Nadia Asselmane Touinou –

El futur té molts noms. Per als dèbils, és l’inassolible; per als temorosos, el desconegut, i per als valents, és l’oportunitat. Ells ho tenen tot però, alhora, no tenen res; ells ho necessiten tot però, tanmateix, no els fa falta res. Malgrat que les dificultats deixen molt clar que són els amos del carrer, ells són els drari: els petits homes.

Aquests drari són els menas, els menors estrangers no acompanyats que, tal com indiquen aquestes sigles, són menors que immigren il·legalment del seu país d’origen cap a un altre sense cap tipus de referent adult.

Aquest treball es basa, principalment, en el transcurs del viatge que emprenen aquests menors, els quals ho deixen pràcticament tot amb la finalitat d’aconseguir millorar les seves condicions de vida i buscar noves oportunitats per poder gaudir d’un futur millor. En el treball podem veure les dificultats amb què es troben, les quals són moltes, i alguna pot arribar a fer que el menor abandoni els objectius amb què emprèn el seu procés migratori. No obstant això, en el treball també podem trobar els recursos que tenen aquests menas un cop arriben a Espanya, els quals els són atorgats per l’organisme DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència).

El motiu que m’ha fet escollir aquest tema i no un altre ha estat el fet d’esbrinar el perquè de la immigració d’aquests menors, què és el que fa que un nen menor d’edat deixi la seva família, els seus amics i el seu estil de vida enrere per emprendre un viatge que, si no tenen molt de compte, podria posar fi a la seva vida.

Per poder corroborar les meves hipòtesis i objectius he hagut de preparar un conjunt d’entrevistes i enquestes per a diferents menas, tant tutelats per la DGAIA com extutelats, i a diferents educadores socials.

Pel que fa als resultats obtinguts, en gran mesura han estat els que jo esperava que obtindria, amb uns quants canvis, però la resta ha sortit tal com havia previst.

Aquest treball també l’aprofito per donar a conèixer i conscienciar la societat que tenim un problema social invisible, on ens arriben menors d’edat en condicions precàries i sense referent, procedents d’una altra cultura, un altre context i idioma, altres costums i tradicions, amb l’objectiu de poder millorar el seu estat de vida i buscar noves oportunitats de futur.

També és un crit perquè el govern i tots els estaments públics s’impliquin molt més a ajudar a resoldre molts problemes amb què es troben aquests nens un cop surten del centre, o fins i tot durant la seva estada al centre.

Tutor: Leonor Talavera Torres.

Save