QUÈ LLEGIM AL CLUB?

El passat estiu ens queda força lluny i amb el fred de les darreres setmanes encara més, però una cita obligada d’aquest blog sempre ha estat el llistat de lectures de l’estiu i aquesta temporada no serà menys, encara que sigui a aquestes alçades del calendari. Els periodes de vacances habitualment ens són profitosos, almenys pel que fa al volum de llibres que entre totes llegim. En mostrem el llistat. Potser no hi són tots, però gairebé:

• Albert Espinosa, Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fòssim tu i jo.
• Collin Toibin, Un llarg hivern.
• David Foenkinos,  La delicatesse.
• David Safier,  Mieses Karma.
• Eduard Márquez,  L’últim dia abans de demà.
• Eduard Punset,  Excusas para no pensar.
• Elsa Punset, Inocència radical.
• Emili Teixidor,  Pa negre.
• Estanislau Fons,  Canícula.
• Fedor Dostoievski,  Anna Karenina.
• Fedor Dostoievski, Germans Karamazov.
• Harumi Murakami,  1Q84.
• Henry James,  Els papers d’Aspern.
• Ian McEwan,  Solar.
• Imma Monsó, La tempesta.
• Isabel Clara Simó,  Dones.
• Isabel Clara Simó,  Històries perverses.
• Isabel Wolff, Una pasión vintage.
• Jaume Cabré,  Jo,  confesso.
• Javier Marías,  Los enamoramientos.
• Jean Austen, a biography.
• Jean Cocteau, Les enfants terribles.
• Joan Marsé,  Caligrafia de los sueños.
• Josep Ma Salvat,  Surtido variado.
• Joyce Carol Oates,  Mamá.
• Kate Norton,  El jardín olvidado.
• Ken Follet,  Fall of Giants.
• Laurent Gounelle, No me n’aniré sense dir-te on vaig.
• Luís Sepúlveda,  La sombra de lo que fuimos.
• Marc Levy,  Le première jour.
• Martí Gironell, L’Arquòleg.
• Sara Paretsky,  Hardball.
• Sarah Lark, En el país de la nube blanca.
• Sílvia Alcántara,  Olor de colònia.
• Sílvia Alcántara, La casa cantonera.
• Susanne Keegan,  Alma Mahler,  la novia del viento.
• Thomas Mann, Doktor Faustus.
• Vicenç Pages, Els jugadors de whist.
• Xavier Bosch,  Se sabrà tot.

El llibre més llegit ha estat: Surtido variado (relatos), de Josep Ma Salvat.

Va sent hora de desempolsar el nostre bloc. L’atabalament del final de curs va fer que ens deixéssim de parlar de la darrera lectura abans de les vacances. Força injust, car es va tractar de l’obra co-escrita per una persona molt vinculada al club de lectura, però no directament. Caldrà explicar-ho: Josep Ma Salvat Capell, cònjuge de la nostra estimada i companya del club Carme Planella, va escriure a quatre mans amb Antonio Solé Pujol “Un verano junto al Miño”.

Es tracta d’una obra no publicada que els seus autors van escriure a distància l’un de l’altre, el primer vivint a Lleida i el segon des de Pontevedra. Una historia entretinguda que també s’esdevé entre Catalunya i Galícia amb diferents ingredients: una herència inesperada, misteri, amors i desenganys, etc. Ideal per concloure la passada temporada del Club de lectura perquè a més a més, ens va permetre passar una fantàstica vetllada d’una nit d’estiu, parlant del llibre i de l’art d’escriure amb en Josep Ma i la Carme d’amfitrions a casa seva, amb un gran sopar sota els estels.

I per acabar-ho de fer rodó, en Josep Ma ens va obsequiar amb “Surtido variado”, que és un recull de relats, aquesta vegada només seus. Contes amb molt d’enginy, ironia i imaginació, que hem devorat aquest estiu sense adonar-nos-en.

La penúltima lectura de la temporada és una novetat editorial que puja com l’escuma. La imatge mostra la 4a edició però tenim constància, fins i tot, d’una vuitena. Però els seus inicis han estat ben curiosos: Eloy Moreno, escriptor novell es va autoeditar la novel.la El bolígrafo de gel verde i es va promocionar a ell mateix porta a porta o més ben dit llibreria a llibreria. I com no podia ser menys, va crear una web www.elboligrafodegelverde.com i va fer promoció al Facebook, entre moltes altres coses, com deixar un comentari en aquest blog, presentant-nos-la.

Ara, després d’alguns mesos, l’hem triat llibre del mes i crec que hem pres una bona decisió. Es tracta d’una història molt propera, del dia a dia, d’un home que te una vida com la de qualsevol i de com de vegades les coses poden donar un gir inesperat, fent que es pugui perdre tot.

Esperem reprendre contacte amb l’autor i poder comentar amb ell les diverses emocions i sensacions que ens regalarà, sens dubte,  la lectura de El bolígrafo de gel verde.