REFLEXIONS

 INICI DE CURS

23 D’ OCTUBRE DEL 2017

“Els mestres volem ajudar a créixer els infants i joves del nostre país en llibertat per tal que esdevinguin ciutadans lliures i respectuosos amb la diversitat del món actual. Adoctrinar és precisament allò que combatem els mestres que estimem als infants i joves amb qui convivim i que desitgem que pensin amb autonomia, responsabilitat i llibertat.  “

Rosa Ferrer.Mestra i membre de la Junta Rectora de Rosa Sensat

Em costa molt escriure…estic molt trista! Em dol molt sentir com s’ataca l’escola.Subscric tot el que diu Rosa Ferrer al seu article .

La meva pràctica docent a Infantil sempre ha estat orientada a:

-Estimular l’autonomia personal i de treball

-Potenciar el respecte

-Afavorir el pensament crític,a fer que es qüestionin i expressin els seus dubtes

-Fomentar la cohesió social del grup-classe

-Estimular l’ expressió de les emocions

-Possibilitar la creativitat

-Introduïr l’interés pel coneixement científic

Que no entri dins les aules el temor a no “adroctinar” i ens paralitzi…ens ha costat molt arribar fins aqui ..

Ànims mestres !!!!

 

12 DE SETEMBRE DEL 2017

M’he llevat molt aviat ,com tinc per costum, pensant amb vosaltres: mestres/companyes i alumnes/infants i …encara no he pogut deixar de rememorar aquest decisiu primer dia !

El meu primer impuls ha estat venir ,durant la vostra estona de pati.Enguany comenceu el primer !!!

M’he frenat…avui ja tindreu massa per païr: retrobaments amb els amics i amigues, nou/nova profe i nova aula !!!

Nervis,rialles o potser alguna llàgrima ….cadascú comença el curs amb alguna d’aquestes emocions o …amb totes alhora !

Com s’ha de gestionar ? Segur que parlant-ne !!!…amb els companys més propers,amb la mestra i sobretot a casa

 

1 DE SETEMBRE DEL 2017

Com oblidar els meus inicis de curs ! Fins al darrer moment sentint aquell neguit …molt semblant als “mals de panxa ” de la canalla…
El primer dia just abans del primer claustre els retrobaments amb els companys i companyes ,l’intercanvi d’un petit resum de l’estiu viscut…que a l’ hora de l’esmorzar ja es comentarà la versió més extensa….les salutacions als nous mestres …ja sabeu com podem ser de xerraires…finalment la ” dire ” ens diu…bé comencem el claustre…quan abans comencem abans acabarem i podrem sortir a esmorzar. Per cert és un gran luxe ” sortir” per esmorzar !!!
A mida que passen els dies i les hores ens torna l’ estrés….ufff…tanta reunió i encara no m’he pogut posar a l’aula….la coordinadora diu que ens cal encara concretar sortides i horaris del reforç i….però que tranquis q després tindreu temps ….

EMOCIONS COMPARTIDES

21 DE JUNY DEL 2017

Aquest darrer trimestre he participat en algunes activitats “especials” amb els meus alumnes que ara han fet el p5 i també en d’altres amb tots els d’ Infantil.

El vincle emocional encara el sento molt fort i no me n’he pogut estar.

He pogut fer una sessió de Psicomotricitat amb farina ( per raons d’al.lergia de les tutores) i he col·laborat en els tallers d’aigua amb els dos grups de P5. Per altra banda he pogut “jugar” al Gran Mullader amb tothom…els de p3, els de p4 i els de P5.

Finalment he assistit al comiat que fa Infantil als de 6è i com a fet extraordinari al comiat de una vella companya ,actualment directora del centre.

Quin munt d’emocions ! Cada dia he tornat a casa enriquida i plena d’ energia…és això SER MESTRA !

He compartit rialles,he intercanviat mirades còmplices,he rebut sinceres abraçades i algun petó ,….he compartit petites converses o simplement he intercanviat frases…paraules. Tot té el mateix valor per a mi : són senyals d’agraïment ,mostres d’afecte que s’expliquen perquè al llarg de tants anys hi has anat deixant una emprenta personal plena de respecte i  atenció.Has compartit moments divertits i moments difícils, situacions alegres i d’altres una mica tristes ,has pogut ajudar a resoldre petits problemes,has pogut escoltar o aconsellar.

Les emocions compartides són les que dónen sentit a …

FER DE MESTRA !!!

 

VISIÓ-VENTALL

Tot fent una “terapeutica” sortideta matinal he escrit en la meva llibreta d’apunts una esquemàtica reflexió sintetitzada en aquest títol: “visió-ventall”….em refereixo a plantejar cada sessió educativa partint d’un punt: idea, activitat, …. analitzant molts aspectes. I també a l’inrevés: exposar o tenir en compte molts aspectes per arribar a un punt.

No ens quedem simplement amb l’activitat estricta, relacionem-la amb tot el que hi pugui tenir a veure. El que és més trist de fer de mestra és convertir una jornada escolar en un seguit d’activitats , potser inconnexes entre elles, és a dir el “fer per fer”.

Si volem implicar als nostres infants, afavorir les seves descobertes, incrementar la seva autonomia, …cada activitat ha d’abraçar tot un ampli aspectre : el món matemàtic, el del llenguatge oral, el manipulatiu, el creatiu, el reflexiu….

Cada infant ha de poder disposar de recursos diversos per a fer una activitat perquè cadascun d’ells capta els conceptes per “camins” diversos. És  un error creure que arribaran a entendre nous coneixements seguint els nostres  parametres.

Tots portem una “motxilla” però el contingut és molt divers, alguns infants la ténen molt buida encara, d’altres massa plena de coses supérflues… com a mestres hem d’intentar omplir-la amb allò que cadascú pot necessitar per…. crèixer !!!

IL.LUSIÓ, VOCACIÓ, PASSIÓ

25 D’ ABRIL DEL 2017

Ja és la tercera vegada que faig servir la paraula VOCACIÓ…les altres dues que afegeixo avui vénen d’un article d’en Carles Capdevila inclòs al seu nou llibre LA VIDA QUE APRENC.

Carles Capdevila ha estat qui ha posat el col.lectiu dels mestres en valor a nivell mediàtic, amb xerrades, amb programes de ràdio,amb llibres i amb articles al diari ARA. Al llibre ell escriu:” El meu procés  … vaig començar sent pare,… vaig aprendre a estimar-me el fet educatiu, la feina de criar-los, d’ encarrilar-los, i, ves per on, ara m’ estimo els mestres, els meus còmplices. ¿ Com no he d’estimar una gent que es dedica a educar els meus fills?

IL.LUSIÓ i PASSIÓ: en vull parlar ara i aquí.

Aquests darrers dos cursos tornant a fer de tutora abans de la meva jubilació han estat els millors de la meva carrera professional de 38 anys…tot i que han marcat cada jornada des que vaig començar a  contactar amb els infants.

Apassionada veient com cada dia els nanos fan grans descobertes, com cada dia els seus comentaris espontanis omplen de sentit tot el que vols tansmetre.

Il.lusionada per tornar cada dia a l’escola i poder compartir tantes i tantes activitats amb aquestes meravelloses “personetes”.

UNA ABRAÇADA

23 DE FEBRER DEL 2017

Enguany, com a jubilada recent, vaig a l’escola de tant en tant i m’hi estic alguna estona més o menys llarga i si puc participo d’alguna activitat: pluja de fulles,  muntar el pessebre d’aula del “meu grup”, alguna estona de pati, alguna sessió dels ambients…

Cada cop em reben amb una sincera abraçada…que agraïts són i que generosos! i que reconfortant és aquesta multi-abraçada!!!

Encara estic passant el “dol”sento una gran “buidor”….trobo tant a faltar el dia a dia amb els nens i nenes, compartir amb ells descobertes,experiències…vivències!!!

Cada cop que hi vaig se m’acosten i m’expliquen un munt de coses….una companya em deia un dia: sembla que no hagis marxat!…per ells és com si encara fos la “mestra” i no em refereixo només als “meus” alumnes,que ara fan P5; també em reben igual els companys de l’altra aula de P5 ( vam compartir moltes estones de reforç desde P3 ) i també els de P4,compartíem les activitats col.lectives  del cicle i també alguns de P3 amb els que compartit petites estones…

També trobo complicitats amb els més grans, he estat molts anys Mestra de Reforç: activitats d’informàtica,contes i representacions…

 

FER DE MESTRA

15241138_1348162161915546_6858305544334903797_n“Que no sigui mestre el que no en senti una verdadera vocació, i no es vegi capaç d’estimar tractant als infants amb respecte a la seva personalitat; que s’entregui a l’obra educativa incondicionalment, sense mesura de temps, ni de guanys ni d’avantatges ni d’honors. Ésser mestre es porta a dins. El que ho és copsa cada reacció del deixeble i sap respondre adequadament per a orientar-lo en els seus instints, i fer que actuï responsablement d’acord amb ell mateix. Això exigeix a un mestre una fina percepció, un gran respecte, i una estimació profunda per a cada infant. 
No hi ha res més interessant i difícil que el coneixement de la persona humana i és una felicitat inefable el reeixir en l’educació d’un fill dels homes, i aconseguir en ell un comportament habitual correcte, per convenciment, mai per imposició. El bon mestre s’entrena a l’obra per amor desinteressat, humilment però amb passió. “(La pedagoga va morir el 30 de novembre del 1992. La recordem llegint el seu missatge pòstum, cedit per l’Associació de Mestres Rosa Sensat, que va dedicar als mestres.)Després de llegir aquest text a la revista digital Cultura viva/Catorze m’ha agafat ganes de penjar-ho al bloc perquè aquestes mateixes reflexions sempre han estat presents en el meu “FER DE MESTRA” :

  • ser mestra ,per a mi, és una VOCACIÓ
  • hem de RESPECTAR i per tant estimar els nostres alumnes
  • el nostre objectiu no ha de ser omplir-los de “continguts” ,ha de ser potenciar les seves APTITUDS i CAPACITATS.

Innovar… revolució educativa…. treballar per projectes…. molts mestres no hem deixat mai de treballar amb aquest esperit…

Voldria afegir que quan es parla de l’ Escola Nova 21 també recordem que a Catalunya en temps de la República es treballava així a l’ Escola del Bosc:

Sota la direcció de Rosa Sensat, s’hi va aplicar la pedagogia de l'”escola nova”, que posava els infants en el centre del projecte educatiu. L’Escola del Bosc segueix fidel als principis d’escola pública, laica i catalana, i al maig del 2014 es van celebrar els cent anys d’història.”

Rosa Sensat ” va ser la impulsora de tota una revolució pedagògica. L’ensenyament, inspirat pels nous corrents europeus de “l’escola nova”, per primer cop posava els infants en el centre del sistema educatiu, i es respectava la seva individualitat i els seus interessos. Les criatures deixaven d’estar tancades en aules rebent una educació purament memorística, basada en la transmissió de contingut, i entraven en contacte directe amb la natura i l’entorn. L’escola es va convertir en un model a imitar.”

REIVINDICANT ELS NOSTRES… “BELLUGUETS”


Estreno un nou bloc  fent-lo coincidir amb el meu “Jubileu” .

Sóc mestra d’ Infantil  i em costa deixar aquest meravellós món…encara tinc coses a escriure: vull reivindicar els nostres “Belluguets” de 3, 4 i 5 anys.

El meu ofici de mestra,la meva vocació ha estat lligada a reivindicar les seves capacitats. Cal que els ajudem a descobrir les seves habilitats i els seus límits, a acceptar-se i auto-controlar-se,a poder expressar i gestionar els seus sentiments.

Hem d’afavorir que preguntin sense temor i els hem de respondre sempre, adequant l’explicació a la seva maduresa , a la seva comprensió i… al que realment volen saber!

Hem d’exigir-los esforç i participació i alhora  hem d’escoltar-los i presentar-los reptes que els facin pensar.

Reflexions i mostra d'activitats