris hi havia els comtats catalans, que van ser creats com a feus per part del rei dels francs. Els comtats catalans van anar creixent i prenent territoris als àrabs del sud. L’any 1137, el casament de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, amb Peronella, filla del rei d’Aragó, va afavorir la creació de la corona catalanoaragonesa. El gran moment d’expansió de la corona catalanoaragonesa, però, va ser sota el regnat de Jaume I, que va incorporar les Illes Balears i el País Valencià a la corona a principis del segle XII. El matrimoni de Ferran II d’Aragó i Isabel I de Castella, coneguts com els Reis Catòlics, va suposar la unió de les dues corones, i sota el seu regnat va culminar l’expansió dels territoris cristians de la Península Ibèrica en conquerir l’últim territori que era en mans dels musulmans, el regne de Granada, l’any 1492.
Durant l’edat mitjana es van desenvolupar a Europa Occidental dos grans estils artístics: el romànic (entre els segles XI i XII) i el gòtic (entre els segles XIII i XV). L’art romànic és un art rural, perquè aquest era el poblament dominant a l’època. El romànic és format, sobretot, per edificis religiosos, com esglésies i monestirs. L’art gòtic és un art urbà (llotges, palaus, drassanes, etc.), perquè es va desenvolupar juntament amb el creixement de les ciutats.
