30 gener 2012
El nom de les notes de l’escala musical, tal com les coneixem (do, re, mi, fa, sol, la, si, do) se’l va inventar un monjo benedictí que va utilitzar la primera síl·laba de cada vers d’un himne a sant Joan. L’única cosa que cal tenir en compte és que, abans, de la nota do en deien “ut”.
Una escala musical és una progressió de notes en sentit ascendent o descendent que ve definida per on es troben situats els semitons. Segons on es trobin, tenim una escala o una altra, i la música sonarà diferent.
Així, en l’escala diatònica de do a do, els semitons estan situats entre les notes mi-fa i si-do, i la resta de notes estan situades a la distància d’un to.
Si es pot construir una escala a partir del do, també es pot fer a partir del re, del mi… Per exemple: re, mi, fa, sol, la, si, do, re. Es tracta d’una escala diferent de l’anterior perquè els semitons, malgrat que estiguin entre les mateixes notes (mi-fa i si-do), ocupen una altra posició dins l’escala.
També es pot construir una escala diatònica a partir del re o d’una altra nota, per exemple un la. Però, per a això, calen els sostinguts (#) i els bemolls (b).
En aquest capítol, l’espai “Atrapa-sons” explica com funcionen i quines són les escales musicals. També recorda els orígens del trombó, mostra una animació de “Les quatre estacions” de Vivaldi i inclou una original interpretació d’una coneguda peça de Schubert.
Publicat a Cicle superior | Sense comentaris »
