Aviat, ens hem de trobar aviat perquè no podem fallar: abans de les vuit del vespre tothom ha d’haver tornat a casa passant pel col·legi electoral. El país, suposem, ens ho agrairà!

Després de la posta a punt: inflar rodes, pujar i baixar seients, passeig en tàndem… i de les salutacions de rigor, comencem la pedalada. Som una colla i el ritme no és molt trepidant, qualsevol trencant, fotografia, aturada tècnica, passar alguna tanca… ens fa perdre alguns minuts però tot i això anem avançant.

D’ocellets no en veurem gaires, una cigonya al mig d’un camp i un cavall (que em sembla que no és un ocell) a l’estany de Vilaüt.

Les obres al pont de la Muga ens fan variar l’itinerari, ja no serà circular però arribem a l’objectiu.

La tornada és accidentada: dues, que dic dues… tres rodes rebentades que solucionem de formes diverses: canvi de càmera, cursa popular amb la bici al costat i recollida del cotxe escombra.

I ara si, ens posem a dinar en una gran rotllana… ep, falten els bunyols! Però surten unes rosquilles que es posen d’allò més bé.

Cafetó final i l’hora dels adéus una mica minvada… però amb il·lusió!

Al vespre potser no estàvem tant il·lusionats, però això seria una altra història…