Bon dia, la Sra Consellera Irene Rigau , Sr Gerard Ardanuy de la Diputació de Barcelona , la Sra Mercè Dalmau , alcaldessa de Cambrils, entitats educatives que ens acompanyeu, a tots i a totes que participeu generosament en aquestes jornades.
Per alguns serà la primera vegada que participeu en unes jornades del SERC, per a d’altres potser la segona però n’hi ha que ja en porten 4 , 5 o mes, és un retrobar-se cada vegada. La pregunta que ens hauríem de fer seria , com és que van repetint la seva assistència a les jornades? Hi podem trobar vàries respostes, una , els van agradar tant que continuen venint, una altra podria ser per què és un bon lloc per continuar aprenent o l’última perquè són divertides i la gent s’ho passa bé.
Crec que hi ha una mica de cada resposta, en general els temes de les jornades són interessants i actuals , també es crea un clima favorable per aprendre sense presses i finalment com posa a la nostra pàgina web, trobar companys i companyes i renovar-se és el premi gran.
El 2003 a Poblet varem parlar de les emocions , el 2005 a Berga de l’escola en un món rural canviant , a les Garrigues de les xarxes educatives, amb la creació de l’OBERC, a l’Alt Empordà sobre les competències per a un poble educador i ara l’Escola que aprèn.
Amb l’evolució del temps i de l’educació hem vist que el focus ha de ser l’aprenentatge de l’alumnat, aquest necessita d’una escola que s’organitzi per arribar a aquesta finalitat, per això, les mestres i els mestres també hem tingut i tenim la necessitat de continuar aprenent, i la gran fita és que aprenguem plegats de manera coherent dins i fora de l’escola al llarg de tota la vida.
Com a mestres necessitem anar fent passos endavant, anar més enllà i trobar la manera d’anar avançant tots junts , de recórrer el camí que ens hem proposat tots plegats, d’arribar a aconseguir algun dia aquell objectiu, aquell model d’escola que somniem i que dia a dia treballem per fer-lo possible.
Això ho aconseguirem amb paciència, perseverança, reflexió, pensant i repensant el que fem , compartint, escoltant i respectant, treballant coordinats i fent xarxes amb altres escoles, i des de la renovació pedagògica, renovant-nos i innovant amb serietat.
D’ aquest desig d’ensenyar el què fem , d’aprendre i de compartir, d’aquesta manera de fer característica de l’escola rural en neixen les jornades del SERC que té com a símbol aquest titella:
Per a nosaltres simbolitza les escoles rurals de Catalunya que s’apleguen al Secretariat d’Escola Rural.
I això és així perquè, dins de tots els titelles, és dels més petits, com les nostres escoles en relació a totes les altres i perquè de la mateixa manera que aquest titella dóna vida a l’aula, l’escola de poble, que el Secretariat representa, dóna vida a la realitat que l’envolta i és un referent educatiu, cultural i de teixit associatiu.
A més, els titelles són un recurs molt emprat a les escoles: els infants en gaudeixen i els permet d’expressar-s’hi a través. Adopten una altra personalitat que els facilita la comunicació, els convida a posar-se a la pell dels personatges i són de vegades l’excusa per desenvolupar una història, per crear-ne una de nova, per escenificar,…
El nostre és un titella de dit, menut, perquè són adequats per a totes les edats, fàcils de fer anar, de fer, de desar…i perquè és la mida de les nostres escoles.
No sabem si és nen o nena (bata rosa o bata blava), perquè així ens hi identifiquem tots, perquè mestres, homes i dones, i canalla, nois i noies i AMPES, de mares i pares, persones del poble i de l’ajuntament ens hi apleguem. A més “Secretariat” és “ell”, però “Escola rural” és “ella”!.
El nostre titella està content, perquè els infants se senten orgullosos de pertànyer a l’escola de poble.
A les mans duu un llibre de poesia, perquè va a estudi i perquè l’educació de la sensibilitat de les persones no la volem oblidar mai.
A l’altra mà duu un cistell d’ous, perquè al medi rural molta gent –actualment hi ha una revifalla d’aquest fet- hi ha costum de tenir gallines, representa el valor de la pagesia i el treball al camp en general com a símbol d’ ecologia, manteniment del paisatge i identitat de país. Això passa arreu de Catalunya.
Esperem que estigueu contents de tenir aquesta peça d’artesania que hem fet amb tanta il·lusió.
Agraïr a totes les persones i institucions que han fet possible aquestes jornades i desitjar que finalment puguem marxar cap a casa amb alguna cosa més a dins la nostra motxilla, una mica més de coneixement, d’experiència i el bon regust d’una agradable convivència. Tots ells, elements claus per a la nostra feina.
Gràcies per la vostra assistència i atenció.