1. Tot i que els alumnes han avaluat el seu treball en equip amb molt d’encert i molts d’ells són conscients que falten feines, encara falta en molts casos acabar de fer l’últim pas: fer-ho, incloure allò que falta, repassar un text, millorar una presentació, el que calgui. L’ús de les rúbriques no és només comprovar què falta, sinó solucionar-ho.
2. Alguns grups han mostrat poca autonomia, s’han mostrat massa dependents de l’adult.
3. En algunes classes els productes finals encara fan olor de passat. Són treballs massa acadèmics, massa enciclopèdics, amb poca elaboració i reflexió personal, amb molt de copiar i enganxar. No hem insistit prou en la importància dels passos del mètode científic: detectar un problema, elaborar una hipòtesi, cercar informació i recursos, experimentar per comprovar si la hipòtesi és certa i elaborar unes conclusions.
4. Alguns grups semblen obsessionats pel mural i el PowerPoint, com si aquesta fos la veritable fita de tot projecte. A la segona sessió alguns alumnes ja començaven a elaborar algunes diapositives de l’exposició (però què vols presentar? si encara no tenim res més que idees sense desenvolupar!).
5. Millorar la comunicació i l’expressió oral. A les exposicions els alumnes mostren poca energia i són poc expressius. Falla el to de veu, el discurs, el posat. Són massa literals. Es limiten a repetir allò que ja està escrit al mural o a la diapositiva del PowerPoint. Reciten de memòria dades numèriques d’una enquesta sense explicar a ningú per què van fer l’enquesta o quines conclusions s’extreuen de l’enquesta.
De cara al curs vinent ens plantegem la possibilitat de treballar alguns temes de medi de manera cooperativa. Els alumnes començaran així a estar més familiaritzats amb el mètode, amb les eines, amb la dinàmica de classe. Això ajudarà a fer-los més autònoms, de manera que quan arribi la setmana del projecte aquesta tasca no sigui més que un augment d’intensitat, volum i exigència, però no un canvi radical en la manera de treballar.
Cal que els alumnes hagin vist models d’anys anteriors, models positius i models negatius, que sàpiguen què és el que els mestres considerem un bon i un mal producte final. També és convenient que s’hagin entrenat molt en la de vegades molt oblidada tècnica de l’expressió oral. Un bon projecte mal comunicat és un projecte fallit.
