POEMA: UNA FULLA A LA TARDOR Publicat el 22 novembre 2012 per erichart UNA FULLA A LA TARDOR AMB LES SEVES MANETES, S’ABRAÇAVA A L’ARBRE GRAN I DEIA: “ADÉU, GERMANETES”.
Hola soc el Bilal,la Malak s’apres una mica el poema de la tardor li ha agradat molt estudiar el poema. Gracies mestres!!! Respon ↓
Hola soc el Bilal,la Malak s’apres una mica el poema de la tardor li ha agradat molt estudiar el poema.
Gracies mestres!!!