Els alumnes de la classe dels superherois han estat en tot moment els protagonistes del projecte, a partir del seu interès sobre com apareixia un nadó a la panxa de la mare s’ha anat confeccionant aquest aprenentatge que ens ha portat a esbrinar diferents aspectes de l’embaràs.
Cinc van ser les preguntes que van sorgir, ells es van encarregar de decidir amb qui treballar i com fer-ho, quins materials volien utilitzat i com els volien emprar.
La distribució de rols dintre dels equips els va ajudar a fer-se càrrec d’un única tasca així com de compartir obligacions.
Partint de les seves primeres hipòtesis l’aprenentatge es va realitzar completament autònom, amb l’acompanyament de l’adult.
Es van emprar tauletes mòbils, ordinadors i llibres de text amb imatges. Aquells que ja comencen a desxifrar el codi escrit eren els qui intentaven llegir títols per saber si aquell dibuix donava resposta a la seva hipòtesi.
Una vegada l’equip va poder contrastar la hipòtesi, van decidir com fer-ho per poder explicar a la resta de companys la seva recerca. Maquetes, murals i exposicions orals van ser les escollides.
L’observació i l’acompanyament en aquest aprenentatge al llarg de dos mesos per part del tutor va ser necessari per poder anar confeccionant una avaluació dels aprenentatges. A més, es va emprar la rúbrica com a eina d’avaluació per tal de fer partícip a l’alumne de la seva implicació i de l’aprenentatge en aquest projecte.
Tot i que va ser complicat poder organitzar l’equip de mestres d’educació infantil per fer possible més d’una mestra a l’aula, la realitat ens ha mostrat com la possibilitat de ser dues ens va ajudar a acompanyar més a l’alumne, podent-los ajudar en la resolució dels dubtes que els hi sorgien. A més de la viabilitat de poder fer fotos, gravar vídeos i atendre més ràpidament els conflictes.
