Esperem que os agradi aquet decaleg .
El nostre decàleg
Leave a reply
Author Archives: pea1017
FINAL DE CURS
23 de juny dia esperat per tots els alumnes de totes les escoles, sobretot per a nosaltres ja estem a 6é i tots volem pasar a la ESO, tots els nens estem ansiosos per saber si pasarem a 1er d’ESO per a nosaltres es important pero soposo que tothom pensa igual.
Estem contents per que sabem que passarem pero igualment ens queda l´espineta per saber-ho del tot segur i com ja ens han dit que la ESO sera molt dura doncs ja ens estem preparant i no portar-nos un ensurt quan começem.
I res més esperem que ens vagi bé.
Avio de Air Franç desaparegut a l’oceà
Aqui os mostrem el avio que va desapareixer de la conpañia Air France i aqui os mostrem un video del avio espero que ho belleu.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/l-XM_lMr0xk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
UN PARTIT INOLBIDABLE
Aqui teniu un escrit del partit del Madrid vs Barça esperem que os agradi.
UN PARTIT INOLBIDABLE
El partit del Madrid vs Barça va ser un partit molt interesant perque primer va marcar 1 gol el Madrid i desprès va remontar el Barça. Van dir que el Madrid tenia molt poca defensa i per aixó el barça li va marcar un 6-2 al Madrid el partit va anar molt bè sense baralles i el public que l’estaba veient no va fer res que interrunpes el partit el Madrid va fer mes faltes que el Barça al principi del partit es van saludar tots el jugadors el Madrid i el barça va ser un partit molt important perqué son dos equips molt bons per aixó quan fan un partit tota la gen el veu o l’escolta per la radio i quan guaña el barça o el equip del Madrid, van a celebrar al carrer la bensuda sigui del barça o del Madrid en aquest cas va ser una golejada molt gran en aquets esquips tan inportants i els que eran del barça van anar a Barcelona a celebrarlo pero lo dolent el que la gen fa destrossos i aixó es l’unic que a la gent no ens agrada i quan guaña el barça van tots a celebrarlo a canaletes.
el nostre comic
canço de la pelicula Aladin
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ypDOE4cKTIg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
I aquí teniu la lletra de la canço:
ALADDIN Yo te quiero enseñar este mundo espléndido, ven princesa y deja a tu corazón soñar. Yo te puedo mostrar cosas maravillosas, con la magia de mi alfombra vamos a volar... Un mundo ideal, será fantástico encontrar, nadie que diga no, o a donde ir, a aquellos que se aman. JASMIN Un mundo ideal, tan deslumbrante y nuevo, donde ya vi al subir, con claridad, que ahora en un mundo ideal estoy... ALADDIN Ahora en un mundo ideal estoy... JASMIN Fabulosa visión, sentimiento divino, baja y sube y vuela hacia celestial región... Un mundo ideal... ALADDIN Mira bien lo que hay... JASMIN Allí mil cosas voy a ver... ALADDIN Conteniendo el aliento... JASMIN Soy como azul estrella que se va y nunca será igual ya otra vez... ALADDIN Un mundo ideal... JASMIN Cada vuelta es sorpresa... ALADDIN Un horizonte nuevo abrir... JASMIN Cada instante un relato... ALADDIN & JASMIN Hay que seguir sin fin, hasta el confín, juntos en un mundo ideal tu y yo... ALADDIN Un mundo ideal... JASMIN Un mundo ideal... ALADDIN Que compartir... JASMIN Que compartir... ALADDIN Que alcanzar... JASMIN Que contemplar... ALADDIN & JASMIN Tu junto a mí....
ELS ANIMALS EN PERILL D’EXTINCIO
En termes generals, una espècie amenaçada (de fauna o flora) és aquella que podria o modificació de l’hàbitat o que disminueixen les seves poblacions.
Per tal que els termes d’espècie amenaçada o d’espècie en perill puguin ser útils a efectes científics o de conservació, aquestes espècies han de ser classificades en aquestes categories seguint uns criteris predeterminats que disminueixin al màxim la subjectivitat de la categorització.
L’organització IUCN (International Union for Conservation of Nature and Natural Resources) determina en les espècies que avalua i que compten amb dades suficients, el grup d’espècie amenaçada subdividit en les categories, amb increment del risc, de vulnerable, en perill i en perill crític.
La dinàmica de les poblacions biològiques fa que l’estat de conservació d’algunes espècies s’hagi de reclassificar al llarg del temps. Per exemple l’antílop saiga (Saiga tatarica) de l’Àsia Central ha disminuit la població des d’un milió d’exemplars el 1993 a només 50.000 el 2008 i ha passat en aquests anys de la categoria de mantingut amb mesures de conservació a la de perill crític. També hi ha espècies com el talpó de Baviera (Microtus bavaricus) considerat extingit i que amb l’aparició d’alguns exemplars passa a la categoria de en perill crític.
La Llista Vermella de la IUCN és l’inventari més complet de l’estat de conservació de les espècies de la fauna i la flora a nivell mundial; en la seva edició de 2008 registrava 16.928 espècies amenaçades[3]. Això implica que aproximadament el 40% de les espècies estaven amenaçades.
A Espanya es publiquen també catàlegs propis d’espècies amenaçades, tant de caràcter estatal com autonòmic, en total hi ha unes 1.200 espècies amenaçades. De les espècies animals peninsulars, la més amenaçada és el linx ibèric (Lynx pardinus).
la mona de pasqua
Com que avui dilluns dia 13 d’abril es el dia de la mona de pasqua he pensat en penjar aquest article:
La mona de Pasqua és un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca. És una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s’han acabat.
El nom prové de la munna terme àrab que significa “provisió de la boca”, regal que els moriscs feien als seus senyors.
Les mones presenten una gran diversitat. En un principi era una massa de pastís amb ous a sobre, tal i com es mostra al dibuix de la dreta del segle XIX, però amb el temps els ous van esdevenir de xocolata i al final va acabar esdevenint la base de la mona. Al País Valencià i Múrcia, per contra, no va evolucionar i encara manté la forma original de pastís (tonya) amb l’ou dur al damunt.
Actualment al País Valencià la mona de Pasqua es pot trobar en lloc de amb un ou dur al damunt, amb un caramull de clara d’ou, que es cou amb la mateixa cuita de la mona, quedant una mena de caputxó.
Tradicionalment el padrí regalava la mona al seu fillol el Diumenge de Pasqua o Pasqua Florida després de missa. El Dilluns de Pasqua era tradició que es reunissin dues o tres famílies o un grup d’amics i que anessin a menjar a algun indret la mona plegats, en un àpat en el que no hi mancava el conill a la brasa, la paella i, sobretot, el vi.
Gairebé a tot Catalunya i al País Valencià, és tradicional que el padrí obsequiï el seu fillol, amb la mona, en la que sempre hi ha l’ou. La tradició de la Mona de Pasqua va aparellada amb la dels flequers-pastissers, els quals fan autèntiques filigranes arquitectòniques amb la xocolata.
Espero que a tots hos agin regalat la mona entregada pel vostre padri i quetotes siguin tan boniques com la meva
AMAIA MONTERO
Posem aquest video de l’ Amaia Montero perque recordeu la cantant d’ abans de l’ orella de Bangogh
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/6IoOBMa0c7k" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
QUARESMA
Hem decidit posar aquest article, perque ja que estem a la quaresma que tothom sapiga que és o com a minim de que va.Aquí teniu l’ article:
Comença la Quaresma: el dia quarantè serà La Quaresma
Temps penitencial de la litúrgia cristiana, de quaranta dies de dejunis i abstinències, de preparació per a la Pasqua, que commemora la Mort i Resurrecció de Jesús. Precedida de tres setmanes: Septuagèsima, Sexagèsima i Quinquagèsima, la Quaresma (Quadragèsima) conclou amb el temps de Passió i la Setmana Santa. És un cicle variable en el nostre calendari solar, ja que depèn de la lluna de Nissan, entorn de la qual s´escau el Dijous Sant. Quaranta dies, en record dels quaranta anys de l´èxode del poble d´Israel pel desert, camí de la Terra Promesa; i dels quaranta dies i quaranta nits que Jesús passà al desert on fou temptat, abans del seu baptisme i del començament de la seva predicació.
<!–[if !supportLineBreakNewLine]–>
<!–[endif]–>
Com si fos el final de, de menjar, beure i divertiment en excés; la Quaresma trencarà aquesta bulla i alegria. La gent sabia que venien quaranta dies de veritable penúria, de prohibicions, de “fer corema”, d´assistir als oficis per obtenir el “paper” com mentre havien complit amb els deures. I tanmateix, tothom sabia que tornaria un altre any aquesta mateixa il·lusió, com la roda de l´etern retorn: “Sa Corema ja se´n ve, s´acaben es darreres dies; hi ha fadrina que té més penes que no alegries!”
Tots els pobles viuen els darrers dies
És ben veritat que la festa agermana, fa coincidir sensacions, s´hi retroben i hi conflueixen elements socials, culturals, lingüístics amb un rerefons de divertiment. Els darrers dies són una explosió als carrers de tots els pobles, a vegades com a comparses, individuals, carrosses, amb un sentit contestatari, o crític, o senzillament artístic. Les màscares, les caretes, el transvestits -això és: els homes vestits de dones i les dones d´homes-, els canvis de rol, d´edat, etc. conformen tot un espectacle de colors, rialles, burles que ningú no és vol perdre. Ja l´any 1685, els cavallers ciutadans sortien a passejar pel Born, l´horabaixa del dijous llarder, vestits amb fulles i branques d´arbres, amb pells d´animals, i es divertien tirant ous de colors a les dames riure; dur vestits de colors cridaners; assistir a espectacles públics; fins i tot celebrar bodes i naixements..
Dimecres de Cendra
el Diumenge de Passió. Es fa el ritu penitencial d´imposar cendra al front del fidels: “Recorda que ets pols i que a la pols tornaràs”. La cendra era dels palmons i llorers beneïts el Diumenge de Rams de l´any anterior, ja que tot objecte beneït no es pot llençar ni maltractar; s´ha de cremar. Se celebrava la “processó de la cendra” o de la “bona mort”, amb encaputxats, cranis a les mans i cants greus i pregons. També, a Marratxí, celebren l´”enterrament de la sardina”, festa introduïda a Mallorca en els anys vint del segle passat.
Una mica d´història
En els orígens, la Quaresma era un temps de preparació per al baptisme solemne, que se celebrava en la Vetlla de Pasqua. A la fi del s. IV adoptà el caràcter penitencial: els penitents públics acomplien les penitències prescrites. Quarantena de tristesa i mortificació, de repressió dels instints, de sermons incitant al penediment i a la conversió. Però no esdevé especialment repressiva i per fer fora els costums llicenciosos fins al s. XVII, amb l´Estat absolutista i la Contrareforma. Temps de “fer magre”: l´Església proscrivia la carn -fins i tot ous i llet, antigament- i qualsevol plaer o expressió festiva. També eren prohibits els jocs d´atzar, balls, cants profans, fins i tot