Hola aviat espero tornar , de moment us passo un resum per estudiar medi. Estic una mica enfadada perquè no heu portat cap màsquina inventada per vosaltres. Així que torni en parlarem. Ara us poso un resum per estudiar.
La població
La població d’un territori és la quantitat de persones que hi viuen. Pot augmentar o disminuir a causa de la natalitat, la mortalitat i els moviments migratoris o migracions. La diferència entre la natalitat i la mortalitat constitueix el creixement natural o vegetatiu de la població, i l’estudi de la mortalitat permet establir l’esperança de vida.
Dins dels moviments migratoris o migracions, cal distingir la immigració i l’emigració, i la diferència entre aquestes dues és el saldo migratori. El resultat de sumar el creixement natural i el saldo migratori d’un territori és el creixement real, és a dir, la variació de la població.
La distribució de la població pel territori no es dóna d’una manera regular. La forma com els éssers humans ocupen el territori és el que s’anomena poblament, que pot ser rural o urbà. Dins del poblament rural, cal distingir entre el poblament concentrat (format per pobles) i el poblament dispers (amb un predomini dels caserius aïllats o els llogarets). El poblament urbà és format pels grans nuclis de població, coneguts com a ciutats. Per a saber si un territori està molt o poc poblat, cal recórrer a la densitat de població, que és la relació entre la població d’un territori i la seva superfície.
L’estructura d’una població i, per tant, la seva composició es pot analitzar segons diversos criteris, com ara el sexe, l’edat i l’ocupació.
—En funció del sexe, la població es divideix en homes i dones.
—En funció de l’edat, la població es classifica en tres grans grups d’edat: els joves, els adults i els vells.
—En funció de l’ocupació, la població es divideix en població activa, que alhora pot ser població ocupada i població desocupada o en atur, i població inactiva.
Durant els segles XX i XXI, el creixement natural de la població d’Espanya ha estat positiu, però no gaire alt. No obstant això, l’element més destacable han estat els moviments migratoris: així, a partir dels anys noranta, Espanya ha esdevingut un país de recepció d’immigrants d’altres països. La densitat de població és de 91 hab./km2, força baixa en comparació d’altres estats europeus, i la distribució de la població és molt desigual: la Meseta està molt poc poblada (amb l’excepció de la ciutat de Madrid i la seva àrea metropolitana), en canvi, el litoral cantàbric, el mediterrani (incloent-hi les illes Balears) i les illes Canàries són les zones més densament poblades.
En els darrers temps, el creixement natural de la població de Catalunya ha estat molt baix i l’esperança de vida, molt elevada. Tradicionalment, Catalunya ha estat un territori d’acollida d’immigrants, amb un saldo migratori positiu, fet que, des dels anys noranta, ha contribuït a un fort augment de la població. La densitat de població és força alta, amb un clar predomini del poblament urbà, però la distribució de la població és molt desequilibrada:més de la meitat de la població es concentra al Barcelonès i a les comarques que l’envolten