Una estona per pensar…

Comunicació i lideratge

En els comentaris anteriors referents als diferents moduls treballats durant el curs he intentat posar de manifest la dificultat o el repte que plantejava cadascun, observar de forma objectiva, d’atendre necessitats no del tot emergents, de ser prou acollidor en l’acompanyament, crear comunitat… Pel que fa a aquest mòdul, tan interessant o més que els altres, els reptes es multipliquen, i cadascun d’ells ha despertat en mi un grapat d’inquietuds i de nous plantejaments. La “posada en escena”, el guió, la projecció, el factor sorpresa, el ritme, la dinàmica, tot són elements que cal tenir presents en qualsevol representació teatral. I amb això no vull associar la idea a : fomació=obra de teatre, res més lluny de la meva inteció, però sí que és cert que ens poden nodrir en certa manera d’aquestes tècniques o pràctiques per aconseguir trasmetre el missatge i aconseguir un bon clima, una bona atmosfera (com el David ha dit varies vegades).
Res és perque sí, ni casual, tot ha de tenir un procès previ de reflexió, cal determinar una mena de guió, amb un ritme adient, amb possibles vies de sortida en funció dels estussecs del públic, però al meu parer no excessivament pautat o encorsetat. Cal dedicar una estona a pensar les possibles reaccions a les propostes plantejades, i per a mi aquest serà el moment més esperat, el que et sorprèn, en el que reps molta informació, i el que et permet a tu mateix fer autocrítica de tot el procés.
Recordo especialment la darrera sessió de formació amb la Angélica Sátiro, va ser una sessió amb ritme, dinàmica, on no et qüestionaves amb qui havies de treballar ni perquè, de sobte tenies companys nous al teu voltant i la tria no havia recaigut en les teves mans, per tant som-hi! Una sessió que ens va sorprendre amb tèniques noves de treball i de valoració! Tot fluia. Aquesta és la meva percepció, i tot i que segurament serà compartida amb part dels meus companys estic segura que tots no en tenim la mateixa opinió, però aquet fet és enriquidor. Tant la diversitat com la pluralitat hauriem d’entendre-les com a diferents factors que sumen a l’equip. Mostrar eines diferents que per alguna raó escapen dels tòpics i criden l’atenció, ajuda a obrir la ment i a afrontar-te a les teves limitacions, que poden deixar de ser-ho quan ets un més del grup amb el que estàs treballant.
Haver escrit aquesta reflexió tant tard (dos mesos fora de termini) m’ha permès constatar moltes de les coses que en Juli Palou ens va mostrar en la seva sessió. Justament ara amb tot el procés de les eleccions a la presidència dels EEUU, la intervenció de la Michele Obama cumplia els elements bàsics d’un bon discurs, per no parlar de la posada en escena. Què fàcil sembla oi?

Cuinant un pollastre rostit amb l’objectiu de fer un centenar de croquetes que em permetin tenir solucionats alguns sopars, he pensat en la trasformació d’aquell producte, des de que és un ésser viu, al corral, fins que jo el compro apedaçat a la carnisseria, l’estovo a la cassola, l’esmicolo i el compacto fins a fer cilidres de mida adeqüada perquè siguin prou apetitosos per als meus comensals. És evident que aquell pollastre inicial ha patit un munt de canvis, i aquesta és la qüestió.
Des d’un punt de vista naturalista, és evident que els canvis presents en els organismes produïts per mutacions atzaroses, (canvis en l’ADN), han estat el motor de l’evolució de les espècies, així ho va manifestar Darwin en la seva teoria. Aquests canvis no tenen sempre el mateix efecte, l’ambient, el medi que envolta a aquells éssers vius també juga un paper important. Un canvi pot ser positiu o avantatjós en un determinat ambient i negatiu o perjudicial en un altre, per tant això del canvi ja no és tan senzill.
Quan un equip de professionals, en definitiva un grup de persones que treballen de forma conjunta, es plantejen algun canvi per tal de millorar la seva tasca professional, sota el meu parer cal tenir en compte diferents factors. D’una banda quin és l’objectiu del canvi, saber cap a on es vol anar i tenir presents les raons que promouen aquest canvi. D’altra banda, el grup, les persones, l’equip humà, no podem entrendre canvi com una cosa aillada, d’un subjecte o de uns quants, en un aspecte concret, finit i ben determinat, sovint els canvis comporten de nous i per tant cal tenir prou flexibilitat per anar encaixant possibles variacions a la proposta inicial, aixó si, sense deixar de perdre de vista aquell objectiu plantejat inicialment.
No puc dir d’aquests dos aspectes quin és més complex, ara bé potser sobre el segon aspecte el formador te alguna cosa a dir o a fer. Acompanyar i facilitar aquests processos de canvi implica crear comunitat, que aquell grup de persones, professionals que treballen junts/es no siguin únicament un grup sinó una comunitat on tothom ha de sentir-se part d’aquell projecte, part important però no imprescindible. El paper del formador, en aquest cas, hauria de tenir algunes de les característiques d’un bon científic, cal ser observador, i curós, recollir de forma objectiva les opinions i aportacions d’aquell grup de gent, ha de saber mirar convenientment, de vegades caldrà fer-ho de més lluny i d’altres de més aprop però totes les formes de veure aportaran informació vital al grup per construir i crèixer. Suposo que a poc a poc els elements afloren i de sobte es produeix un moment màgic d’encaix, un punt d’inflexió que marcarà l’inici del nou camí.

1a parada: Per què el basiliscus és capaç de caminar per damunt de l’aigua? Donem explicacions partint dels nostres coneixements i dels que tenen els companys, i és en aquesta posada en comú on es generen més dubtes i també més solucions.

2a Parada: Epitomar: una nova paraula. Paraula que incorporo en el meu vocabulari i intento interioritzar (tot i que no em resulta fàcil). Interessant el concepte i alhora un repte, com aconseguir una activitat interessant, encrescadora, i que mostri un tastet del que serà el curs? Saber triar què és el millor per “migmostrar” i que causi alguna mena d’impacte en el receptor, que l’enganxi o el fidelitzi amb il·lusió a les següents sessions.

3a Parada: Demanda de formació. Partim d’una demanda de formació sobre escola inclusia. Dos protagonistes diferents als que analitzem i fins i tot valorem i qüestionem la seva tasca. De nou una dinàmica, una metodologia en la que cal parar una mica d’atenció i que a poc a poc es va convertint en el “leitmotiv” del curs. Tot això ens porta al mateix temps a parlar d’estratègies d’aprenentatge, de models didàctis, i mentre tant es van llençant idees plenes d’entusiasme (val la pena dir que vaig sortir de la sessió encomanada d’aquest entusiasme que desprèn en Ramón Grau) sobre excel·lència, èxit, avaluació…

4t  i darrera parada: Filosòfica en podriem dir. Aconseguir alumnes alliberats, amb pensament crític, autònoms, cooperatius, sense prejudicis, oberts de ment…. i un munt de conceptes més que omplien la pissarra. I de nou un munt de punts en els que reflexionar, reparar i reconduir. Quasi sense adonar-nos acabem un nou modul amb la sensació d’haver conegut gent amb maneres de fer més que interessants, però… és possible tenir en compte totes aquestes coses? Com incorporar-les en el tarannà personal? Com estar segur de no donar un pas en fals? i el més important, com tenir els ulls, els “porus” ben oberts per no deixar passar res que no calgui deixar passar?

Sembla força clar que hi ha una serie de premises a considerar quan vols assumir el repte de fer formació a professionals que treballen com tu a l’aula. De totes  aquestes premises les que més em van cridar l’atenció son les següents:

Tenir ben clar que no totes les persones som iguals, pensem igual, sentim igual, interpretem igual… en resum i utilitzant paraules de la  Mari Pau González no tots “caminem” de la mateixa manera. Evident oi?, si, evident, però sovint oblidadís. De fet aquesta mateixa diversitat la vam poder viure en primera persona a partir  de la dinàmica proposada a la primera sessió. Crec que és important tenir en compte la diversitat ja que en realitat i des de un punt de vista biològic, la diversitat és la clau de l’èxit evolutiu de les espècies  i per tant la clau de la evolució del mateix centre que es planteja algun procés de canvi.

Cal ser doncs observador i sensible a la realitat de cada centre, aquesta primera presa de contacte ens pot donar informació molt valuosa per saber quin pot ser el punt de partida, sense judicis previs.

Acompanyar a un centre mitjançant la teva petita aportació en una formació pot ser una experiència única i molt enriquidora sense deixar de banda que per això cal tenir  una actitud humil, senzilla i propera.   És important potenciar els espais de reflexió de la pròpia pràctica i de quin son aquells aspectes que es poden millorar. Cal mostrar els diferents camins, les opcions, però mai s’ha de triar, això és responsabilitat del centre.

Quina paraula podria recollir tots aquests aspectes que he mencionat: acompanyar, proposar espais de reflexió, mostrar camins nous, establir diàleg, estar atent a les necessitats de totes aquelles persones que tenim al davant… ?  Formar? Se us acut una altra?

En aquesta mena de diaria d’aula recolliré pensaments, idees, reflexions que sorgeixin a partir de les sessions del curs de formació de personal formador. A part de ser un espai on endreçar una mica les idees també serà un espai per compartir, així que si voleu fer algun comentari em fareu molt contenta, voldrà dir que  algú més ho ha llegit!!!

Bon curs!