La Carme T. ens explica com era la seva vida a l’escola de fa 30 anys:
Pots explicar-nos totes les coses que tu recordis d’aquells anys?
En tinc moltíssims records!
Per arribar a l’escola els nens i nenes anàvem en el cotxe de línia. Molts anàvem caminant des de casa fins a la parada.
El xòfer es deia Jacinto, era el marit de la Teresa que aquests anys ha fet de monitora a l’autobús de Font-rubí (llavors no n´hi havia de monitora a l´autocar).
Mentre esperàvem el cotxe de línia, si teníem temps, dibuixàvem la xarranca a l´asfalt de la carretera i jugàvem al palet.
Hi havia una bona colla, més de 15 nens i nenes, en algunes parades que anàvem tots sols, els més grans ja vigilaven els petits i hi havia menys perill que ara perquè passaven pocs cotxes i els vigilàvem molt.
– El menjador:
Els nens i nenes fèiem grups barrejats de 3r a 8è. Cada setmana un grup era responsable d’anar a buscar el pa a Guardiola a Cal Forner, anar a buscar l´aigua a la font que hi havia darrere del Trull de l´Oli de Cal Lluch, parar taula, omplir les gerres de l´aigua, servir el menjar, desparar taula, fregar les taules, rentar i eixugar tots els gots, plats i coberts, pujar cadires i escombrar el menjador. Aquella setmana tenies poc temps per jugar al migdia, però només et tocava una setmana de tant en tant. Quan jo anava a l´escola no hi havia monitores de menjador.
Cadascú es portava els coberts i el tovalló marcats amb el nom o un número: el meu tovalló era de color carabassa, els meus coberts tenien el nº 2 i els del meu germà el 36. El divendres ho preníem a casa per rentar i el dilluns ho tornàvem net. A mi no m´agradaven gens les llenties, l´ou ferrat i el formatgets de El Caserio. De vegades intentava amagar-me el formatget dins el tovalló, però el mestre sempre em descobria i me l´havia de menjar. Els meus plats preferits eren les mandonguilles i el pollastre rostit. Hi havia dues cuineres: la Rosita de Cal Rubíó i la Balbina de Ca l´Alejandro. una dilluns, dimecres i divendres i l’altra dimarts i dijous.
– El Senyor Tomás, el 8989:
El mestre que teníem a 1r era un mestre gran, el Senyor Tomás, que tenia molt de fred. Sabeu què feia per passar-se el fred? Es descalçava i s´embolicava els peus amb papers de diari. Els nens i nenes li dèiem el 898989 perquè ens feia fer sumes, restes i multiplicacions mooooolt llargues, però sempre amb molts 8 i 9 així que semblaven molt difícils, però si t’agradaven les matemàtiques i descobries el truco eren fàcils: només havies de calcular el principi de l´operació i després el resultat es repetia.
– Curset de natació:
Me´n recordo que una vegada (crec que jo feia 3r) vam anar a aprendre a nedar a la piscina de Cal Maginet, a prop de Cal Cintet. Era tota una aventura. Sabeu com hi anàvem? No us penseu que ho fèiem amb autocar, no, no! També hi anàvem a peu. Jo me´n recordo que m´entrenava a casa posant el cap dintre una palangana per aprendre a fer bombolles i respirar.
– Les caramelles:
Quan jo feia 3r van arribar unes mestres joves, la Teresita i la Isabel, amb moltes idees i ens van fer moltes coses xules: fèiem excursions, vam fer teatre, vam ballar majorettes,… Per Pasqua vam anar a cantar caramelles per tot el poble carregats en el camió de Cal Carol: va ser molt emocionant!
– L´hort:
Elles també van tenir la idea de fer un hort. Els pares van plantar els xipresos per fer la tanca de l´escola i van fer un hort al costat de tota aquesta paret vegetal i també al davant de l´edifici del darrere. Cada classe s´encarregava d´un trosset.
– Les Llúcies i els Nicolaus:
M´agradava molt anar a cantar Sta. Llúcia: ho fèiem sempre el dia 13 fos el dia que fos, aquell dia no havíem d´anar a escola. Cantàvem tot el dia, hi anàvem soles, sense cap mare ni pare, caminàvem i corríem molt (jo havia anat des del barri de la Masia fins a Sta. Maria). Portàvem una bandera feta de paper de seda i al final del dia ens repartíem tot el que ens havien donat: diners, galetes, fruita i llaminadures. Ens ho quedàvem tot!.
– “Cara al sol”:
Un dia a la setmana sortíem al pati (no recordo si dijous o divendres), fèiem files davant de les classes que per vosaltres eren de Parvulari i per nosaltres eren dels grans, posaven la bandera d´Espanya i havíem de cantar el “Cara al sol”.
Recordo el dia que es va morir Franco, l’endemà vam fer festa.
L´escola era en castellà, tota en castellà. Jo vaig començar a estudiar català a 6è i anglès a 7è.
– L´hora del pati:
Al pati saltàvem a corda, a saltar a gomes, jugàvem a balontiro o a matar (vosaltres n´hi dieu mata-conills), a futbol, al mocador, a 1,2,3,4 cantons, el Pare carabasser,… 1,2,3, pica paret,…
A mi m´encantava jugar al gronxador, pujar al tobogan i emparrar-me i fer equilibris a la mitja lluna. Allà on ara hi ha la piscina hi havia un tractor d´eruga groc i un tub d´aquells tan grossos que fan servir per canalitzar l´aigua per sota les carreteres: uns ens hi posàvem a dintre asseguts i uns altres el feien rodolar molt ràpid. Era molt divertit!
– Un diumenge a la tarda a l´escola:
Una vegada a 7è o 8è em van castigar, bé, ens van castigar a tota una colla de nens i nenes grans. Vam haver d’anar a classe a fer matemàtiques diumenge a la tarda quan tothom era al Ball!
