Una bona representació dels 4uarts vam participar al Lipdub per la independència amb rècord del món de participació. La jornada va ser dura, però l’espera a la plaça de Vic va valdre la pena, el resultat és molt bo i fa posar la pell de gallina… potser algun dia arribarà allò que demanem!
Asseieu-vos bé i gaudiu-ne:
| Deixau que faça la glosa del Quart feyt a Folgueroles en prefabrià catalanesc en honor al gran Poeta, emulant en Verdaguer. . |
…….. | Des del cim d’eix mirador esguardem la bella Plana, e seguim amb l’excursió. Al recer d’un bell desmai reposem prop de la font. . |
| Ab molt grata companyia encetàrem caminada, mes ens guanya el desconcert: d’eix camí i les seves fites ningú en fa manteniment? . |
Mes el mòbil ja ressona, el moment és arribat: tot just surten de Girona els companys que hem esperat. A la motxilla ens esperen per a tots bons entrepans. . |
|
| La Damunt, excelsa ermita, des del cim d’un bell turó ens otorga el do d’un guia, se’ns presenta aquell senyor, ab conversa que no fina. . |
Del dinar a Folgueroles què vos en podem contar! E després marxem a Vich: com fadrins eixelebrats farem plegats un lipdub. . |
|
| E pugem fins a Sant Jordi, on digué primera missa, i en un dòlmen milenari los xiquets, fent piuladissa, s’enfilen fent el canari. . |
Com aucells que el cel anhelen, saltem e cantem plegats, fent una i altra vegada el lipdub, joiosa ofrena, fins que estem ben rebentats. . |
|
| Los xichets de ca l’Alonso |
Un maleït dia ens va caure a les mans un fulletó d’excursions de prop de Girona. Perfecte, vàrem dir, innocents de nosaltres.
Feia molta calor, i això a la majoria de la gent no li agrada.
Una part del recorregut era per asfalt, i això a la majoria de la gent no li agrada. Havíem d’anar a un castell però a l’hora de la veritat el castell no hi era, per tant que l’enganyin, a la majoria de la gent no li agrada.
Al final varem dinar prop del cotxe, el que vol dir que carretejar tot el menjar sense cap necessitat, a la majoria de la gent no li agrada.
Després de dinar i amb les ganes de banyar-nos a l’estany que teníem el dia es va tapar… i de banyar res de res. I això a la majoria de la gent no li va agradar.
I per acabar… el lip dub. A la majoria de la gent aquestes collonades…
Sort que la majoria de la gent va ser molt respectuosa amb l’organització però el fet, em sembla, és que ens ho varem passar molt bé!
Pd. I no podem deixar de dir que el millor moment va ser la reacció de l’Aina Guo: -Què jo només sé dir hola amb xinès! (tot mirant-se la resta de nens i nenes).
Fins molt aviat!!!
Com que l’estiu ja s’acosta però el sol encara perdona, pot ser un bon moment per a una caminadeta pel Cap de Creus amb remullada final. Quedem, doncs, al Port de la Selva i enfilem, amb els cotxes, fins a les ruïnes de Mas Puignau. El parc natural encara és obert als cotxes i, la veritat, això ens estalvia un bon tall de caminada. I comencem a caminar. Seguim, bona part del camí, el GR11. Passem pel que queda de l’església de Sant Baldiri de Tavallera (Taballera? Tavellera? – tothom ho escriu diferent!) i seguim, en un terreny ara més erm (i el sol comença a picar fort) fins que veiem, als nostres peus, la cala. El darrer tros sembla curt i fàcil, però no us deixeu enganyar: és un trencacames!
Un cop allà, els més valents es remullen – no tenen por de l’aigua freda ni de les meduses ni de les turistes franceses – i els altres opten per mandrejar a l’ombra. Fins a l’hora de tornar-hi: malauradament, en aquesta excursió, la pujada forta és a la tornada!
Sortim ben d’hora per agafar l’eix, els de Girona i Malgrat, pel camí va plovinejant però arribem a la betzinera de trobada i sembla que el temps aguanta. El pla B és anar a visitar el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa… algú posa cara d’incredulitat per fer l’anada per la vinguda… finalment decidim arriscar-nos i continuar el pla A.
La pista està plena de sots, fang i basses però aconseguim arribar a l’aparcament. Comencem a caminar tot sentint la pudor de fems i gaudint d’un camp de plaques fotovoltaiques, al cap de poc arribem a l’ermita de Sant Miquel de Sorerols: … nau amb arcs torals i, en el tram immediat a l’absis, té una fornícula oberta en el gruix del mur de cada banda. L’exterior de l’absis es revesteix amb grups de tres arcuacions entre lesenes… (sense comentaris!).
Anem caminant gaudint de les vistes del pantà de Sau i dels cingles de Tavertet… no hi ha maneres de trobar l’ermita de Santa Cília… però continuem per dinar a la masia del Noguer.
Els de la masia ens deixen un lloc fabulós per dinar: porxo, seients, magnífica vista… tot molt net, però el millor arriba al final: els bunyols Pujades (encara que aquesta vegada estan molt racionats i en Genís els té ben controlats).
Havent dinat tornem als cotxes per un camí mig perdut però que ens ajuda a fer drecera… comença a plovisquejar (just a temps).
Acabem fent un cacaolat calent (i ben calent, que ens el mereixem) per refer-nos de la frescor del dia.