L’edat moderna

La fam i la pobresa, juntament amb la pesta negra, una malaltia mortal que va assotar Europa, van marcar el final de l’edat mitjana i el començament de l’edat moderna.

Els europeus van començar a refer-se de la situació de pobresa i de la crisi gràcies a les expedicions marítimes, que els van permetre conquerir nous territoris. Amb la descoberta del nou continent, Amèrica, i de les noves rutes asiàtiques, els estats europeus van crear grans imperis.

La colonització d’Amèrica va suposar per a Europa una nova font de primeres matèries: des de metalls preciosos (or i plata) fins a productes alimentaris desconeguts fins aleshores (patata, blat de moro, tomàquet, cacau, etc.); i per a les cultures autòctones d’Amèrica —asteca, maia o inca— el sotmetiment als colonitzadors. El comerç amb Amèrica va provocar la crisi del comerç mediterrani i de les potències que el dominaven, entre les quals hi havia la corona catalanoaragonesa.

Les noves rutes comercials i la possibilitat d’aconseguir les riqueses d’Amèrica van incrementar el poder dels reis, que van crear estats moderns i van competir per crear grans imperis.

Al llarg de l’edat moderna es van anar configurant les monarquies absolutes com a forma de govern. En les monarquies absolutes el rei concentrava tot el poder. Les principals monarquies absolutes europees van ser les que van crear les dinasties dels Habsburg i

dels Borbons. Es va mantenir l’estructura social estamental que hi havia a l’edat mitjana, però amb una burgesia cada vegada més disconforme. També van aparèixer alguns personatges que actuaven al marge de la llei, com els bandolers, els pirates i els corsaris.

Durant l’edat moderna diversos moviments culturals van capgirar idees que s’havien mantingut inalterables durant segles. És el cas de la Reforma protestant en l’àmbit de la religió (que reivindica la renovació de l’Església catòlica), del nou esperit científic en el de la ciència (basat en el coneixement que es fonamenta en la raó i l’experimentació) i de la Il·lustració en el conjunt del pensament (que defensava l’ús de la raó com a base del pensament i l’ensenyament i, en el vessant polític, la llibertat individual i la igualtat de drets).

Es van desenvolupar dos grans moviments artístics: el Renaixement (entre els segles XV i XVI) i el Barroc (entre els segles XVII i XVIII):

• El Renaixement va ser un moviment cultural i artístic iniciat a Itàlia que va trencar amb la tradició medieval i va voler retornar als ideals estètics grecs i romans de l’edat antiga, prenent el cos humà com a ideal de bellesa i harmonia.

• El Barroc és l’estil artístic vinculat a la Contrarreforma de l’Església catòlica, per això hi abunda en la seva producció la temàtica religiosa i mitològica i l’exaltació de l’Església i de la monarquia.