Autoria: Isona Zaragoza

Aquest treball té com a objectiu investigar les característiques del Trastorn de l’Espectre Autista en una clau femenina i indagar les diferències entre l’autisme en homes i dones, per trobar les causes i conseqüències del subdiagnòstic del TEA en dones i trobar solucions a aquest conflicte. Ho faré a través d’una recerca bibliogràfica i mitjançant la realització d’entrevistes a dones que tenen aquest trastorn i pares amb filles amb TEA. 

L’obra es divideix en dues seccions principals: la primera, on parlarem del TEA sense perspectiva de gènere la segona, on parlarem del TEA en clau femenina. Al llarg del treball veurem les característiques, símptomes i trastorns comòrbids on homes i dones amb TEA divergeixen, i analitzarem el conflicte perquè, com veurem, és un problema estructural. També investigarà el risc que suposa aquest infradiagnòstic per a la vida de les dones amb aquest trastorn, ja que les poques dones diagnosticades reben el diagnòstic tard, i això causarà danys irreparables a les seves vides.

Personalment, vull donar visibilitat a les persones amb TEA que no segueixen l’estereotip: ensenyar que és un trastorn únic, que cada persona el pot presentar a la seva manera. Per tal que tothom sigui capaç de conèixer-se bé a si mateix cal fer que la societat obri els ulls i deixar d’imaginar el TEA de la manera rígida en què ho fem.

És molt important que el màxim de persones amb el trastorn siguin diagnosticades, ja que TEA altera la manera de viure i percebre les coses, és a dir, la conducta, i no rebre diagnòstic pot tenir conseqüències negatives per la seva salut mental i fins i tot per la seva vida; i si volem salvar i millorar les vides d’un munt de persones que senten que no encaixen i que no són “normals”, cal un canvi dins la mentalitat dels investigadors, del sistema i de la societat.

Aquest 2023 vaig ser diagnosticada amb trets autistes, trets què, segons els professionals que m’han estat tractant, han sigut la causa del meu trastorn depressiu i del meu trastorn de l’ansietat que he estat patint des dels dotze anys i que gairebé em van portar a posar fi a la meva vida. Soc conscient que la salut mental i la mort segueixen sent tabús molt arrelats a la nostra societat, però d’això tracta el meu Treball de Recerca, de trencar estigmes, idees, estereotips, de dir coses que algú havia de dir, fer-vos reflexionar i compartir la meva història, història compartida amb moltes altres dones.

Tutoria: Mònica Salvador Carbó

Font: alumnat de 2n de batxillerat de l’escola Sant Nicolau