COM ELS ESTELS

“Ens passem la vida mirant de fer-los volar. Correm amb ells fins quedar-nos sense alè. Cauen a terra. Es donen cops amb les teulades. Nosaltres els sargim, els consolem, els ajustem i els ensenyem. Observem com el vent els bressa, i els assegurem que un dia podran volar.

I, finalment, volen. Necessiten més fil i nosaltres en deixem anar més i més. I sabem que molt aviat la bella criatura es despendrà de la corda de salvament que la lliga i s’enlairarà cal amunt, com s’espera que faci, lliure i sola. Només aleshores ens adonarem que hem fet bé la feina.”

Erma Bombeck

 

Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *