Autoria: Anna Carrera

No és intrigant el perquè d’haver-nos de lliurar a diari a un impuls superior a nosaltres que ens deixa fora de línia durant ben bé un terç de la jornada? A mi sempre m’ho ha semblat, per això
vaig escollir el son com a eix central del meu treball de recerca. Ara bé, aquest tema és tot un món, així que vaig decidir acotar-lo i centrar-me en la importància que té en la memòria, que com a estudiant que soc, m’interessa maximitzar-la.

Quins hàbits de son té la gent del meu voltant? La qualitat del seu somni és òptima? La seva memòria opera de forma satisfactòria? He intentat donar resposta a aquestes preguntes i veure la relació que s’estableix entre la pràctica d’uns bons hàbits de son, la qualitat del son
nocturn i el funcionament de la memòria (mitjançant un test), centrant-me especialment en el sistema de memòria a curt termini.
Abans, però, les hipòtesis de treball que em vaig plantejar són dues:

• El son de qualitat dona lloc a un funcionament òptim dels sistemes de memòria.
• El son de qualitat està condicionat per uns bons hàbits de son.

Per confirmar-les o desmentir-les, vaig elaborar i difondre un qüestionari de manera virtual per tal de tenir una mostra el màxim d’àmplia possible, que acabà sent de 250 persones.

D’acord amb els resultats obtinguts, les dues hipòtesis plantejades foren rebutjades. Però vegem-ho per parts:
En primer lloc, la correlació entre la qualitat del son i els hàbits de son, malgrat ser positiva a escala global, és negativa a la franja d’edat de 51 a 60 anys i en el sexe masculí. A més, és dèbil o molt dèbil en tots els casos.
D’altra banda, la correlació entre la qualitat del son i el test de memòria, tot i ser positiva, en tots els casos és feble o molt feble.

Els resultats, doncs, no s’han apropat als esperats. És possible que la causa recaigui en errors comesos en l’elaboració i el disseny de l’enquesta. Hi ha moltíssimes pràctiques que beneficien un bon son i molts factors que determinen la qualitat d’aquest, però com que l’enquesta ja era prou extensa, vaig haver de fer selectiva. A més, una de les altres variables importants que quedava fora del meu abast són les neurodivergències.

En definitiva, com bé vaig poder apreciar durant la recerca i a l’entrevista que li vaig realitzar al Doctor Estivill, el son s’ha començat a investigar amb profunditat fa relativament poc i encara queden moltes preguntes per respondre.

Tutoria: Blanca Castro Urzaiz

Font: alumnat de 2n de batxillerat del Col·legi Sagrada Família