HEM VIST BESALÚ, ELS VOLCANS, LA FAGEDA… HEM JUGAT I ENS HO HEM PASSAT MOLT BÉ

DEMÀ ANIREM A LA CÀNOVA UNA CASA QUE ESTÀ A LA GARROTXA, VISITAREM BESALÚ, ELS VOLCANS, LA FAGEDA D’EN JORDÀ…. AQUI TENIM INFORMACIÓ SOBRE AQUESTA COMARCA TAN ESPECIAL…

Garrotxa

Garrotxa

Localització
Comarca de Catalunya
Estat • Autonomia • Província • Àmbit territorial	Espanya Catalunya Girona Comarques gironines
Capital	Olot
Gentilici	Garrotxí, garrotxina
Superfície	735,39 km²
Població (2009) • Densitat	55.339 hab. 75,25 hab/km²
Coordenades	42° 10? 17? N, 2° 33? 17? ECoord.: 42° 10? 17? N, 2° 33? 17? E (mapa)
Organització Municipis Forma de govern • President:	21 Consell comarcal Joan Espona i Agustín (CiU)
Codi Idescat	19
PIB per capita	25,5 milers €/hab
Web	www.garrotxa.cat

La Garrotxa és una comarca gironina prepirinenca que limita amb les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès, el Pla de l’Estany, l’Alt Empordà i el Vallespir. Té una extensió de 735,39 km² i una població de 55.439 habitants (2010). Comprèn l’alta conca del Fluvià i les capçaleres dels rius Brugent i Llémena. El nom “garrotxa” significa terra aspra, trencada, de mala petja. Possiblement aquesta comarca agafa el nom d’aquesta paraula, ja que el seu relleu és molt muntanyós, amb bells paratges com els que es troben a la zona volcànica d’Olot, capital de la comarca, de gran interès geològic i natural.

Taula de continguts

Geografia

El territori no és homogeni i es pot considerar, tant des del punt de vista físic com humà, dues subcomarques: el sector que s’estén al nord de la vall del Fluvià, denominat freqüentment alta Garrotxa, i el que ocupa la part meridional, conegut correntment per comarca d’Olot.

Al sector occidental, la cubeta d’Olot–Santa Pau, la presència de materials volcànics contribueix a donar acusada personalitat al paisatge. Les formes que més ressalten en el paisatge són els cons volcànics, uns 40, entre els quals destaquen el Croscat i el volcà de Santa Margarida.

El Fluvià, de règim mediterrani, té un cabal no gaire important (1,07 m3/s a Olot).

La Garrotxa contrasta amb les comarques veïnes per l’elevada humitat. La pluja anual oscil·la al voltant dels 1000 mm. Es diu: Si no plou a Olot, no plou enlloc. Pel que fa a les temperatures, a Olot la mínima de gener és de 0,09 °C, i la màxima d’agost, de 27,7 °C. Les freqüents formes de cubeta hi ocasionen inversions tèrmiques, i el relleu a l’alta Garrotxa i al Puigsacalm, particularment, una variant climàtica de muntanya, amb importància de les precipitacions de neu.

La vegetació segueix les línies del clima. Hi ha un sector de caràcter mediterrani, que s’estén per l’alta Garrotxa i est de la comarca, mentre que la resta és coberta per vegetació submediterrània que passa a atlàntica en els punts més humits.

Població i activitat

Els nuclis de població concentrada són molt poc importants. El 1986 el 9,4% de la població activa treballava en el sector primari, el 59,4% en el sector secundari i el 31,2% restant en el terciari. La superfície conreada ha anat disminuint. Així i tot, és la primera comarca productora de blat de moro de secà de Catalunya. La ramaderia presenta una forta expansió i una acusada modernització tècnica, particularment pel que fa al porcí i el boví. La indústria va rebre un impuls decisiu després del 1940. Actualment el sector tèxtil, sobretot el de filats i gèneres de punt, l’alimentari (la indústria càrnia) i el metal·lúrgic (la metal·lúrgia de transformació) són els més importants. En un segon lloc hi ha els sectors de les arts gràfiques i el paper, i el químic i el dels plàstics. L’activitat industrial es concentra a la ciutat d’Olot i els municipis veïns de Sant Joan les Fonts i Besalú.

Zona volcànica de la Garrotxa

Article principal: Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

La zona volcànica de la Garrotxa és a la Serralada Transversal, on hi ha una quarantena de cons volcànics, en bon estat de conservació i amb importants corrents de lava basàltica.

El focus principal és al pla d’Olot i als seus vessants (el camp de lava ocupa una gran part del pla, uns 25 km²), on la lava va afluir seguint la vall del Fluvià i va arribar fins a Sant Jaume de Llierca.

Un altre sector important és a la vall tectònica del riu Ser, al peu de l’escarpament de falla de les serres del Corb i de Finestres, on hi ha els volcans més importants (Santa Margarida i el Croscat). La lava va seguir aquí la vall del riu fins al molí de Gibert, passat el Sallent de Santa Pau.

Finalment un tercer grup està constituït per una sèrie de volcans a la vall del Llémena i la vall del Brugent.

En aquesta última hi trobem diversos cons volcànics, com per exemple el del volcà sant Marc, el Traiter i Can Tià. Pel que fa a les colades de lava, recorren tot el curs fluvial, iniciades a la vall de Sant Iscle i arribant fins més enllà del poble de les Planes, concretament fins al gorg de santa Margarida.

Al sector d’Olot també hi va haver erupcions antigues, ja que hi ha còdols de basalt als materials pliocènics de la vall del Fluvià.

En les erupcions modernes es reconeixen diferents fases, totes enquadrades dins el Quaternari mitjà.

Pel que fa a les formes de relleu, a més dels cons volcànics de tipus estrombolià, dels quals n’hi ha amb cràter central (Montsacopa, Santa Margarida), amb cràters laterals (Garrinada), constituïts per escòries petites i uniformes (Montsacopa) o per materials grossers (Montolivet, Croscat), hi ha taules de lava, posades en relleu per l’erosió fluvial diferencial, com a Castellfollit de la Roca o a Sant Joan les Fonts, on es pot veure la constitució interna consolidada en prismes allargats.

Són abundants, al sector del Ser, les acumulacions de lapil·lis anomenades també grederes i, prop d’Olot, les formacions de laves poroses, consolidades en sectors d’aiguamolls, com en el Boscdetosca.

L’any 1982, la zona compresa entre les valls del Fluvià i del Ser i la capçalera de les valls d’Aiguavella i Sant Iscle va ser declarada, per la Generalitat de Catalunya, Paratge Natural d’Interès Nacional. Per la mateixa llei van ser declarades Reserves Integrals Geobotàniques la major part dels cons volcànics i la Fageda d’en Jordà.

Tota aquesta zona volcànica està protegida com a Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, que inclou els 40 volcans de la zona, amb una extensió de 12.007 ha (120,07 km²).

Espai d’Interès Natural de l’ Alta Garrotxa

Aquest Espai va ser declarat per primera vegada com a LIC l’any 1997 i com a ZEPA l’any 2005, posteriorment va ser ampliat com a espai Natura 2000 mitjançant l’Acord del Govern 112/2006, de 5 de setembre, que aprova la xarxa Natura 2000 a Catalunya (DOGC 4735 de 6-10-2006).

Així mateix, mitjançant el Pla especial es va realitzar la seva delimitació definitiva. Aquest Pla complementa també el règim normatiu bàsic de protecció establert pel PEIN amb determinacions específiques per a aquest Espai.

La seva gestió es realitza mitjançant el Consorci de l’Alta Garrotxa, una entitat creada el 15 de desembre del 2000, la qual es va constituir per a la protecció i la gestió de l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa. El Consorci agrupa els 11 municipis que compten amb superfície inclosa dins del Pla d’espais d’interès natural. El 2000 es va constituir el consorci per a la protecció i la gestió de l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa, amb seu a la rectoria de Sadernes, dins el municipi de Sales de Llierca.

PER CELEBRAR SANT JORDI HA VINGUT L’AUTOR DE LLIBRES PEP MOLIST, TANT ELS ALUMNES DE TERCER COM ELS DE QUART HEM LLEGIT LLIBRES SEUS. TÉ MÉS DE 60 LLIBRES PER A NENS I JOVES. ENS HA SIGNAT I DEDICAT LLIBRES .

Divendres 20 de Marc hi ha hagut un eclipse parcial de sol, degut als núvols n

o l’hem pogut veure en directe.El sol,la Lluna i la Terra avui están en linia i per això la Lluna durante una estona ha tapat part del sol.També comença la primavera !!!

Videos de l’eclipse

http://www.observatoridepujalt.cat/cat/Actualitat/Agenda/Eclipsi-parcial-de-Sol

https://m.youtube.com/watch?v=HD8bsqq9nMIhttp://youtu.be/W7-8sE-g1xU

http://www.ccma.cat/tv3/telenoticies-comarques/

La primavera arriba del 21 de Març al 21 de juny