IT DANSA: PROJECTE EDUCATIU

ELS BALLARINS

RESUM DE LES 3 DANSES

Els valors de la Dansa

Un art escènic. La dansa és un art escènic, un mitjà de comunicació i expressió, i un llenguatge artístic que forma part del patrimoni cultural del país. És intangible i única, com els valors, els coneixements i les emocions que transmet. La seva capacitat d’abstracció, de transmissió d’emocions, de desenvolupament del pensament, d’exploració de les possibilitats estètiques i expressives del cos i del seu moviment fan que sigui altament creativa i que s’hi puguin combinar diferents disciplines artístiques.

Un art integrador. La dansa és un llenguatge que potencia el diàleg. En un moment com l’actual, en què la barreja de cultures, llengües i religions està cada vegada més present en les nostres societats, aquesta capacitat d’interrelació esdevé un valor afegit molt apreciable. La dansa és una forma de comunicar-se sense fronteres de cap tipus; un llenguatge veritablement universal.

Un art saludable. La base de la dansa és el cos, i aquesta vessant física la fa singular. El moviment generat per la dansa ens proporciona beneficis directes sobre la salut. Ens aporta resistència, fortalesa muscular, flexibilitat, elasticitat, autoestima, estabilitat emocional i sensació de benestar, entre d’altres. A més a més, quant a l’aspecte terapèutic, la Dansa Moviment Teràpia ajuda a tractar l’autisme, la depressió, les addiccions, la hiperactivitat, etc. També és beneficiosa per a les persones amb discapacitats físiques, psíquiques i sensorials.

Un art educatiu. La dansa pot esdevenir un element clau per al desenvolupament integral de la persona i per facilitar l’aprenentatge de qualsevol matèria; així ho han demostrat investigacions recents en el camp de la neurologia, que manifesten la relació entre el moviment i els processos d’aprenentatge. En aquest context la dansa ajuda a expressar idees i emocions, i potencia la capacitat creativa, l’autoconeixement, la integració, la responsabilitat, la memòria, la coordinació.

NAIXEMENT DE LA DANSA MODERNA

A principis del segle XX sorgeixen unes figures que van revolucionar el panorama de la dansa, copat en aquell moment pel Ballet Clàssic.

Va ser Isadora Duncan la primera que trenca amb l’estil del Ballet basat en la ingravidesa del cos, la seva estètica de “sabatilles de punta” i robes ajustades, i els seus temes i històries de princeses i prínceps. Per contra, inspirant-se en l’emoció de la música, lluny del virtuosisme tècnic, vol retrobar els moviments innats i naturals de l’home: balla descalça, es posa vestits còmodes (gases, túniques), expressa temes de la Natura (el vent, l’onada, l’arbre,…).Isadora Duncan no va elaborar cap tècnica que permetés seguir el seu estil.

Però la següent generació com Marta Graham i José Limón, sí van construir un estil precís i deixar una tècnica sistematitzada. (Anys 30-40).

La primera tècnica Graham es basa en la idea del “Contract/Release”(contracció/extensió) com a motor de la dansa: la musculatura, al fer l’acció de contraure’s i expandir-se, provoca el moviment.

El segon estil, tècnica Limón, parteix de la idea del “caure i recuperar-se”(fall/recover): el cos, en sortir-se de l’equilibri físic, cau pel pes (estat de desequilibri) que, a través de l’acció del rebotar, recupera l’estat d’equilibri.Ç