Autoria: Laia Leyva i Anna Muñoz

El projecte MELiSSA, impulsat per l’Agència Espacial Europea, va iniciar-se com a part d’un programa de recerca sobre tecnologies de suport a la vida per tal de fer possibles les missions tripulades a l’espai de llarga durada, ja que aquestes no es poden realitzar sense un sistema de regeneració, que és el que proposa el projecte.

Fa aproximadament un any vam tenir l’oportunitat de visitar la planta pilot de la UAB, on vam poder conèixer el projecte MELiSSA. Aquest ens va impressionar per la seva innovació i aplicació pràctica, puix que ens oferia l’oportunitat de dur a terme experiments en un entorn controlat. La idea de contribuir i ajudar a la recerca d’un sistema autosostenible i autosuficient per a l’espai ens va entusiasmar, especialment per a l’important impacte en el futur. Aquesta visita ens va motivar a investigar a fons i escollir el projecte per a fer el nostre Treball de Recerca. Tot i que estem cursant el batxillerat tecnològic, on no fem assignatures directament relacionades amb la biologia i la química, el projecte ens ha permès profunditzar en aquestes i alhora combinar-ho amb d’altres
com la física i la tecnologia, el que ha estat un gran desafiament intel·lectual i un repte important. A més, optatives com la programació i els coneixements adquirits en química a 4t d’ESO ens van ser útils.

Els objectius principals del treball eren fer recerca sobre el projecte MELiSSA, simular un procés de nitrificació per eliminar l’amoni de l’aigua, crear un codi informàtic amb Micro Bit per controlar les condicions d’un ecosistema i, finalment, crear un ecosistema semitancat on fer créixer plantes
per simular les condicions que trobaríem a l’espai.

Amb el nostre treball hem aconseguit assolir tots els objectius proposats. La recerca ens ha proporcionat els coneixements necessaris sobre el projecte MELiSSA, així com els seus antecedents i les seves aplicacions a l’espai i a la Terra. Amb la nitrificació, vam eliminar l’amoni de l’aigua, obtenint així una millora de la qualitat d’aquesta. També vam desenvolupar un codi
informàtic capaç de controlar el reg, la temperatura, la llum i la humitat de les plantes per mantenir les condicions òptimes en l’ecosistema.
Finalment, gràcies als bons resultats dels objectius anteriors, vam aconseguir crear un ecosistema semitancat, on les plantes han crescut en condicions similars a les que es trobarien en l’espai.
Aquest treball ens ha permès veure la importància de la combinació de la ciència i la tecnologia per crear ecosistemes sostenibles en l’espai i obrir la porta a futures investigacions sobre l’adaptació de les plantes en entorns espacials.

Tutoria: Javi Guerrero

Font: alumnat de 2n de batxillerat del centre educatiu Jaume Viladoms