Ha arribat el Carnestoltes
i el febrer s’ha disfressat.
S’ha posat una carota
de marçot esvalotat;
s’ha guarnit amb vel de pluja,
-com si fos el maig mateix-
i amb una faldilla llarga
feta de tarda que creix.

Malgrat la seva disfressa,
no podrà enganyar la gent
si no s’afegeix dos dies.

Ai, febrer, que ets innocent!
ara escoltem a la Joana recitant-lo…