Visual i Plàstica al Cavall Bernat

Performance a partir de les intervencions de Chiara Pino

A quins alumnes va dirigida l’activitat?
L’activitat va dirigida als alumnes de l’optativa de 4ª d’ESO.

Què és vol treballar?
El primer que treballarem serà introduir als alumnes en les pràctiques artístiques més contemporanies, particularment el performance.
En el performance l’obra artística està constituida per les accions d’un individu o un grup, en un lloc determinat i durant un temps concret.
És vol treballar el concepte d’acció artística
El performance és una acció artística que inclou quatre elements bàsics : temps, espai ,el cos de l’artista i la relació entre el cos de l’artista i el públic.

Proposta de treball.
Fer un performance en el hall de l’institut.

Procés de treball.
Explicació de qué és un performance, recolzat per petits fragments trets de youtube de diferents videos.
Visualització del treball presentat per la Biennal de Venezia del 2011 de l’artista italiana Chiara Pino.
Seguint a aquesta artista italiana es planteja fer una performance en el hall de l’institut.

En què consisteix la performance?
Un grup de set alumnes del grup vestits de negre i amb mascarilla es presenten en el hall de l’institut, están molt junt, formant un grup molt compacte. Prèviament s’ha convocat a l’alumnat del centre. S’escolten sorolls ,gravats prèviament, i el grup de performances comença a caminar, sempre molt junts, cap al pati .Arriben fins al centre del pati ,tots plegat amb les mascarilles , esperen uns segons i llavors cada membre del grup surt del grup en direccions oposades mentres que es van treien les mascarilles , llençant-les al terra.
Els alumnes que realitzen la performance són set. La optativa de 4ª és de quinze alumnes, per tant, la resta d’alumnes són els encarregats en fer les fotografíes.
Aquests alumnes faran tot el seguiment fotogràfic de la performance amb l’objectiu de preparar una mostra fotográfica de la performance.
Amb aquesta performance es preten treballar el tema de la contaminació, el protocol de Kyoto… Els alumnes caminen junts en un grup simbolitzant la situació de l’home a la Terra, no pudem fugir de la contaminació, ens afecta a tots. I el final com una metáfora de la llibertat, el grup esclata , lliure, sense mascarilla.

Objectius.
Participar en activitats de grup, adoptant actitusa de flexibilitat,solidaritat, interés i tolerancia, per superar inhibicions i perjudicis .
Analitzar els mecanismes bàsics que regeixen i condicionen el medi fisic, valorar com hi repercuteixen les activitats humanes.
Interpretar i produir missatges amb propietat, autonomía i creativitat, utilitzant codis artístics
Valorar la importancia de la creació artística en l’expressió de vivències, sentiments i idees.

Avaluació
Grau de participació
Qüestionari per reconèixer el grau d’assoliment de continguts per part de l’alumnat.
Valoració de la mostra fotográfica
Anàlisi de les aportacions fetes

Enllaç a video de Chiara Pino:
http://youtu.be/n7Q9p7e3MdA

La Pel.lícula

Blade Runner del director Ridley Scott. El guió és de Hampton Francher , David Peoples basat en la novel.la ¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas? De Philip K. Dick?

Música de Vangelis. Va ésser estrenada ,per primera vegada, als EEUU al juny de 1982.

La pel.lícula transcorreix durant el mes de noviembre de 2019 a la ciutat dels Àngels, EEUU

Argument

A principi del s XXI la Tyrell Corporation crea un robot idèntic en Intel.ligència i físic, i superior en força i agilitat al ésser humà. Aquests robots són els replicants. Han estat fets servir com esclaus en l’exploració i colonització d’altres planetes.

Els replicants es rebel.len. Són fabricats amb dada de caducitat, als quatre anys moren. Venen a la Terra per aconseguir que l’enginyer-creador els allargi la vida.

Aquí,a la Terra es crea una brigada de policía especial, els blade runners, amb ordre de matar als replicants.

El protagonista Deckard, un ex -policia, ex -blade runner és l’encarregat de matar als replicants que han tornat a la Terra.

L’Ambient

Blade Runner es situa dins de l’estètica Ciberpunk.

El Ciberpunk reflecteix un futur a on la tecnología és omnipresent, els cotxes sobrevolen la ciutat, hi ha gran edificis ,fins i tot, piramidals, existeixen videotelèfons, es poden crear animals i òrgans. En aquest món supertecnològic la natura, gairebé, no té presencia. Les ciutats están brutes, contaminades, plou constantment. Tot això és l’ambient de Blade Runner.

Els Alumnes.

L’activitat està plantejada per alumnes de 3eESO que treballaran en grups de quatre

Proposta d’Activitat.

Xerrada- Visualització- Qüestionari- Visualització- Creació

Què s’ha de saber abans de veure la pel.lícula? Xerrada explicativa sobre els trets més característics de Blade Runner. Preparar a l’alumne per la visualització de la pel.lícula:

Quina és la historia?

És una historia d’amor?

Com apareix retratada l’humanitat?

Què vol dir aquest ambient asfixiant?

Quin tipus de música acompanya la trama?

És possible aquest control sobre els individus i la naturalesa?

El món que reflecteix pot ser real?

Quins són els símbols més importants que trobem a la pel.lícula?

Creieu que arribarem a aquest tipus de món?

Com valoreu el final de la historia?

Abans de veure la pel.lícula es llegeixen les preguntes amb l’objectiu que l’alumne estigui atent al film.

No és un qüestionari tancat, l’alumne després de veure la pel.lícula ha d’afegir preguntes per respondre. És un qüestionari per grup.

“Yo… he visto cosas que vosotros no ceeríais…atacar naves en llamas más allá de Orión. He visto rayos C brillar en la oscuridad en la puerta de Tannhäuser. Todos esos momentos se perderán en el tiempo como lágrimas en la lluvia. Es hora de morir.”

Aquesta cita pertany a l’escena final de la pel.lícula on el replicant Roy mort davant Deckard el blade runner protagonista.

Ens concretarem per fer el projecte final de la pel.lícula en aquesta escena. En aquesta última escena es redueix significativament els tipus de plans que fan servir al llarg de tota la pel.lícula.

És una escena marcada pel dramatisme de l’acció, remarcada per una alternança, molt contrastada de plànols.

L’objectiu és que cada grup sigui capaç de recrear en un vídeo de quatre minuts de durada una situació dramática en un fons de ciència ficció.

Recursos

Procés de treball:

Els alumnes llegeixen un qüestionari sobre la pel.lícula Blade Runner.

Visionat de la pel.lícula Blade Runner.

L’alumne amplia i , al mateix temps, respon el qüestionari.

Visionat des de youtube de la última escena de la pel.lícula on Roy mor davant Deckard.

Què és vol treballar?

La pel.lícula treballa temes transcendentals per l’ ésser humà com és el tema de la mort, la imposibilitat de l’home d’ evitar el seu destí, l’amor com evasió a un món tecnològic, opressiu, contaminat… Però principalment el que vull treballar són el tractament de l’escena, els plans. Per aquesta raó focalitzem l’estudi a l´última escena i analitzem els plans emprats. A partir d’aquest analisi es preten fer un storyboard seguint el ritme de l’última escena de la pel.lícula. Però ja aquest storyboard recull el tema original de cada grup. Només han tret de la pel.lícula la sequènciació dels plans. A continuació cada grup ha de seguir el seu storyboard i fer un video de quatre minuts.

Avaluació:

Capacitat de sintesi.

Capacitat d’organitzar-se.

Valoració de les respostes al qüestionari i de les qüestions plantejades .

Analisi crític del film .

Resultat artistic.

Material:

• storyboard Coca-Cola: http://youtu.be/9F3fcjOpWmY

• storyboard : http://youtu.be/0H1Cf9FoEgY

• mostra plantilles storyboard: http://xurl.es/92f5b

• tipus de pla: http://xurl.es/966f4

Quins alumnes?

L’activitat està pensada per alumnes de 4r.d’ESO perque podem posar en pràctica continguts ja estudiats i perque aquesta activitat demana una certa maduresa personal. Treballaríem en grups de quatre alumnes i cada grup faria un reportatge final.

Proposta Temàtica.

Revisió i crítica a l’obra del fotògraf Sebastiao Salgado. Realització d’un reportatge sobre aquest artista.

Metodologia del Treball

En primer lloc aclarir què és un reportatge i plantejar-lo com la necessitat de repensar la figura de Salgado de forma creativa. Paral.lelament hem de visualitzar l’obra de Sebastiao Salgado. Aquest artista ha estat criticat per presentar, a les seves fotografíes, la pobresa de forma Bella, treient-li d’aquesta manera dramatisme. Els alumnes a partir de l’estudi i analisi del fotògraf s’han de posicionar i crear un reportatge cercant fotos que expressin el seu criteri.

Cada grup hauria de presentar quatre fotografíes de Salgado, aquestes fotografíes han d’estar tractades amb el Gimp amb l’objectiu d’accentuar algun aspecte de la fotografía que consideren s’ha de revindicar. I per últim presentació dels reportatges de cada grup.

Per la part més teórica farem servir una sessió. Per la visualització de l’obra de Salgado i fer comentaris, una sessió. Per la manipulació de les fotografíes dues sessions. Presentació dels reportatges, una sessió.

Avaluació.

Capacitat d’observació i anàlisi

Claredat a les seves exposicions

Capacitat crítica davant l’obra proposada

Exposició i seriació de les fotografíes presentades

Manipulació de les imatges

Creació d’un nou missatge

Competències treballades

Competència artística i cultural

Competència comunicativa, lingüística i audiovisual

Competència social i ciudadana

Competència d’autonomia i iniciativa personal

Competència digital

Competència en tractament de la información

Competència d’aprendre a aprendre

L’enquadrament d’ André Kertész.
Introducció.

Es planteja l’activitat en relació a l’obra fotogràfica de l’hongarès André Kertész.

Kertész, que va viure al llarg del s.XX, es caracteritza per les seves contribucions a la composició fotogràfica. Va ser un dels fotògrafs més influents del periodismo fotogràfic.

Quins alumnes?

Activitat adreçada a alumnes de 3r.d’ESO perque treballarem, entre altres aspectes propis del curriculum d’aquest curs, la composició i l’enquadrament fotogràfics.

Metodologia de l’activitat.

Els alumnes farien grups de quatre. Se’ls passaria una fotografía de Kertész per grup. El primer que faríem es familiaritzar-nos amb la imatge per donar pas a la contextualització de l’artista a la seva época i establir una breu aproximació al que van ser les seves peculiaritats com a fotògraf, els seus extravagants enquadraments

Seguidament passaríem a una lectura objectiva de les imatges.

Què és la lectura objectiva ? Es descriure els elements que componen la imatge.

De quins parlarem? De la línea, la figura, les formes, les textures, el color (si tenen color aquestes fotos), la profunditat.

Cada grup d’alumnes , durant una sessió, faria per escrit una lectura objectiva de la fotografía triada.

El següent pas seria fer un estudi dels aspectos analítics de la imatge fotográfica. Per grups i amb dues sessions s’estudiarien aquests aspectos.

Quins són els aspectes analítics? La il.luminació (frontal, lateral,superior,inferior, contrallum), la composició, l’enquadrament, els plans. I com a conclusió han d’explicar el missatge de la fotografía.

Per acabar l’activitat cada grup ha de presentar una fotografía feta per ells on quedi evident el que han après.

Objectiu

Lectura, analisi. Interpretació i creació d’imatges fotogràfiques.

Identificació i relació dels aspectos formals, de contingut i contextuals.

Reconeixement de les finalitats informatives, expressives, estètiques I discursives de la imatge fotogràfica.

Avaluació

Observació i anàlisi.

Treball en grup.

Capacitat de reconèixar en una fotografía els continguts treballats a classe tant formals com analítics.

Ser crítics amb la imatge fotogràfica.

Ser creatius por poder fer les seves propies produccions

Competències Bàsiques.

Les competències treballades serien:

Competència comunicativa lingüística i audiovisual

Competència artística i cultural

Competència social i ciudadana.

Competència d’autonomia i iniciativa personal

Competència d’aprendre a aprendre

Competència en tractament de la información

Competència digital

Proposta de treball del disseny de una caràtula de CD.

Opció A

Aquesta és la primera opció de una caràtula d’un CD de música rock. És un disseny caracteritzat per una certa senzillesa que marca una profunda estabilitat d’imatge. És un disseny fonamentat en el dibuix. El títol marca la horitzontalitat de la composició, aquesta és, fins a cert punt, simètrica en horitzontal.
El programa informàtic que s’ha fet servir per treballar el disseny de la caràtula és el Gimp. L’objectiu inicial i que recull aquesta opció és que els alumnes manipulin lliurament el Gimp. Desprès a partir de petites aportacions meves anar treballant les eines bàsiques del programa com la selecció, els pinzells, les transformacions, el text,el concepte de capa. La imatge d’aquesta primera opció recull tots aquests conceptes.Està treballada amb una mateixa gamma de colors, càlids que en aquest cas accentuan la sensació d’estabilitat.

Opció B
En aquesta segona proposta de caràtula per un CD de música rock s’introdueix el dibuix escannejat.A partir d’un dibuix fet a ma, l’alumne l’escannejar i el manipula amb el Gimp. En aquest cas el dibuix té un fort protagonisme, el traç negre marca el seu protagonisme. La gamma de colors és gairebé la mateixa, una gamma freda a excepció de petites incisions de colors càlids ,com el groc de les cordes que cauen o el vermell d’una de les lletres del títol. És una composició equilibrada. El fons s’ha treballat a partir d’una eina de selecció lliure amb l’objectiu de deixar espais en blanc com a recreació de la pròpia ma. És una imatge en la que el contrast és gairebé simètric, completament equilibrat.

LES TAC A L’EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA A SECUNDÀRIA

Mòdul 1. Exercici 2. Proposta didàctica – Disseny de la portada d’un CD

AUTOR/ O AUTORS/ES DE L’ACTIVITAT
Nom i cognoms    JOANA ALÍA
Centre i localitat    IES Cavall Bernat .TERRASSA

GRUP ON S’APLICA L’ACTIVITAT
Curs i característiques del grup    3e ESO
Activitat plantejada per ésser treballada amb el grup classe

COM S’INSEREIX DINS LA PROGRAMACIÓ D’EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA
Explica breument la seva ubicació dins la programació     En el meu centre l’Educació Visual i Plàstica de 3e d’ESO s’imparteix una hora a la setmana durant tot el curs. La creació d’una caràtula per un CD implica conceptes propis de la unitat sobre la Comunicació Visual, com aspectes de la unitat sobre la Composició i del Disseny.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT
Descripció de l’activitat
I dels passos a seguir
Per desenvolupar-la.
Creació del disseny de la caràtula d’un CD de música Rock fent servir programes d’edició d’imatge.
L’ordre de realització d’aquest  projecte és el següent:
-Anàlisi de les característiques i sensacions de la música rock que hem de treballar
-Pluja d’idees en forma de dibuixos
-Recull d’imatges i dibuixos  que puguin tenir relació amb el que volem expressar
-Realització de la proposta seleccionada
Objectius
que es volen assolir        -Emprar diverses tècniques i recursos artístics per representar de forma creativa una caràtula de CD mostrant les adequades competències comunicatives i expressives.
-Expressar-se amb creativitat, mitjançant  les eines del llenguatge plàstic, visual i audiovisual.
-Conèixer i utilitzar diversitat de tècniques i procediments artístics i els recursos TIC en les propostes i creacions personals i col.lectives.
-Desenvolupar activitats i projectes col.lectius que potenciïn les possibilitats expressives, crítiques i comunicatives dels diferents procediments i processos de recerca artística i visual i afavoreixin el diàleg i la col.laboració.
Continguts
que es treballaran    -Comunicació Visual
-La composició
-El disseny gràfic
-La imatge digital

Temporització    -Per explicar les característiques de l’activitat  mentre escoltem la música farem servir una hora
-Per la creació , per part de cada alumne, del dibuixos fets a mà, una hora
-Pel treball a l’aula d’informàtica, una hora
-Per la proposta final es faran servir dues hores.
Recursos humans i   materials necessaris
– Estris propis de l’aula d’Educació Visual i Plàstica
-Aula d’informàtica amb Internet
Organització del grup
(treball individual, sessió conjunta, treball per grups…)    Els alumnes treballen individualment , menys quan van a l’aula d’informàtica que llavors han de treballa en grups de dos en dos.
Dificultats d’aplicació o aspectes no previstos i solucions adoptades
(en cas de dur-la a terme)
Activitats d’avaluació    -Memòria escrita de tot el procés de treball
-Arxiu jpg amb la caràtula definitiva
Criteris d’avaluació    -Col.laborar en la realització de projectes que comporten processos de concepció,disseny i execució  cooperativa.
-Utilitzar recursos TIC en el camp de disseny.
-Emprar estratègies pròpies del disseny, el llenguatge visual i plàstic per a realitzar projectes artístics i visuals.

VALORACIÓ COMPETENCIAL
Quins coneixements adquirits aplica?
– El color com a expressió, en aquest cas, de la música rock
-Introducció al disseny en general i al disseny gràfic en particular

Quins nous coneixements fomenta?
– La imatge digital treballada a partir del Gimp.
Té connexions amb alguna altra àrea? Quina?
– Amb Tecnologia, Música, Llengües.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES QUE S’HI TREBALLEN
Detallar quins aspectes competèncial s’hi posen en joc (no cal de totes les competències si no es treballen):

–    Competència social i ciutadana :A partir de la col.laboració crítica i analítica del grup
–    Competència d’autonomia i iniciativa personal :Amb la llibertat de creació es dóna pas a la iniciativa personal
–    Competència d’aprendre a aprendre: Mitjançant les diferents tècniques tant tradicionals com digitals
–    Competència en el coneixement i interacció amb el món físic
–    Competència matemàtica
–    Competència en el tractament de la informació i competència digital : Com a conseqüència de diferents eines digitals.
–    Competència lingüística i audiovisual. : Conseqüència de la manipulació de les tècniques emprades per crear un missatge.

BIBLIOGRAFIA I ENLLAÇOS D’INTERÈS
–    Educació VISUAL I PLÀSTICA . 3eESO  Editorial Cruïlla
–    Picasa y Gimp. Pc Cuadernos Bàsicos.