Projecte
| Títol | AVIONS DE PAPER |
| Nivell o cicle | CICLE SUPERIOR |
| Grup classe | 5è |
| Curs | 2016-2017 |
BREU DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE
| Aquesta unitat didàctica sorgeix a partir de l’interès que mostren els infants per fer volar avions de paper, i la necessitat de poder crear un avió competitiu, capaç de guanyar una cursa d’avions de paper. |
ELS OBJECTIUS D’APRENENTATGE
a) Àmbit de coneixement del medi:
Augmentar la capacitat d’observació de l’entorn i de formular-se interrogants a partir de l’anàlisi de fets i fenòmens del món, emprant estratègies que permetin fer previsions, treure conclusions i justificar actuacions, basant-se en un model hipotètico-deductiu d’investigació i experimentació.
b) Àmbit lingüístic (català, castellà i anglès):
Desenvolupar estratègies de comprensió de textos de caire científic per obtenir, interpretar i valorar el contingut i aplicar la informació obtinguda a l’experimentació i l’elaboració dels informes d’investigació.
Desenvolupar estratègies d’expressió escrita per produir textos de caire científic, en base a argumentacions de contrastació empírica, tot relacionant els resultats obtinguts amb una orientació teòrica hipotètico-deductiva, seguint el procés de planificació-escriptura-revisió, per tal d’assegurar l’adequació, coherència i cohesió del text, així com l’ús d’un registre i lèxic adequats al context, la tipologia textual i els destinataris.
c) Àmbit d’educació en valors:
Promoure les habilitats de pensament i raonament per desenvolupar un pensament independent i autònom, que els permeti contrastar de manera crítica les opinions dels altres, acceptar-les o descartar-les de manera respectuosa, resoldre els conflictes mitjançant el diàleg, en base a un sistema de valors i judicis que afavoreixin la convivència i els permetin adaptar-se a diferents circumstàncies i contextos.
L’AVALUACIÓ
Les activitats d’avaluació conformen la programació en si, de manera que és el punt al que volem arribar, els objectius a assolir, els que determinen les diferents activitats d’aprenentatge, totes elles susceptibles de ser activitats d’avaluació. A cada proposta d’activitat, hi apareixen elements autoreguladors de l’alumnat; per tant, és lògic pensar que totes i cadascunes de les activitats portades a terme al projecte, en realitat, són activitats d’avaluació, donat que ajuden a l’alumnat a prendre consciència del seu procés d’aprenentatge i, per tant, col·laboren en el desenvolupament de les habilitats pròpies de la competència d’aprendre a aprendre.
EL PAPER DE L’ALUMNAT
Prenent com a referència les teories sobre la regulació que entenen l’autoavaluació com aquell control que l’individu exerceix sobre els seus pensaments, accions , emocions i motivacions, mitjançant estratègies personals per assolir els objectius fixats (Zimmerman, 2000), entenem que al llarg de tot el procés, l’infant ha de ser el protagonista del seu aprenentatge. És per això que els projectes parteixen d’interessos reals, proposats a l’aula, o situacions quotidianes, com el projecte que presentem. De la mateixa manera, els criteris d’avaluació són entesos com les directrius especifiques sota les quals s’avalua la feina tant del docent com de l’alumnat. Aquests poden ser establerts pel propi docent (externs), poden ser compartits i consensuats amb l’alumnat (externs però acceptats internament) i poden ser el resultat d’una reflexió de l’alumnat sobre les característiques que ha de tenir el seu treball i estableix els seus propis criteris (interns).
ORGANITZACIÓ DE L’ALUMNAT
Per poder crear coneixement compartit amb els iguals, és necessari un treball individual previ. De la mateixa manera que el treball cooperatiu estimula l’autonomia i la capacitat d’organització de l’alumnat, així com el compromís amb el seu procés d’aprenentatge, el treball individual esdevé fonamental en aquest procés de reelaborar les idees a partir del que escolto i discuteixo amb el grup de treball.
Un dels principals objectius de ballar entre un tipus d’agrupament i un altre, és estimular la capacitat de l’alumne d’aprendre per sí sol, (que aprengui a aprendre), no només durant el projecte, sinó al llarg de la vida, que sigui autònom per poder fer front a les diferents situacions que se li plantegin i pugui resoldre-les satisfactòriament
Treball cooperatiu: El treball cooperatiu és entès com la interacció entre iguals per produir aprenentatge. L’estructura organitzativa del grup cooperatiu és forta i permet tan coordinar-se internament com combinar-se amb components d’un altre grup. El grau de cohesió prové de l’organització coooperativa de la mateixa feina, donat que es creen i distribueixen els rols necessaris per poder aprofitar al màxim el treball del grup. Els alumnes interactuen davant de la informació, l’extreuen, la comenten, la classifiquen, l’ordenen i al final del procés l’exposen. Quan un alumne aconsegueix exposar un treball que ha preparat vol dir que l’ha assimilat, ha pres consciència d’allò i ho ha après. D’aquesta manera es considera que és possible adquirir coneixement de manera competencial, a través, en aquest cas, del treball cooperatiu.
PRODUCTE FINAL
PROJECCIÓ DEL PROJECTE
Les activitats d’avaluació conformen la pròpia programació, de manera que és el punt al que volem arribar, els objectius a assolir, els que determinen les diferents activitats d’aprenentatge, totes elles susceptibles de ser activitats d’avaluació. A cada proposta d’activitat, hi apareixen elements autoreguladors de l’alumnat; per tant, és lògic pensar que totes i cadascunes de les activitats portades a terme al projecte, en realitat, són activitats d’avaluació, donat que ajuden a l’alumnat a prendre consciència del seu procés d’aprenentatge i, per tant, col·laboren en el desenvolupament de les habilitats pròpies de la competència d’aprendre a aprendre.
Idees prèvies
Hi ha moltes maneres de realitzar una avaluació inicial. Nosaltres, sovint activem la memòria a llarg termini a través de les emocions. Activar coneixements sobre el tema a abordar a partir de la motivació, pot ser una bona manera d’avaluar què sabem respecte al conjunt de conceptes que integren el projecte o la UDI.
Partir dels interessos dels infants (en el nostre cas, d’una situació problema basada en una forta motivació de l’alumnat, que no tenia cabuda en la programació d’aula), esdevé un component fonamental per tal de mantenir un alt nivell d’implicació i compromís per part del grup-classe.
En base a la idea que tenien els infants sobre com havia de ser un avió per a volar, vam recordar aquelles vegades que havíem fet volar avions de paper, com els havíem construït, què havíem tingut en compte… Aquesta pluja d’idees, a part de servir-nos d’avaluació inicial, va esdevenir bàsica per determinar quins serien els criteris a tenir en compte, tant per l’elaboració dels avions, com per l’elaboració de l’informe final, que va ser, en definitiva, el que va ajudar-nos a definir els passos a seguir en la nostra investigació.
Informe final:
Segons aquests raonaments, vam elaborar els següents instruments d’avaluació per diferents moments del procés d’aprenentatge del nostre alumnat:
Base d’orientació:
Graella de coavaluació de l’informe escrit:
Graella de coavaluació del treball en grup:
Graella d’autoavaluació del treball en grup:
Graella de reflexió personal:
Una vegada el grup-classe coneix el repte i el perquè del procés de la investigació, se segueix una línia de treball a la que els alumnes de cinquè ja estan habituats, que la tutora sol dur a terme amb normalitat a la seva aula.
Normalment es parteix d’una idea, d’una pregunta, d’una reflexió. En un inici sol ser individual i després es realitza una reflexió en parelles. Posteriorment, es comparteix els pensaments i les idees i es busquen i s’extreuen les idees en comú. Aquest treball reflexiu es demana que es faci per escrit i de manera individual. Durant aquest procés, si cal, la mestra orienta o ajuda a qui faci demandes o preguntes. A partir d’aquest punt, es creen els equips base, que han de ser formats per quatre membres.
El rol de la mestra sol ser orientador, pensant i formulant les preguntes i guiant el procés de treball de l’alumnat. Es comparteixen els objectius d’aprenentatge, el que aprendran i les competències relacionades, així com la finalitat del treball d’investigació. També es consensuen els criteris d’avaluació i es revisen els instruments que s’empraran (si hi haurà autoavaluació i coavaluació).
La mestra tutora també té un paper actiu durant l’observació directa a l’aula, ja què això també li aportarà informació extra sobre les habilitats d’autorganització i autogestió del temps i recursos de cada grup cooperatiu.
A partir de les següents preguntes, els grups de treball van començar a reflexionar sobre els aspectes principals que lideraren el procés d’investigació:
1-“Què necessita un avió per poder volar?” “Com es construeix un avió?”
2-“Que pot influenciar en el vol dels avions?”(formulació i selecció de les variables que influencien)
3-“Què passarà si…?” ( formulació d’hipòtesis i contrast del que es diu amb les variables seleccionades)
4-Què cal tenir en compte durant el procés de construcció d’un avió?”
La mestra preveu en l’horari setmanal un temps per la realització de la experimentació, a un espai adequat de l’escola (aula i pati). Durant tot el procés, cada membre dels equip base porten a terme la funció que tenen assignada dintre del grup, a més d’una sèrie de unes tasques determinades, que ja s’havien consensuat prèviament a l’aula. Aquestes tasques, juntament amb els criteris a seguir durant la investigació i els criteris de producció de l’informe final, conformaren la base d’orientació que va romandre penjada a l’aula per tal que l’alumnat pogués consultar-la i prendre decisions sobre la seva pràctica.
Per poder crear coneixement compartit amb els iguals, és necessari un treball individual previ. De la mateixa manera que el treball cooperatiu estimula l’autonomia i la capacitat d’organització de l’alumnat, així com el compromís amb el seu procés d’aprenentatge, el treball individual esdevé fonamental en aquest procés de reelaborar les idees a partir del que escolto i discuteixo amb el grup de treball.
Un dels principals objectius de ballar entre un tipus d’agrupament i un altre, és estimular la capacitat de l’alumne d’aprendre per sí sol, (que aprengui a aprendre), no només durant el projecte, sinó al llarg de la vida, que sigui autònom per poder fer front a les diferents situacions que se li plantegin i pugui resoldre-les satisfactòriament
Com plantegem el treball per projectes d’investigació?
Un dels pilars fonamentals és fonamentar-se tant en el descobriment (en correlació amb les estratègies participatives o cognitives) a partir de la resolució de problemes. Per això, és necessari proposar un repte que promogui la pluja d’idees per part de l’alumnat, en funció dels dubtes, inquietuds i interessos del grup i les principals finalitats del projecte en si.
Les activitats que es porten a terme són elaborades en base a la seva finalitat principal:
Com enfoquem el treball cooperatiu?
El treball cooperatiu és entès com la interacció entre iguals per produir aprenentatge. L’estructura organitzativa del grup cooperatiu és forta i permet tan coordinar-se internament com combinar-se amb components d’un altre grup. El grau de cohesió prové de l’organització coooperativa de la mateixa feina, donat que es creen i distribueixen els rols necessaris per poder aprofitar al màxim el treball del grup. Els alumnes interactuen davant de la informació, l’extreuen, la comenten, la classifiquen, l’ordenen i al final del procés l’exposen. Quan un alumne aconsegueix exposar un treball que ha preparat vol dir que l’ha assimilat, ha pres consciència d’allò i ho ha après. D’aquesta manera es considera que és possible adquirir coneixement de manera competencial, a través, en aquest cas, del treball cooperatiu.
Com guiar sense respondre?
La finalitat del treball d’investigació per projectes és promoure en l’alumnat la comprensió dels problemes que investiguen. Comprendre en el sentit de no quedar-se en la superfície del coneixement, sinó en anar més enllà de la informació que reben o troben, que puguin reconèixer les diferents versions de la realitat, buscar explicacions als fets observables i plantejar-se hipòtesis sobre les conseqüències, en base a aquesta mirada compartida.
Donat que sovint, quan treballem per projectes, hi ha molts aspectes que nosaltres, com a docents, tampoc coneixem, el nostre paper ha de canviar: ara serem, igual que els nostre alumnat, observadors que aprenen amb els altres i dels altres.
Som una part de l’equip impulsor de les competències bàsiques de l’escola Les Roques Blaves d’Esparreguera. L’escola fa uns quants anys que forma part de la Xarxa de Competències Bàsiques i ha passat per diverses modalitats de grups impulsors i de metodologia de treball per a l’aprofundiment de les competències.
Aquest curs hem posat en marxa una nova organització horària per poder treballar les àrees i els projectes de manera integrada. Només les especialitats d’educació física, música i anglès tenen una franja determinada a l’horari de classe. La resta d’hores es distribueixen per treballar Unitats Didàctiques Integrades (UDI) i Projectes d’Investigació (PI).
Ens hem dividit en dos grups per tirar endavant la tasca dels projectes. En el nostre cas, un projecte d’investigació (PI) de 5è de Primària. L’Empar Gonzàlez és la tutora de 5è i és la que ha portat la implementació a l’aula. La resta del grup està format per la Cris Valladares, tutora d’infantil; la Rosa Raja, especialista d’atenció a la diversitat i la Paqui Estudillo, especialista d’anglès.
Al llarg de tot el projecte, els nens i nenes s’han organitzat en parelles i petit grup. Hi ha hagut moments que han treballat de forma individual, sobretot en inciar el treball d’investigació, i també hem fet debats i posades en comú en gran grup.
En un primer moment, vam demanar els nens i nenes que pensessin, de manera individual, què devia tenir un avió per poder volar, com havia de ser…
Un cop ho van pensar i anotar, vam situar-se en parelles per comparar el que cadascú considerava imprescindible com a característiques bàsiques d’un avió de paper. Aquestes parelles, a més, havien de determinar quines eren aquells aspectes o fenómens que podien condicionar el vol dels seus avions, un cop van discutir-ne les característiques.
Després d’un temps per reflexionar sobre aquest últim punt, les parelles van buscar altres parelles i van crear grups cooperatius. El primer pas, doncs, va ser establir els diferents rols de l’equip base: portaveu, secretari, moderador i material. Un cop definit quin càrrer portaria a terme cadascú, van començar a crear els seus avions.
Els grups van estar treballant durant una sessió de dues hores per discutir i consensuar aquests aspectes que, després d’una cerca conjunta i vàries lectures d’articles sobre el mètode científic, vam anomenar “Variables“. Als articles hi apareixien diferents conceptes, com el d'”Hipòtesis“, que vam recuperar en una sessió posterior. Els grups van haver de determinar el que creien que passaria quan manipulessin cada variable. Van elaborar, per tant, una hipòtesi a partir de cadascuna de les variables.
Un cop redactada aquesta part del projecte d’investigació, van decidir que havia arribat el moment de baixar a fer volar els avions que havien elaborat. Així que van crear-ne de nous, en base a les variables que havien escollit. Abans d’iniciar la fase d’experimentació, en gran grup es van debatre els criteris que s’havien de seguir a l’hora de fer volar els avions per contrastar les hipòtesis. Van crear una base d’orientació que va quedar penjada al racó d’experimentació de l’aula i de la qual, cada grup, en va fer una còpia.
Amb els avions fets, vam baixar al pati a fer-los volar. Per a casdascuna de les hipòtesis, els grups van portar el material necessari. Marcaven el punt de sortida i arribada de cada avió i mesuraven la distància de vol.
Després de fer volar cada avió per comprovar si la hipòtesi es confirmava, anotaven els resultats.
Amb la informació que van obtenir en aquesta sessió d’experimentació, cada membre del grup havia d’elaborar una graella de doble entrada que els permetés mostrar, de forma visual i clara, els resultats dels vols per a cada hipòtesi.
Amb la graella acabada, els grups cooperatius van posar en comú, amb el grup classe, el resultats que havien obtingut. Vam dedicar una sessió a discutir-ne els resultats: per què aquest avió ha volat més lluny, per què el que havíem pensat no s’havia acomplert? per què un grup havia escollit una variable i no una altra? Era la manera més eficaç de contrastar les variables les experimentacions seleccionades pels grups? Tenien prou informació per arribar a una conclusió final de la fase d’experimentació?
El debat en gran grup va permetre els nens i nenes de cinquè poder compartir les diferents maneres d’enfocar un projecte científic. Van poder comprovar que, per a la majoria, hi havia unes variables que eren imprescidibles, però que també hi havia variables, així com la manera d’enfocar la fase d’experimentació, que havien estat totalment diferents.
Aquesta informació els va ser molt útil a l’hora de redactar l’informe final de la investigació donat que, les diferents conclusions a les que havien arribat els grups i l’anàlisi crítica del seu procés, van aportar dades sobre la manera com cadascú havia enfocat aquest projecte, així com dels seus propis resultats.
Un cop acabat tot el procés, vam autoavaluar-se com a grup i van coavaluar els informes finals. Tot plegat, va quedar recollit en un dossier d’investigació.
Diuen que compartir és estimar…
Tot el que aprenem no arriba a ser un aprenentatge real fins que no ho compartim amb d’altres, fins que els nostres esquemes de coneixement no es reestructuren de manera completa, és a dir, fins que no reelaborem el coneixement per poder expressar i explicar als altres allò que hem après.
És per això que, a mida que anàvem avançant en el projecte, vam crear un mural al passadís on anàvem penjant els nostres descobriments. D’aquesta manera, tant la resta de companys i mestres de l’escola com les famílies, el dia de la festa de l’escola, podríem gaudir tant com nosaltres amb el projecte realitzat.
Una altra de les maneres en les que vam decidir compartir el nostre projecte d’investigació va ser participant com a ponents al IV Congrés de ciències de Martorell. Allà, un grup de nens i nenes de les classes de cinquè van exposar el procés i els resultats d’aquest projecte.
I això, és el que tenim…
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=QJM9u0wPkVs[/youtube[/youtube]
