Aquests últims dies hem fet els llançaments de coets d’aigua al pati de l’institut. Encara que no tenim els coneixements de trigonometria hem pogut calcular de manera aproximada l’altura assolida pels coets. Hem agafat com a patró de mesura l’alçada d’un arbre i a partir del vídeo podem saber l’altura assolida. Molts coets han arribat a més de 15 metres, algun a més de 20 metres i algun no ha passat dels 100 centímetres. I com sempre passa, el que ha arribat més amunt no l’ha gravat ningú 🙁

Hem vist la importància de la força de fregament en el disseny del coet, la massa d’aigua en el llançament, la pressió i la funció dels alerons en l’estabilitat d’enlairament del coet.

Comencem amb el vídeo de la Camèlia, l’Ibai i en Jan. Ha estat un coet quasi perfecte. I a més el disseny és innovador.

Aquest és el vídeo de l’Alba, Lola, Noa i Ura.

Ara, el vídeo de l’Anna, l’Iker, en José i els dos Tonis.

En José ha portat una samarreta de la NASA. Bravo!

I ara, observem quan en Toni, davant d’ un accident fortuït ha tingut la sang freda i la reacció ràpida de controlar la situació. Gràcies Toni!

En la història de l’aeronàutica no tot han sigut encerts, per arribar a l’espai, a la Lluna i ara a Mart han hagut de fer moltes proves. I moltes proves surten fallides. El que és important és descobrir on hi ha els errors  per arribar finalment a la solució i aconseguir l’objectiu.

Àgata, Clàudia i Ona… el coet cau molt Bé!

—————————————————

Raúl, el teu no cau tan bé. Però, després has fets un munt de  llançaments molt bons. De fet, et podríem proclamar el llançador oficial de 2n B.
—————————————————

Canya!, Canya!

Àlex, Luc i Tal. Canya! Canya!

BON   ESTIU!

                                         🙂