Autoria: Nerea Fernández

Aquest treball sorgeix de la necessitat de crear un sistema de dosificació de píndoles que garanteixi que la població fràgil es prengui la medicació receptada pel seu metge de forma correcta. La idea va néixer per la preocupació constant dels adults, els quals no sabien què fer perquè les persones de tercera edat es prenguessin la medicació de la manera que ho va prescriure el professional sanitari. A més a més, quan vaig aprofundir en el tema vaig descobrir que la presa incorrecta de la medicació podia acabar creant més problemes mèdics. Aquesta nova informació em va fer veure la problemàtica que s’agreujava en la població més fràgil, com ara, en persones amb deteriorament cognitiu.

L’objectiu general ha estat la creació d’un pastiller intel·ligent que ajudi les persones fràgils a prendre els seus medicaments sense oblits i també ha de generar notificacions a través d’una xarxa social a cuidadors i/o familiars. Els objectius específics són els següents:

L’SPD ha d’informar si el pacient s’ha pres les pastilles, si s’ha de recarregar el sistema ha de tenir un receptor que estigui sempre amb la persona fràgil perquè estigui informat en tot moment sobre la presa de medicació, ha de ser reutilitzable per complir amb el dotzè objectiu de l’ODS, el cost total ha de ser raonable perquè sigui accessible per a tothom, ha d’intercanviar informació amb el cuidador del pacient i/o familiar. L’SPD i el receptor han de tenir elements auditius i/o visuals perquè al pacient li sigui entenedor el missatge rebut. El dispensador i el receptor del pacient han de ser tan senzills com sigui possible, ja que el sector de la població a qui va dirigit té dificultats en
l’ús de les noves tecnologies.

Per tal d’assolir aquests objectius, s’han utilitzat unes metodologies àgils, una recerca digital i sobretot pràctiques tant en la utilització dels sensors necessaris i la seva programació en l’entorn de programació d’Arduino.

Els resultats obtinguts indiquen que la implementació de la tecnologia pot millorar l’eficiència de l’SPD i l’intercanvi d’informació amb els cuidadors i/o familiars pot disminuir la seva preocupació.
Així i tot, no s’han pogut complir tots els objectius per falta de pressupost, com per exemple, el receptor no ha pogut ser portàtil perquè es necessitaven components més petits. A més a més, no es pot saber amb certesa si la persona fràgil s’ha pres o no les píndoles, ja que el mètode de confirmació es basa en prémer el polsador del dispensador per part del pacient i podria ser que no
s’empassés la medicació. La solució més segura seria la integració d’una càmera al sistema, però això encariria el producte.

En conclusió, aquest treball ha contribuït a crear un sistema de dosificació que asseguri una pressa de medicacions correcta.

Tutoria: Josep Maria Bergadà Fabregat

Font: alumnat de 2n de batxillerat de l’institut Escola Industrial