comunicació visual

Capitol del progrma Quèquicom de TV3 dedicat a la manipulació de la imatge

El 1872, una polèmica enfrontava als afeccionats als cavalls de Califòrnia. Leland Stanford, ex governador de l’Estat i poderós president de la Central Pacific Railway, i un grup d’amics seus sostenien que hi havia un instant, durant el trot llarg o el galop, que el cavall no recolzava cap casc en el sòl. Un altre grup, del que formava part James Keene, president de la Borsa de San Francisco, afirmava el contrari. En aquesta època no es coneixia una manera de demostrar qui tenia raó. Stanford va encarregar a Eadweard Muybridge, que tractés de captar amb la seva càmera el moviment del seu cavall de carreres Occident.
Sense molta confiança en el resultat, Muybridge es va prestar a fotografiar a Occident trotant a uns 35 km/h en el hipòdrom de Sacramento. Va demanar als veïns de la zona que li prestessin molts llençols de color blanc i els va penjar entorn de la pista a manera de fons, sobre el qual destaqués la figura del cavall. Al maig de 1872, Muybridge va fotografiar el cavall Occident, però sense assolir un bon resultat.
L’abril de 1873 va aconseguir uns millors negatius, en els quals va ser possible reconèixer la silueta d’un cavall. Aquesta sèrie de fotografies aclaria el misteri, mostrant les quatre potes del cavall per sobre del sòl, totes en el mateix instant de temps.

L’Arrivée d’un train à La Ciotat (1895)

Bataille de Boules de Neige (1896)

New York,Broadway At Union Square(1896)

Early Lumiere Films

Un exemple molt conegut per explicar la influència de la cultura en la percepció fa referència a les primeres projeccions de la pel·lícula dels germans Lumière Arribada del tren a l’estació de l’any 1895. En la pantalla es veu com un tren s’acosta a l’estació. La màquina i els primers vagons apareixen de lluny, a la dreta de la pantalla, i van desapareixent a poc a poc per l’esquerra fins que el tren queda aturat a l’andana. Lògicament, com més s’acosta a la càmera, més gran es veu el tren. Un cop queda aturat, unes persones baixen del tren i d’altres hi pugen.
Aquesta imatge, que és perfectament comprensible per a tots nosaltres, era absolutament nova i desconeguda al final del segle XIX, fins al punt que molta gent sortia espantada de la barraca on es projectava la pel·lícula creient que el tren els envestiria. Molts dels primers espectadors del cinema confonien la imatge amb la realitat, i creien que el tren els atropellaria. Ells veien el mateix que nosaltres però la seva percepció era diferent de la nostra.