Un tast de poesia

Qui tingués tanta ventura
que un amor aconseguís,
que tothora fos encís
i cap hora fos malura!

Josep Carner. La paraula en el vent

Ja som a la primavera i s’acosta Sant Jordi. És hora de parlar d’amor i Josep Carner ens empeny a fer-ho. En aquests versos l’autor imagina com seria d’afortunat si pogués gaudir d’un amor sempre dolç, com una rosa sense punxes, bella i sense que hagi de provocar cap mena de patiment. Ens ha semblat bonic i hem continuat llegint. Hem descobert, però, que el poeta no és gaire optimista.

És tan subtil la ratlla que separa
la llum de l’ombra, que em confonc sovint
i de sobte camino a les palpentes.

Miquel Martí i Pol. Després de tot

Amb aquests versos comença Martí i Pol el seu poema “Túmul de vent”. L’autor ens parla d’un estat de desorientació, com si se sentís perdut o insegur. La llum i l’ombra són conceptes teòricament oposats, que aquí poden significar la vida i la mort, la felicitat i la tristesa, però ell no els veu clarament diferenciats. Creiem que el poeta se sent confús, perquè no aconsegueix distingir amb claredat on acaba la llum i on comença l’ombra, o el que és el mateix, on acaba la vida i on comença la mort.