Alexandre Miguel del Barco, Manuel Cazorla Pérez i Pau Viñas Francisco –
La primera vegada que vam escoltar “treball de recerca” a classe ja sabíem amb exactitud de què ens parlaven, fins i tot sabíem el grup amb el qual treballaríem, però, sobre què fer-lo? Teníem clar que seria de l’àmbit tecnològic, ja que és el camp de la ciència que més ens interessa a tots els membres del nostre grup. Però la tecnologia és molt àmplia i, a més, havíem de tocar de peus a terra i fer alguna cosa assequible als nostres coneixements. Vam proposar entre nosaltres diferents idees i vam adonar-nos que la robòtica i la programació ens atreien a tots tres.
Així doncs, vam procedir a buscar un projecte amb el qual ens divertíssim fent-lo i que estigués al nostre nivell. Volíem un projecte relacionat amb les noves ciències i tecnologies, tant contemporànies com futures. Dies després vam adonar-nos que les màquines CNC estaven guanyant molt de terreny tant en camps professionals com quotidians i en l’educació. Poc després de veure què era exactament una màquina CNC vam pensar d’unir aquest tipus de màquina a un làser, una eina que cada cop és més utilitzada en camps múltiples. Vam buscar i vam trobar que la nostra idea existia –era una gravadora làser– i que el nostre projecte era viable: “construir i programar una gravadora làser”.
Una gravadora làser és una màquina que grava o talla (segons el material i el temps de gravat) l’escrit o dibuix que vulguis donant ordres a través d’un ordinador.
A banda de construir i programar la gravadora làser, vam elaborar una part experimental. Consistia a utilitzar la màquina, ja construïda, per comparar la resistivitat de diferents materials a la corrosió del làser. Una segona part experimental era pintar els mateixos materials de negre i veure si aquesta resistència al làser variava pel fet que s’enfosquís el material. Aquesta última part d’experimentació va sorgir de l’afirmació “el làser és un feix de llum”, així que pensàrem que tindria les mateixes característiques que la llum.
Vam començar amb la construcció de l’estructura, formada per deu llistons de fusta collats entre si i pintats amb pintura d’un color metal·litzat. Després de tenir l’estructura acabada vam muntar els eixos i la plataforma; quan la part mecànica estava acabada vam arribar a la programació i l’electrònica, part on se’ns van presentar més problemes ja que teníem pocs coneixements. Però a base de prova i error i cerca d’informació vam aconseguir que la màquina funcionés.
La majoria d’objectius i hipòtesis es va complir com, per exemple, aconseguir gravats de bona qualitat i afirmar que els materials foscos són més fàcils de gravar, entre d’altres.
Tutor: José Joaquín Vargas Atalaguerri.
Els comentaris estan tancats.