Tanca els ulls i vola

30 01 2008

No puc pas dir que fóssim
feliços, no, però la meva
germana i jo pensàvem, inventàvem jocs.

Joan Vinyoli. Tot és ara i res

El poeta ens parla d’una infància trista i hi oposa la fantasia com a forma d’evasió. Només la imaginació permet oblidar la cruesa del dia a dia. Els jocs inventats pel poeta i la seva germana els permeten construir noves realitats i fugir cap a móns alternatius.



Jo tem la nit

20 01 2008

Jo tem la nit, però la nit m’emporta
Ert, pels verals, vora la mar sutjosa.

J.V. Foix. Sol i de dol

La “nit” d’aquests versos de Foix és un espai ple de misteri, que provoca temor i alhora atracció, que fa caminar per camins desconeguts, inesperats, prop d’un mar que és també un pur misteri, fosc com el sutge.



Dits

18 01 2008

Lleugera, s’iniciava
la pluja d’una nit.
Lleugers, es confiaven
els teus dits entre els meus dits.

Gabriel Ferrater. Teoria dels cossos

Aquí veiem una “pluja” i una “nit” ben diferents a les del fragment d’Espriu. No transmeten una idea de tristesa i por, sinó de tendresa i emoció. El poeta recorda com s’agafava de les mans amb la persona estimada i ho explica amb versos que desprenen suavitat i delicadesa.



Nit de fosca

18 01 2008

Com necessito
contar-te la basarda
que fa la pluja als vidres!
Avui cau nit de fosca
damunt de la meva casa.

Salvador Espriu. Cementiri de Sinera

Aquest és el primer tast de poesia que hem fet. Ens suggereix tristor, por, necessitat de companyia. La imatge de la “pluja als vidres” ens recorda les llàgrimes i quan parla de la ”nit de fosca” creiem que es refereix a un sentiment de desesperació que envaeix l’autor.



Un grapadet de sensacions…

18 01 2008

Un grapadet de sensacions, una culleradeta de sentiment, un polsim de reflexió, un pessic d’atreviment, un pensament d’imaginació. Tot, ben remenadet i deixat reposar. És així com es cuina un saborós plat de poesia. Tasta’n una mica, no gaire. Nota’n la textura, els matisos, el color. Unes vegades en percebràs dolçor i d’altres amargor. Unes vegades te’n sorprendrà la fredor i d’altres, sobtadament, et courà. Tingues present, això sí, que si un dia en gaudeixes, ja mai més no te’n podràs estar.

David Sanz. Professor