Vacunes: sí o no?

3 12 2010

Article publicat al diari Ara del dia 3 de desembre de 2010.

El debat sobre la necessitat o no de posar vacunes als nens ha tornat a posar-se damunt la taula els darrers dies després que 35 nens hagin resultats afectats per un brot de sarampió a Granada. Els pares d’aquests menuts van ser obligats, a través d’una ordre judicial, a vacunar-los a la força ja que aquesta malaltia té un alt risc de contagi. El tema ha estat tractat molt extensament els darrers dies a diferents mitjans. El 3cat24.cat, va dedicar-hi un reportatge molt interessant que podeu consultar des d’aquí, en el que es contemplen els punts de vista dels partidaris i detractors de vacunar els menors.

En el fons, el debat sobre la idoneïtat de posar vacunes als nens es genera per un enfrontament d’interessos, l’individual i el col·lectiu i, segons ha quedat clar, el dret a la salut prima per damunt de la llibertat individual. També us pot resultar interessant llegir aquest altre reportatge que va publicar El País sobre el tema i que duia per títol “Tu vacuna también es por mi”. Entre d’altres, el text explica que, com a la majoria de països europeus, la vacunació d’un nen depèn del que decideixin els seus pares, ja que és voluntària. També analitza la resolució judicial que ha fet que els nens andalusos hagin estat vacunats malgrat que els seus pares havien decidit no fer-ho. En aquest reportatge hi trobareu, també, opinions de les associacions que estan en contra de la vacunació sistemàtica i antecedents d’altres països.

Finalment, us adjuntem també una informació que, amb el títol “El lío de las vacunas” va publicar El Mundo sobre els 21 calendaris de vacunació diferents que existeixen a l’Estat espanyol. Els experts treballen perquè n’hi hagi un de comú.



“Hi ha joves que són lectors perfectes de llibres, però es perden en el mitjà digital”

1 12 2010

Andreas Schleicher és el responsable de les anàlisis educatives de l’OCDE i de l’informe PISA, que aquesta organització internacional prepara cada 3 anys per avaluar els coneixements dels estudiants de 15 anys de 65 països. Els propers resultats es fan públics el 7 de desembre.
En una entrevista al diari El País, Shleicher parla de l’educació a l’Estat espanyol, i diu que Espanya hauria de ser més optimista, ja que no està tan lluny de França i altres països europeus. També parla dels efectes de la digitalització de les aules: afirma que molts joves saben llegir llibres perfectament, però que la gran quantitat d’informació amb què topen a la xarxa fa que “es perdin” quan han de llegir en el món digital.



Internet, per navegar cal pensar!

1 12 2010

Internet no és la meva vida, tinc un horari i un temps de connexió.

No em crec tot el que està penjat a la xarxa

Tinc capacitat per aprendre i no només per copiar el que surt a les webs.

Els meus ami9cs reals són més importants que els virtuals.

Recorro a qui em pugui ajudar en cas de sentir-me assetjat a la xarxa.

No penjo fotos ni dades personals sense permís de les persones que surten.

Estic pendent de no caure en addicions.

Tinc cura de la informació que publico al meu perfil.

Internet és una font d’informació, no un bagul d’on “copiar” els continguts per a un treball. Abans d’asseure’s a navegar, cal establir els continguts del treball, l’esquema, les dades que un necessita i com les mostrarà. Així evitem “copiar i enganxar” que té poc a veure amb l’elaboració d’un treball ben fet.

Per fer un bon treball, s’ha de llegir, investigar, comparar informacions i visitar diverses fonts per aprendre i enriquir els nostres coneixements sobre el tema.

Tot bon periodista sap que NO tot el que està penjat a Internet és cert. S’han de buscar fonts contrastades i localitzar l’autor de la informació. Per exemple, si comparem Viquipèdia en castellà o català amb la d’anglès, ens adonarem que la fiabilitat de les dades de les dues primeres queda en entredit, quan a diferència de la Viquipèdia en anglès, els usuaris són anònims i no fa falta cap tipus de registre per pujar textos a la xarxa. Ningú ens garanteix que l’autor /a de l’escrit, sàpiga de què parla.

Per fer una bona tria, és convenient acotar el què busquem amb les “cometes “ Si busquem casa de lloguer, si teclegem “casa” sortiran tres-cents milions de pàgines, mentre que si teclegem “busco casa de lloguer a Cornellà” els resultats obtinguts són un 352% menor que a la primera cerca. Val la pena planificar-se i saber el què es busca no?