Avui hem anat al Teatre la Massa de Vilassar de Dalt a veure una obra titulada: Contes del Cel. Contes del Cel és una adaptació dramatitzada de tres contes:
EL NÚVOL GRIS,GRAS I GROS:
Un núvol gris tant ple d’aigua que necessita ploure inmediatament. Però
a tots els llocs on vol fer un xàfec hi troba personatges que li ho prohibeixen.
Finalment va al mar on descarrega tota l’aigua. Tota menys una gota que la
reserva per l’única flor d’una illa que li està molt agraida. El núvol , per fi , troba
sentit a la seva existència.
a tots els llocs on vol fer un xàfec hi troba personatges que li ho prohibeixen.
Finalment va al mar on descarrega tota l’aigua. Tota menys una gota que la
reserva per l’única flor d’una illa que li està molt agraida. El núvol , per fi , troba
sentit a la seva existència.
TASTEM LA LLUNA:
Uns animals que volen saber quin gust té la lluna i per aconseguir-ho
fan una torre. El ratolí , que fa d’anxaneta , en mossega un tròs. Un peix , però ,
que observaba l’escena des d’un bassal estant , es pregunta perquè els
animals han de fer tants esforços per arribar a la lluna quan ell , reflexada a
l’aigua en té una a tocar de llavis.
fan una torre. El ratolí , que fa d’anxaneta , en mossega un tròs. Un peix , però ,
que observaba l’escena des d’un bassal estant , es pregunta perquè els
animals han de fer tants esforços per arribar a la lluna quan ell , reflexada a
l’aigua en té una a tocar de llavis.
EL SOL QUE NO TENIA MEMÒRIA:
Un dia el sol decideix no sortir. Arreu és fosc i fa fred. Un ocell valent , un
núvol rialler i el vent anirant a cercar-lo per guarir un arbre que s’ha quedatsense fulles
núvol rialler i el vent anirant a cercar-lo per guarir un arbre que s’ha quedatsense fulles
