Andrea Hernández Civil i Paula Minguillón Santiago –

Des del primer dia que naixem, existeixen dos conceptes que ens afecten de manera involuntària, i són la masculinitat i la feminitat. Les construccions socials de gènere han afectat estructuralment la societat en què vivim. Ho han fet a través de les relacions socials, l’educació, l’esport, la feina, la família i altres entorns en què l’ésser humà es desenvolupa.

Vam arribar a la hipotètica conclusió que les construccions socials de gènere es desenvolupaven principalment en l’àmbit de l’educació, no només a escoles i instituts, sinó també en l’àmbit parental i familiar. Entenem el sector educatiu com a entorn social on aprenem comportaments i conductes (no només el que els llibres ensenyen).

Aquest és un projecte dut a terme amb l’objectiu de remoure consciències. Us mostrem la realitat que ambdós gèneres, masculí i femení, viuen actualment de la forma més precisa que ens ha estat possible i deixem a les vostres mans la resta.

Avui dia el tema de la igualtat de gènere és tractat per tot arreu. La situació que actualment vivim homes i dones mostra una clara desigualtat a favor del sexe masculí.

Hem fet ja un gran avenç en els àmbits més públics (laboral, polític, familiar…), però encara ens queda el tram més difícil: la mentalitat de la societat. Com podem seguir endavant si les nenes que en un futur tindran el món a les seves mans opinen que no podem jugar a futbol perquè és de nois i d’altres accepten ser considerades “putes” per sortir amb molts nois, quan ells són vistos com a exitosos?

Fins aquí creiem que les motivacions per endinsar-nos en aquest treball queden suficientment òbvies.

Per confeccionar la part pràctica vam estudiar si la mostra presentava o no estereotips i rols de gènere i vam comprovar si aquest fet és conseqüència d’altres factors tals com el tipus d’escola, el professorat i l’entorn familiar corresponent. Per això, vam dur a terme un estudi tret del llibre Estereotips socials de la dona, i a partir d’un llistat d’adjectius trèiem conclusions de la visió que tenien els enquestats d’ambdós sexes (dedicat a l’alumnat). L’estudi dut a terme amb aquest mètode el vam separar pel tipus de centre escolar al qual estaven relacionats els enquestats, sigui escola mixta o escola diferenciada, i per cursos.

Per altra banda, vam fer enquestes dedicades a professors, mares i pares (personalitzades per a cada segment) focalitzant-nos en conductes que transmetien als alumnes o fills/es respectivament.

Els resultats obtinguts van confirmar la nostra hipòtesi. Efectivament, la dona és menyspreada pel que fa a la visió que en tenim. No se li acostumen a atribuir aptituds considerades masculines, i gran part de les característiques amb les quals són identificades són considerades inferiors als trets atribuïts als homes. Així doncs, si aquesta mentalitat no canvia la desigualtat seguirà present. Noies que es creuen incapaces de dur a terme activitats que requereixen força o intel·ligència perquè se’ls ha ensenyat que és feina de l’home, o pitjor, que no poden fer-ho elles mateixes. I nois que són incapaços de mostrar sentiments, incapaços de plorar, perquè se’ls considera dèbils. Camins que se’ns ensenyen des que naixem i limiten el nostre desenvolupament com a persones lliures.

Tutor: Jordi Virosta Martínez.

Save