REFLEXIONS

UNA ABRAÇADA

Enguany ,com a jubilada recent, vaig a l’escola de tant en tant i m’hi estic alguna estona més o menys llarga i si puc participo d’alguna activitat: pluja de fulles, muntar el pessebre d’aula del “meu grup”,alguna estona de pati,alguna sessió dels ambients…

Cada cop em reben amb una sincera abraçada…que agraïts són i que generosos! i que reconfortant és aquesta multi-abraçada!!!

Encara estic passant el “dol”sento una gran “buidor”….trobo tant a faltar el dia a dia amb els nens i nenes, compartir amb ells descobertes,experiències…vivències!!!

Cada cop que hi vaig se m’acosten i m’expliquen un munt de coses….una companya em deia un dia: sembla que no hagis marxat!…per ells és com si encara fos la “mestra” i no em refereixo només als “meus” alumnes,que ara fan P5; també em reben igual els companys de l’altra aula de P5 ( vam compartir moltes estones de reforç desde P3 ) i també els de P4,compartíem les activitats col.lectives  del cicle i també alguns de P3 amb els que compartit petites estones…

També trobo complicitats amb els més grans, he estat molts anys Mestra de Reforç: activitats d’informàtica,contes i representacions…

 

FER DE MESTRA

15241138_1348162161915546_6858305544334903797_n“Que no sigui mestre el que no en senti una verdadera vocació, i no es vegi capaç d’estimar tractant als infants amb respecte a la seva personalitat; que s’entregui a l’obra educativa incondicionalment, sense mesura de temps, ni de guanys ni d’avantatges ni d’honors. Ésser mestre es porta a dins. El que ho és copsa cada reacció del deixeble i sap respondre adequadament per a orientar-lo en els seus instints, i fer que actuï responsablement d’acord amb ell mateix. Això exigeix a un mestre una fina percepció, un gran respecte, i una estimació profunda per a cada infant. 
No hi ha res més interessant i difícil que el coneixement de la persona humana i és una felicitat inefable el reeixir en l’educació d’un fill dels homes, i aconseguir en ell un comportament habitual correcte, per convenciment, mai per imposició. El bon mestre s’entrena a l’obra per amor desinteressat, humilment però amb passió. “(La pedagoga va morir el 30 de novembre del 1992. La recordem llegint el seu missatge pòstum, cedit per l’Associació de Mestres Rosa Sensat, que va dedicar als mestres.)Després de llegir aquest text a la revista digital Cultura viva/Catorze m’ha agafat ganes de penjar-ho al bloc perquè aquestes mateixes reflexions sempre han estat presents en el meu “FER DE MESTRA” :

  • ser mestra ,per a mi, és una VOCACIÓ
  • hem de RESPECTAR i per tant estimar els nostres alumnes
  • el nostre objectiu no ha de ser omplir-los de “continguts” ,ha de ser potenciar les seves APTITUDS i CAPACITATS.

Innovar… revolució educativa…. treballar per projectes…. molts mestres no hem deixat mai de treballar amb aquest esperit…

Voldria afegir que quan es parla de l’ Escola Nova 21 també recordem que a Catalunya en temps de la República es treballava així a l’ Escola del Bosc:

Sota la direcció de Rosa Sensat, s’hi va aplicar la pedagogia de l'”escola nova”, que posava els infants en el centre del projecte educatiu. L’Escola del Bosc segueix fidel als principis d’escola pública, laica i catalana, i al maig del 2014 es van celebrar els cent anys d’història.”

Rosa Sensat ” va ser la impulsora de tota una revolució pedagògica. L’ensenyament, inspirat pels nous corrents europeus de “l’escola nova”, per primer cop posava els infants en el centre del sistema educatiu, i es respectava la seva individualitat i els seus interessos. Les criatures deixaven d’estar tancades en aules rebent una educació purament memorística, basada en la transmissió de contingut, i entraven en contacte directe amb la natura i l’entorn. L’escola es va convertir en un model a imitar.”

REIVINDICANT ELS NOSTRES… “BELLUGUETS”


Estreno un nou bloc  fent-lo coincidir amb el meu “Jubileu” .

Sóc mestra d’ Infantil  i em costa deixar aquest meravellós món…encara tinc coses a escriure: vull reivindicar els nostres “Belluguets” de 3, 4 i 5 anys.

El meu ofici de mestra,la meva vocació ha estat lligada a reivindicar les seves capacitats. Cal que els ajudem a descobrir les seves habilitats i els seus límits, a acceptar-se i auto-controlar-se,a poder expressar i gestionar els seus sentiments.

Hem d’afavorir que preguntin sense temor i els hem de respondre sempre, adequant l’explicació a la seva maduresa , a la seva comprensió i… al que realment volen saber!

Hem d’exigir-los esforç i participació i alhora  hem d’escoltar-los i presentar-los reptes que els facin pensar.