Les sortides que fem al monestir ens serveixen per obtenir més informació i relacionar-la amb els aprenentatges ja adquirits i així anar construint coneixement. Els alumnes documenten el procés utilitzant les tecnologies i creant les evidències a la seva carpeta d’aprenentatge o reflexionant en el seu diari d’experiències.
Aquí teniu el recull de les activitats que fèiem en el treball de camp in situ.
Totes les evidències queden recollides en dos dossiers de treball a final de curs en els quals es dóna una importància rellevant a la presentació.
Els alumnes, en grups de quatre, escullen un tema de dins el projecte que s’ha treballat i elaboren un Petxa Kutxa (Power point de 20 diapositives explicades en vint minuts) que explicaran, fent una síntesi, als alumnes del curs inferior.
Però la projecció del projecte a la comunitat educativa en general (famílies, mestres, alumnes, gent del poble,…) és un matí de diumenge de finals de curs quan, in situ, al monestir, expliquen a tots els assistents allò que han après i com ho han après. En diem La Matinal i és un gust veure com els alumnes comparteixen i donen a conèixer tot el treball que han fet durant el curs de forma educada i responsable, exercint de grans amfitrions davant tota la comunitat educativa.
El treball en equip i arribar al consens és clau per l’èxit del projecte. L’equip directiu ha potenciat una trobada d’una hora setmanal per a tot el grup impulsor, format per mestres de cicles diferents, on compartim projectes, dubtes, experiències i coneixements, dins l’horari d’hores lectives.
Dins el nostre horari d’exclusiva, tenim una hora i mitja setmanal marcada per tal de coordinar-nos tots els mestres implicats en el projecte.
Els alumnes treballen en grups cooperatius. Són canviats dos cops al trimestre aproximadament. Cada grup ha estat pensat pel mestre tutor i s’intenta que sigui el màxim d’heterogeni possible. Tenen uns rols, que han de ser rotatius:
¬
L’avaluació és un gran debat intern que tenim a l’equip impulsor. Quina serà la manera més eficaç? Finalment hem considerat la necessitat de barrejar tres maneres diferents de fer-ho al llarg de tot el projecte. Volem que l’alumne sigui conscient del seu aprenentatge i sàpiga què li cal per millorar per això tendim a una avaluació més formativa però a l’hora tenim clar que a la secundària se li passaran proves memorístiques i també caldrà que s’hagi preparat.
De qualsevol activitat sempre es fa un reflexió individual, en petit grup i una posada en comú amb tota la classe. Una reflexió que hem fet i que ens hem marcat com a repte de cara el proper curs és donar a conèixer més als alumnes els indicadors d’avaluació. Sempre els hi comentem oralment però poques vegades concretem, abans de començar una activitat, què se’ls avaluarà.
Aquí teniu uns exemples dels instruments d’avaluació que utilitzem:
El projecte és interdisciplinari i dura tot el curs. L’horari dels alumnes és el mínim parcel·lat possible per facilitar el treball i evitar el màxim les interrupcions, tot i així l’horari de les especialitats s’ha de seguir i és el que trenca, mínimament, el treball. Volem destacar que l’anglès hi té un paper important ja que el medi natural es fa en aquesta llengua.
Els alumnes durant el projecte són els que formulen hipòtesis i preguntes en tot moment, ja sigui en grup o individualment. Però les mestres som les que fem el guiatge i les que tenim clars els objectius del treball, per tant moltes activitats no surten de la espontaneïtat del moment si no que ja estan preparades. Cada curs el resultat del projecte és diferent, malgrat porti el mateix nom, ja que depèn del grup i les mestres que l’han portat a terme.
1. STELLA SPLENDENS
[youtube]https://youtu.be/tkou3bh5IsI[/youtube]
Aquest video que heu vist és una evidència de la finalització del projecte que portem fent durant dos cursos a sisè. És interdisciplinar i dura tot el curs. L’horari dels alumnes és el mínim parcel·lat possible per facilitar el treball i evitar el màxim les interrupcions, tot i així l’horari de les especialitats s’ha de seguir i és el que trenca, mínimament, el treball. Volem destacar que l’anglès hi té un paper important ja que el medi natural es fa en aquesta llengua.
2. PRESENTACIÓ:
ESCOLA MOSSÈN CINTO DE FOLGUEROLES
3. PROTAGONISME DE L’ALUMNAT
Els alumnes tenen un paper important durant el projecte ja que són els que formulen hipòtesis i preguntes en tot moment, ja sigui en grup o individualment. Però les mestres som les que fem el guiatge i les que tenim clars els objectius del treball, per tant moltes activitats no surten de la espontaneïtat del moment si no que ja estan preparades. Cada curs el resultat del projecte és diferent, malgrat porti el mateix nom, ja que depèn del grup i les mestres que l’han portat a terme.
4. OBJECTIUS D’APRENENTATGE
5. AVALUACIÓ:
L’avaluació és un gran debat intern que tenim a l’equip impulsor. Quina serà la manera més eficaç? Finalment hem considerat la necessitat de barrejar tres maneres diferents de fer-ho al llarg de tot el projecte. Volem que l’alumne sigui conscient del seu aprenentatge i sàpiga què li cal per millorar per això tendim a una avaluació més formativa però a l’hora tenim clar que a la secundària se li passaran proves memorístiques i també caldrà que s’hagi preparat.
De qualsevol activitat sempre es fa un reflexió individual, en petit grup i una posada en comú amb tota la classe. Una reflexió que hem fet i que ens hem marcat com a repte de cara el proper curs és donar a conèixer més als alumnes els indicadors d’avaluació. Sempre els hi comentem oralment però poques vegades concretem, abans de començar una activitat, què se’ls avaluarà.
Alguns exemples de bases d’orientació i rúbriques:
6. COORDINACIÓ
6.1. MESTRES:
L’equip directiu ha potenciat una trobada d’una hora setmanal per a tot el grup impulsor, format per mestres de cicles diferents, on compartim projectes, dubtes, experiències i coneixements, dins l’horari d’hores lectives.
Dins el nostre horari d’exclusiva, tenim una hora i mitja setmanal marcada per tal de coordinar-nos tots els mestres implicats en el projecte.
6.2. ALUMNES
Els alumnes treballen en grups cooperatius. Són canviats dos cops al trimestre aproximadament. Cada grup ha estat pensat pel mestre tutor i s’intenta que sigui el màxim d’heterogeni possible. Tenen uns rols, que han de ser rotatius:
Totes les evidències queden recollides en dos dossiers de treball a final de curs en els quals es dóna una importància rellevant a la presentació.
6.3. FAMÍLIES:
Les famílies són coneixedores des de l’inici de curs del projecte i el camí guia que seguirem. Demanem un compromís per la seva part, fixant un dia per LA MATINAL, amb antelació per tal de que el tinguin present dins del calendari familiar.
Sempre demanem la col·laboració d’algun pare o mare que, ja sigui per ofici o afició, vingui a explicar-nos alguna cosa sobre el que estem treballant. Per exemple el funcionament de la presa hidràulica del pantà que hi ha a l’entorn del monestir i com es fabrica l’energia elèctrica. També vam demanar ajuda a les famílies i a la gent del poble en una recollida de fotografies antigues per recuperar la memòria històrica.
7. PROJECCIÓ:
Els alumnes, en grups de quatre, escullen un tema de dins el projecte que s’ha treballat i elaboren un Petxa Kutxa (Power point de 20 diapositives explicades en vint minuts) que explicaran, fent una síntesi, als alumnes del curs inferior.
Però la projecció del projecte a la comunitat educativa en general (famílies, mestres, alumnes, gent del poble,…) és un matí de diumenge de finals de curs quan, in situ, al monestir, expliquen a tots els assistents allò que han après i com ho han après. En diem La Matinal i és un gust veure com els alumnes comparteixen i donen a conèixer tot el treball que han fet durant el curs de forma educada i responsable, exercint de grans amfitrions davant tota la comunitat educativa.
A través de la descoberta del projecte, els alumnes per grups cooperatius, fan una pluja d’idees de coses que es volen treballar. Després tot el grup classe, amb el guiatge de la tutora, s’arriben als objectius que volem assolir en el nostre projecte.
Així doncs, podríem dir que té 4 grans blocs:
Cada un d’aquests blocs, té uns objectius clarament diferenciats:
|
|
| 2. ANEM A SANT PERE! |
|
| 3. DESCOBRIM EL MONESTIR |
1.1. L’edifici per fora / Una ullada matemàtica
1.2. L’edifici per dins / Un món fet de silenci.
|
| 4. PROJECCIÓ DEL PROJECTE: LA MATINAL |
|
Els nostres alumnes, quan arriben a l’aula, el primer dia que iniciem el projecte, es troben sobre les taules, un seguit d’imatges. Per grups, ells han de ser capaços de relacionar les set imatges i descobrir el projecte o si més no, descobrir la temàtica d’aquest.
Sorprèn la capacitat de relació i tot i que la majoria dels grups no acaben de lligar les set imatges, aconsegueixen en la majoria dels casos esbrinar la totalitat del projecte o una bona part.
Un cop acabada l’activitat, els equips cooperatius, s’autoavaluen, a través d’una rúbrica el treball en grup que anteriorment s’ha presentat.
Finalment es fa la posada en comú amb els cinc grups de treball. Entre tots trobem la temàtica del nostre projecte i parlem de quins aspectes volem treballar.
Com començar el projecte i escollir un nom per anomenar-lo és el que ens plantegem sempre en primer lloc.
El nostre projecte té un camí marcat des de l’inici i fins a final de curs. La majoria de les activitats sorgeixen de les preguntes dels alumnes i estan marcades pels continguts a treballar però el tema del projecte ha estat prèviament decidit per les mestres. A cada classe, malgrat fer el mateix projecte, les activitats que sorgeixen poden ser diferents i el resultat final també.
Aquest plantejament sovint ens porta a discussions molt enriquidores amb el grup impulsor ja que hi ha mestres que són del parer que seria millor fer un projecte que sortís de l’interès dels alumnes. Les mestres de cicle superior ens sentim més còmodes així ja que estem molt pressionades per tots els continguts que s’han de treballar abans de passar a l’ESO. Arribem a la conclusió que perquè l’aprenentatge sigui significatiu encara que proposem nosaltres el tema del projecte, les activitats i preguntes que es van fent els alumnes són el fil conductor dels seus nous coneixements i motivacions.
Som les mestres de Cicle Superior de l’escola Mossèn Cinto de Folgueroles i conjuntament realitzem el projecte de Sant Pere de Casserres.
És anual i comprèn tots els àmbits. L’especialista d’anglès realitza la part de medi natural en llengua anglesa.
Ens coordinem una hora a la setmana i en altres moments per tal de tirar endavant el projecte tot seguint l’entusiasme dels nostres alumnes, ja que sense ells i la seva il·lusió per aprendre, aquest no seria possible.
Aquest blog forma part d’una col·lecció de més de 300 relats de l’experiència de posada en pràctica d’un treball per projectes, per part d’un equip de professorat d’educació infantil, primària, secundària o batxillerat. S’ha realitzat en el marc de la Xarxa de competències bàsiques (cursos 2015-2017)
