Hem decidit posar aquest article, perque ja que estem a la quaresma que tothom sapiga que és o com a minim de que va.Aquí teniu l’ article:
Comença la Quaresma: el dia quarantè serà La Quaresma
Temps penitencial de la litúrgia cristiana, de quaranta dies de dejunis i abstinències, de preparació per a la Pasqua, que commemora la Mort i Resurrecció de Jesús. Precedida de tres setmanes: Septuagèsima, Sexagèsima i Quinquagèsima, la Quaresma (Quadragèsima) conclou amb el temps de Passió i la Setmana Santa. És un cicle variable en el nostre calendari solar, ja que depèn de la lluna de Nissan, entorn de la qual s´escau el Dijous Sant. Quaranta dies, en record dels quaranta anys de l´èxode del poble d´Israel pel desert, camí de la Terra Promesa; i dels quaranta dies i quaranta nits que Jesús passà al desert on fou temptat, abans del seu baptisme i del començament de la seva predicació.
<!–[if !supportLineBreakNewLine]–>
<!–[endif]–>
Com si fos el final de, de menjar, beure i divertiment en excés; la Quaresma trencarà aquesta bulla i alegria. La gent sabia que venien quaranta dies de veritable penúria, de prohibicions, de “fer corema”, d´assistir als oficis per obtenir el “paper” com mentre havien complit amb els deures. I tanmateix, tothom sabia que tornaria un altre any aquesta mateixa il·lusió, com la roda de l´etern retorn: “Sa Corema ja se´n ve, s´acaben es darreres dies; hi ha fadrina que té més penes que no alegries!”
Tots els pobles viuen els darrers dies
És ben veritat que la festa agermana, fa coincidir sensacions, s´hi retroben i hi conflueixen elements socials, culturals, lingüístics amb un rerefons de divertiment. Els darrers dies són una explosió als carrers de tots els pobles, a vegades com a comparses, individuals, carrosses, amb un sentit contestatari, o crític, o senzillament artístic. Les màscares, les caretes, el transvestits -això és: els homes vestits de dones i les dones d´homes-, els canvis de rol, d´edat, etc. conformen tot un espectacle de colors, rialles, burles que ningú no és vol perdre. Ja l´any 1685, els cavallers ciutadans sortien a passejar pel Born, l´horabaixa del dijous llarder, vestits amb fulles i branques d´arbres, amb pells d´animals, i es divertien tirant ous de colors a les dames riure; dur vestits de colors cridaners; assistir a espectacles públics; fins i tot celebrar bodes i naixements..
Dimecres de Cendra
el Diumenge de Passió. Es fa el ritu penitencial d´imposar cendra al front del fidels: “Recorda que ets pols i que a la pols tornaràs”. La cendra era dels palmons i llorers beneïts el Diumenge de Rams de l´any anterior, ja que tot objecte beneït no es pot llençar ni maltractar; s´ha de cremar. Se celebrava la “processó de la cendra” o de la “bona mort”, amb encaputxats, cranis a les mans i cants greus i pregons. També, a Marratxí, celebren l´”enterrament de la sardina”, festa introduïda a Mallorca en els anys vint del segle passat.
Una mica d´història
En els orígens, la Quaresma era un temps de preparació per al baptisme solemne, que se celebrava en la Vetlla de Pasqua. A la fi del s. IV adoptà el caràcter penitencial: els penitents públics acomplien les penitències prescrites. Quarantena de tristesa i mortificació, de repressió dels instints, de sermons incitant al penediment i a la conversió. Però no esdevé especialment repressiva i per fer fora els costums llicenciosos fins al s. XVII, amb l´Estat absolutista i la Contrareforma. Temps de “fer magre”: l´Església proscrivia la carn -fins i tot ous i llet, antigament- i qualsevol plaer o expressió festiva. També eren prohibits els jocs d´atzar, balls, cants profans, fins i tot