Clara Arenas Pujol i Aroa Quintana Romero –
Podem definir els forats negres com els astres on, en principi, qualsevol força és vençuda per la força de la gravetat donant pas així a un col·lapse total de la matèria.
Són vistos de diferent manera depenent de cada teòric. Els astrofísics, per exemple, els estudien per descobrir el destí final de les estrelles massives i la naturalesa de les enormes quantitats d’energia que desprenen els centres d’algunes galàxies. Els relativistes generals, és a dir, físics especialitzats en la teoria general de la relativitat d’Einstein, en canvi, veuen els forats negres com una de les prediccions més interessants d’aquesta teoria i confien que el progrés en el seu estudi els digui més coses sobre la naturalesa i les implicacions de la relativitat general. I també hi ha els matemàtics, els físics de partícules, els teòrics de les cordes o fins i tot científics interessats a combinar, per exemple, la relativitat general amb la mecànica quàntica, i tots veuen els forats negres de diferent manera.
Encara que avui en dia no s’hagi pogut veure un forat negre directament, sabem que ocupen gran part de l’univers que coneixem i també del teòric, és a dir, aquella part de l’univers que desconeixem. Hem pogut estudiar els forats negres gràcies a diversos instruments de detecció com, per exemple, els telescopis òptics habituals, els radiotelescopis i satèl·lits més exòtics que actuen com a telescopis de la llum ultraviolada, els raigs X i els raigs gamma. I fa relativament poc que s’està intentant estudiar-los mitjançant la detecció de les ones gravitatòries que es creen quan dos forats negres xoquen.
Amb aquest treball de recerca, A l’interior d’un forat negre…, teníem la intenció d’apropar-nos al món de l’astronomia, pràcticament desconegut i amb molts misteris i preguntes sense respondre. Entre els amplis temes que engloba l’astronomia vam decidir tractar els forats negres perquè és un tema del qual se sap molt més del que la societat creu. Hem treballat des del naixement de les estrelles fins a la seva mort, mètodes per detectar forats negres, els diferents tipus i altres aspectes més generals relacionats amb aquests sobre l’univers.
El treball el vam basar en una hipòtesi: per què són foscos els forats negres?
Per poder respondre-la hem estudiat a fons la detecció de forats negres, la teoria de la relativitat general d’Einstein i les galàxies de nucli actiu –són aquelles que tenen un forat negre supermassiu al seu centre.
Gràcies a un campus que vam fer, vam poder observar quàsars i blàzars –tipus de galàxies de nucli actiu– i fer-ne un estudi començant per les sessions d’observació a l’Observatori Astronòmic de Sabadell, el pretractament de les imatges –fetes amb càmeres CCD–, la fotometria i, per últim, poder calcular la magnitud aparent –és la que rebem nosaltres des de la Terra– i la magnitud absoluta –un cop corregit el factor distància es pot saber la magnitud real de l’astre.
Amb tot això vam poder respondre a la hipòtesi presentada. Per començar, un forat negre no és visible, ja que el que veiem nosaltres és l’acumulació de matèria visible gràcies a la llum que emeten les estrelles que es troben girant al seu voltant. Tot i el seu nom, no és literalment un forat. El que el seu nom indica realment és la corba espaitemps que provoca una gran deformació a causa de la gran massa que té un d’aquests.
Tutor: Anna Gregori Sorribes.
Els comentaris estan tancats.