Autoria: Ainet R. V.

L’amor és una de les experiències humanes més intenses, però sovint no coneixem què és realment ni com funciona. Aquest treball neix d’una motivació personal basada en la curiositat per entendre què passa realment al nostre cervell quan ens enamorem, per què podem arribar a actuar de forma irracional i quina relació té aquest sentiment amb la nostra salut física i mental. L’objectiu principal de la recerca és analitzar l’amor des d’un punt de vista científic, partint de la hipòtesi que, més enllà de la cultura, existeix una base biològica fonamentada en processos cerebrals i hormonals. Altres objectius inclouen l’estudi de les fases del procés amorós, des de l’atracció fins al possible trencament. També busca entendre com substàncies com la dopamina, la serotonina i l’oxitocina determinen els nostres comportaments i vincles afectius. Pel que fa als resultats i conclusions, la investigació demostra que l’amor activa circuits cerebrals de recompensa similars als de les addiccions, explicant fenòmens com la dependència emocional o la síndrome d’abstinència en cas de ruptura. S’ha confirmat que l’amor pot manifestar-se de dues maneres oposades: mentre que els vincles sans enforteixen el sistema immunitari i redueixen l’estrès, una mala gestió pot derivar en trastorns d’ansietat o depressió.  A més a més del treball teòric s’ha realitzat una part pràctica, que consisteix en una revista divulgativa, l’objectiu de la qual és fer arribar tot aquest coneixement adquirit de manera amena i atractiva a un públic juvenil; per tant, fa de pont entre la ciència i la vida quotidiana.

Tutoria: Margarida B. N

Font: alumnat de 2n de batxillerat de l’escola Sant Nicolau