Monthly Archives: abril 2008

Nova York

nova-york-3.jpg Nova York és la ciutat més poblada dels Estats Units d’Amèrica i la gran ciutat amb més densitat de població d’Amèrica del Nord. La ciutat és al centre de les finances internacionals, la política, les comunicacions, la música, la moda i la cultura. Nova York (juntament amb ciutats com Londres, Tòquio i París) és considerada una de les ciutats globals del món, i és la seu d’una gairebé inigualable col·lecció de museus de talla internacional, galeries, escenaris, corporacions i centenars de consolats internacionals associats amb les Nacions Unides, les quals tenen la seu en aquesta ciutat.
Història
Molt abans de l’arribada dels primers pobladors europeus, l’àrea que ara ocupa la ciutat de Nova York era habitada per tribus natives com els lenapes, els manahattos, els canarsis i els raritans. Giovanni da Verrazzano va ser el primer explorador europeu que va entrar a la badia de Nova York, el 1524. A partir del viatge de Henry Hudson, el 1609, l’assentament europeu va començar amb la fundació de la fortificació holandesa per al comerç de pell de Nova Amsterdam (Nieuw Amsterdam), a la colònia de Nova Bèlgica (Nieuw-Nederland), a la punta sud de Manhattan, el 1626. En aquest mateix any, Peter Minuit va establir una llarga tradició adquirint l’illa de Manhattan i l’illa de Staten als homes de les tribus a canvi de béns de comerç. L’acord de Minuit també afavoria els hugonots perquè convertia aquestes terres en un refugi per als que buscaven la llibertat religiosa.

Clima
Nova York té un clima humit continental. La ciutat està situada a la vora del mar, pel que els canvis de temperatura no són tan dràstics com en les zones interiors. Tots els hiverns neva a causa de la corrent marítima del Labrador encara que la seva latitud sigui només de 40º; tot i això els estius són humits i calorosos. A causa de la seva posició clau, Nova York ha estat capdavantera en el transport per vaixell de passatgers entre Europa i Amèrica del Nord durant molt temps, fins que es va popularitzar l’ús de l’avió en ambdós costats de l’oceà Atlàntic.

Economia
Nova York és seu de moltes indústries als Estats Units. Va ser el primer centre de la indústria cinematogràfica nord-americana, fins que aquesta es va mudar a la ciutat de Los Angeles, però encara es produeixen algunes pel·lícules així com diversos programes de televisió.

Transport
nova-york1.jpg A diferència de la resta dels Estats Units, el transport públic és la forma més comuna de viatge per a la majoria de residents de la ciutat. Les altes tarifes d’estacionament, i la congestió del tràfic, desalienten l’ús de vehicles particulars i el Metro de Nova York; és ràpid, eficient i significa la millor alternativa.

Edificis i arquitectura
Les zones residencials de la ciutat tenen un caràcter distintiu enfront dels gratacels, definits per la seva elegància. Aquestes zones van ser construïdes durant la ràpida expansió que la ciutat va experimentar des de 1870 a 1930. Un altre edifici emblemàtic és el Madison Square Garden

Hong Kong

bandera-hong-kong.jpgHong Kong és una ciutat i alhora una regió administrativa especial de la República Popular de la Xina, que comprèn una extensió d’uns 1.000 km2 a la costa sud-est del país. És un dels principals centres econòmics i financers del món, i el seu port és un dels més actius de l’Àsia.
La cultura popular s’asembla molt a la de Canton. S’hi parla l’idioma cantonés, que s’escriu utilitzant caràcters xinesos tradicionals en lloc dels caràcters simplificats que s’usen a la resta del país; també s’hi parla l’anglès, herència de la presència colonial.
Geogràficament està format per un petit arxipèlag a on hi destacant-ne l’illa de Hong Kong i la península de Kowloon.
Encara que s’hi han pogut trobar assentaments humans des de l’època neolítica, la seva història recent està lligada al colonialisme britànic.
L’illa de Hong Kong va ser conquerida pels britànics durant la primera guerra de l’opi i utilitzada com a port franc per al comerç amb la Xina continental. Després de la segona guerra de l’opi, el 1898 la Dinastia
Qing va cedir els Nous Territoris (algunes illes més i la península de Kowloon) als britànics per un període de 100 anys. En apropar-se el final de la cesió, el 1984 es va signar un tractat per restablir la sobirania xinesa sobre Hong Kong. L’1 de juliol de 1997 tots els territoris britànics que formaven Hong Kong van passar a formar part de la regió administrativa especial depenent de la República Popular de la Xina.
És per això que té unes llibertats, una economia i un nivell de vida diferenciats de la resta de la Xina.

Entrevista YULI GALINDO

cali-2.JPGHem fet l’entrevista a una senyora que es diu Yuly Galindo de Cali, Colombia.
-Quin és el teu nom i cognom?
-Em dic Yuly Galindo.
-Quan i on vas néixer?
-Vaig néixer el 4 d’octubre del 1966, a Caly, Colombia.
-Com és el teu país d’origen?
-El meu país està a Amèrica del Sur, hi fa un clima molt bo, calor, i no plou gaire. Però hi ha una part del pais que forma part de la selva amazònica,i allí si que hi plou. És un país molt gran. El menjar més típic és el “Sancocho”, que és una sopa que porta pollastre, patata, yuca…
-Quines diferències hi trobes entre el teu país i aquest?
-El menjar i el clima.
-Què fan els joves de la vostra edat al teu país?
-Doncs el mateix que aqui: estudiar, fer esport…
-Quines coses trobes a faltar?
-Les fruites tropicals, la família i els amics.
Adéu! Moltes gràcies!

Entrevista amb CRISTINA FERREIRA

-Hola bon día et podem entrevistar?
-Si
-Com et dius?
-Sany Cristina Ferreira Arraes.
-Quant vas neixer?
-10/10/72. al Brasil
-Quins són els costums del teu poble d’origen ?
-Les festes religioses, tradicions , el carnaval i els estudis.
-Què fan els joves de la nostra edad?
-Estudien, juguen al carrer.
-Quines coses trobem a faltar ?
-Alguns fruits, menjars tradicionals i la família.

Adéu fins un altre cop i moltes gràcies.

Hong kong

HONG KONG

hong-kong.jpg
Hong Kong :és una ciutat i alhora una regió administrativa especial de la República Popular de la Xina, que comprèn una extensió d’uns 1.000 km2 a la costa sud-est del país. És un dels principals centres econòmics i financers del món, i el seu port és un dels més actius de l’Àsia. S’hi parla l’idioma cantonés, que s’escriu utilitzant caràcters xinesos tradicionals en lloc dels caràcters simplificats que s’usen a la resta del país; també s’hi parla l’anglès, herència de la presència colonial. Geogràficament està format per un petit arxipèlag a on hi destacant-ne l’illa de Hong Kong i la península de Kowloon. Encara que s’hi han pogut trobar assentaments humans des de l’època neolítica, la seva història recent està lligada al colonialisme britànic. L’1 de juliol de 1997 tots els territoris britànics que formaven Hong Kong van passar a formar part de la regió administrativa especial depenent de la República Popular de la Xina. És per això que té unes llibertats, una economia i un nivell de vida diferenciats de la resta de la Xina. Té un parlament propi, amb un sistema de partits que trien una assemblea autònoma mitjançant eleccions democràtiques. Forma part d’algunes organitzacions internacionals amb independència de la Xina, per exemple l’Organització Mundial del Comerç.

-Hem llegit al llibre la volta al món hem trobat que va veure que va haver una guerra d’opi.

L’OPI

lopi.jpg L’opi és una droga analgèsica narcòtica que s’extrau dels caps del cascall Papaver somniferum).
El cascall ( Papaver somniferum) és una mena de rosella conreada de la qual se n’obté l’opi, la morfina i l’heroïna. En les seves formes dobles és una planta ornamental.
Probablement és d’origen mediterrani i ja es coneixia en temps de grecs i romans, el seu nom científic significa rosella que fa dormir
L’opi s’extrau realitzant incisions superficials al pericarpi dels caps del cascall. Els talls suen un làtex blanc i lletós, que al secar-se es transforma en una resina enganxifosa de color marró. Aquesta resina es raspa dels caps obtenint aixi l’opi en brut. Pot ser utilitzat directament fumat en pipa, begut en infusió o ingerit. Si es menja s’acostuma a envoltar de paper de fumar per protegir del desagradable sabor que té en empassar-lo, triga entre mitja hora i una hora en començar a notar els efectes, que poden durar fins a 6 a 8 hores, acostuma a anar acompanyat de vómits. Per protegir-se de les nàusees moltes persones opten per introduir-se la bola d’opi amb paper de fumar per l’anus, cosa que produeix el mateix efecte però reduint els efectes nocius per l’estómac.Fumat pot ser a mode d’un porro de cannabis, amb poc tabac, encara que així es crema massa sense arribar a absorbir-lo, en pipa ha de ser metàl·lica ja que l’opi necessita arribar a bullir al cremar-lo.
El més normal és fumar-lo en paper de plata, deixant que l’opi es transformi en gota al cremar i corri pel paper, absorbint el fum amb més paper a mode de palleta per a no cremar-se.

Comentari: La nostra opinió que la droga mata a la gent i que l’opi es utilitza de medicina per a les persones per a calmar el dolor.