General
Explosiu ! Pum!
33Aquests dies estem experimentant amb la densitat de diferents líquids immiscibles i estem obtenint unes fotos molt boniques.
Un d’aquest líquids és la GLICERINA o Glicerol, de color transparent i que s’utilitza en la indústria de cosmètics per a fabricar cremes per a les mans, la cara i el cos en general.
La glicerina antigament s’utilitzava per a fabricar la nitroglicerina, un explosiu molt potent que es va utilitzar per a construir carreteres, vies de tren i túnels en la conquesta de l’Oest americà. Però, la nitroglicerina és un explosiu molt inestable i explota amb molta facilitat. I això, va provocar moltes morts en la construcció de les infraestructures viàries de molts països.
Tasca a fer: Cal investigar quina relació hi ha entre la nitroglicerina, la dinamita i el suec Alfred Nobel. Deixa la teva resposta en aquest article del bloc.
Per escriure la resposta has de clicar a la bafarada de la dreta del títol d’aquest article. Escriu el teu nom i el grup-classe. La resposta ha de contenir un màxim de 100 paraules o 550 caràcters de text.
Tots els alumnes que trobin la relació correcta, abans de final de mes, tindran dos positius ( + + ) i la satisfacció d’haver-ho encertat 🙂
Benvinguts i Benvingudes.
4– Aquest bloc ha estat creat per a complementar les classes lectives dels estudiants de 2n d’ESO de Física i Química de l’IES Vinyet de Sitges.
– A la part dreta del bloc, hi ha els temes que tractarem a 2n ESO.
– Cada tema comença amb una petita introducció i un enllaç al document que conté els apunts de classe amb els continguts bàsics de la unitat.
– A continuació hi ha les activitats del tema (A1, A2, etc) i les tasques . Les activitats marcades amb (*) són bàsiques per aprovar la matèria i podran sortir com a qüestions en els exàmens. Algunes activitats s’han de fer a Internet i apuntar els resultats a la llibreta.
– També hi ha enllaços i vídeos per a complementar o ampliar els continguts.
– Clicant a la pestanya “Inici” del menú superior, podreu accedir a articles situats a la part central del bloc amb propostes que aniran canviant i tasques que caldrà fer.
NOTA 1: per a visualitzar alguns elements cal tenir instal·lat el programari gratuït Adobe Flash Player .
NOTA 2: per a llegir alguns documents en format PDF cal tenir instal·lat el programari gratuït Adobe Acrobat Reader.
NOTA 3: si tot i tenir instal·lats els programes anteriors, no pots visualitzar algun element de la pàgina, prova de canviar de navegador: Mozilla Firefox (recomanat), Google Chrome, Internet Explorer, Opera, Edge…
I ara, dos suggeriments:
————————————————————————————————————————————————–
Qui o què és l’ Aram?
49Hola em dic Aram i us guiaré en algunes de les tasques del bloc.
Alguns nois també és diuen Aram com jo. Aquest nom propi és sinònim d’un element químic metàl·lic de la taula periòdica. Aquest metall té moltes aplicacions i els últims anys ha pujat molt el seu preu de mercat.
Tasca a fer: Quin és el nom i el símbol d’aquest element químic de la taula periòdica que té el mateix significat que l’Aram ? Quines aplicacions té aquest metall ?
Deixa el teu comentari en aquest article del bloc. Escriu el teu nom i el grup (el cognom no cal ). Per escriure el comentari has de clicar a la bafarada de la dreta del títol d’aquest article.
Els alumnes que ho endevinin tindran un positiu, i els vuit primers dos positius 🙂
Llançament de coets
0Aquests últims dies hem fet els llançaments de coets d’aigua al pati de l’institut. Encara que no tenim els coneixements de trigonometria hem pogut calcular de manera aproximada l’altura assolida pels coets. Hem agafat com a patró de mesura l’alçada d’un arbre i a partir del vídeo podem saber l’altura assolida. Molts coets han arribat a més de 15 metres, algun a més de 20 metres i algun no ha passat dels 100 centímetres. I com sempre passa, el que ha arribat més amunt no l’ha gravat ningú 🙁
Hem vist la importància de la força de fregament en el disseny del coet, la massa d’aigua en el llançament, la pressió i la funció dels alerons en l’estabilitat d’enlairament del coet.
Comencem amb el vídeo de la Camèlia, l’Ibai i en Jan. Ha estat un coet quasi perfecte. I a més el disseny és innovador.
Aquest és el vídeo de l’Alba, Lola, Noa i Ura.
Ara, el vídeo de l’Anna, l’Iker, en José i els dos Tonis.
En José ha portat una samarreta de la NASA. Bravo!
I ara, observem quan en Toni, davant d’ un accident fortuït ha tingut la sang freda i la reacció ràpida de controlar la situació. Gràcies Toni!
En la història de l’aeronàutica no tot han sigut encerts, per arribar a l’espai, a la Lluna i ara a Mart han hagut de fer moltes proves. I moltes proves surten fallides. El que és important és descobrir on hi ha els errors per arribar finalment a la solució i aconseguir l’objectiu.
Àgata, Clàudia i Ona… el coet cau molt Bé!
—————————————————
Raúl, el teu no cau tan bé. Però, després has fets un munt de llançaments molt bons. De fet, et podríem proclamar el llançador oficial de 2n B.
—————————————————
Canya!, Canya!
Àlex, Luc i Tal. Canya! Canya!
BON ESTIU!
🙂
El primer astronauta
0El 12 d’abril de 1961 el rus Yuri Gagarin va ser el primer ésser humà que viatjà a l’espai, va ser el primer astronauta. Dins la nau Vostok 1 va trigar uns 108 minuts en donar una volta a la Terra.
Escuma de mascarpone amb pols de cacau. Nyaaamm !
0Aquests dies estem parlant de mescles, solucions, concentració, dispersions, líquids immiscibles, etc.
Les dispersions són mescles que a cop d’ull semblen homogènies, però quan les observem de més a prop amb un microscopi es veu que són heterogènies. A la cuina hi ha un munt de substàncies que són dispersions. De fet, la cuina moderna d’alguns cuiners es basa en crear dispersions de diferents tipus, gustos i textures.
Les escumes són dispersions d’un gas en un líquid, per exemple quan aboquem cervesa en un got. L’escuma es pot fer amb una batedora incorporant aire al líquid, o amb un sifó que porta un gas especial. En el vídeo següent es veu com crear unes postres d’escuma de mascarpone amb pols de cacau. L’escuma s’ha fet amb un sifó que conté el gas monòxid de dinitrogen [ N2O ] mesclat amb llet líquida. Aquest sifó l’utilitza el cuiner Ferran Adrià, i el gas s’anomena també gas de la risa.
Tasca a fer: Cercar un vídeo de curta durada (màxim 5 minuts) on aparegui un plat singular o unes postres fetes amb escuma. Pot ser utilitzant un sifó de monòxid de dinitrogen, o una batedora per fer nata muntada, clara batuda a punt de neu, etc. Recorda que una escuma és una dispersió d’un gas dins un líquid. I si vols gravar un vídeo teu fent l’escuma, serà BRUTAL ! 🙂
Deixa el teu comentari en aquest article del bloc ( clicar a la part superior dreta) . Escriu el teu nom i el grup (el cognom no cal ). Ho podeu fer per parelles telemàticament !!
posaré + + + + + + + + + + 🙂
Per què es dilata l’aire quan s’escalfa?
0Hem experimentat que quan escalfem un Erlenmeyer tapat amb un globus, observem que s’infla. Això vol dir que el volum d’aire ha augmentat, s’ha dilatat. I quan el deixem refredar es desinfla, es contrau.
Hi ha més aire a l’escalfar? Les partícules de l’aire es fan més grosses?
L’explicació ens la dona la teoria cineticomolecular.
Segons aquesta teoria, quan augmenta la temperatura de l’aire, les seves partícules es mouen més depresa. Això fa que xoquin amb més força i amb més velocitat contra les parets del recipient que conté el gas. En conseqüència augmenta la pressió, i si les parets del recipient són elàstiques com les del globus, fa que augmenti el seu volum.
Aquí tenim les fotografies de l’experiment.