COM MOTIVAR ALS ALUMNES EN L’APRENENTATGE.

Avui en dia som molts els que ens queixem que els nostres alumnes no aprenen o no volen aprendre. No els interessa res del que fem.

He trobar un blog molt interessant, d’una mestra, Nati Bergadà, que trobo que té informació molt interessant, i que encara que ella parli d’alumnes de primària, penso que és extrapolable pels alumnes del nostre institut.

Aquí us deixo un parell d’escrits del blog, un sobre la motivació i l’altre sobre l’aprenentatge:

Estratègies i trucs per motivar els teus alumnes

La motivació és el motor de l’educació. Un infant que no està motivat és com un colador, tot el que es diu a l’aula o es treballa s’escapa. En canvi un infant motivat està actiu i s’implica per descobrir, provar, fer, experimentar, saber, buscar, pensar … les seves capacitat són il·limitades.

Com a mestre/a no pots entrar dins el cervell dels teus alumnes i posar-hi tot el que els vols ensenyar. Ells han de voler aprendre i només si estan motivats ho faran.

 

Quina és la realitat que ens trobem a les nostres aules?

Els alumnes d’avui estan desmotivats. No parlem d’un infant o dos per aula, parlem d’un gran percentatge d’alumnat que rebutja l’escola, el que allà si fa i com es fa. Com ells mateixos diuen”van a l’escola perquè els toca i pels amics”.

Aquesta realitat és molt preocupant i a mi personalment m’entristeix, em desespera i m’esgota. Percebo pessimisme, menyspreu, tristor, buidor…. A moltes escoles es respira un ambient generalitzat de desànim, immobilisme i bloqueig.

L’escola està desbordada pels canvis socials actuals i cal que s’adapti i es re-inventi per poder evolucionar. És necessari que fem urgentment alguna cosa per canviar aquesta situació.

 

Com pots motivar els teus alumnes?

Et proposo algunes estratègies per aconseguir-ho:

  • Escolta’ls. Descobriràs el que els interessa, els seus dubtes, inquietuds, pors …  els entendràs, connectaràs i sabràs aprofitar aquests coneixements perquè s’impliquin en el seu procés d’aprenentatge. Del que diuen en pots aprendre i descobriràs que t’enriqueix molt.
  • Explica’ls la finalitat del que treballen. Cal que trobin sentit al que estan aprenent a l’escola i siguin ells els que realment s’hi vulguin implicar i en vulguin saber més.
  • Implica’ls en el propi procés d’aprenentatge. No ets un simple transmissor d’informació sinó que has de guiar i acompanyar els infants en el seu creixement. Cal que ells tinguin un paper actiu i conjuntament amb tu descobreixin i aprenguin infinitat de coses.
  • Adopta una actitud positiva. Com parles amb els teus alumnes és important, utilitza preferentment expressions positives, somriu, fes bromes, demostra’ls que gaudeixes de la seva companyia i mostrat proper/a a ells. Cal que connectis amb els teus alumnes i gaudiu de la companyia mútua.
  • Potencia a l’aula un ambient de cohesió i cooperació. Treballa a l’aula els valors de l’amistat, la solidaritat, la diversitat, el respecte… per tal d’implicar els infants de manera que tinguin ganes de participar i interaccionar amb els companys, que se sentin un element imprescindible del grup.
  • Aplica metodologies diverses a l’aula. Com a mestre/a has de ser creatiu i intentar sorprendre i motivar els alumnes oferint-los sessions variades, dinàmiques i que despertin l’interès i curiositat dels infants.
  • Potencia l’autonomia i creixement dels alumnes presentant-los petits reptes i animant-los a autosuperar-se i descobrir contínuament coneixements nous.
  • Intenta sorprendre els teus alumnes. Que cada dia hi hagi alguna sorpresa inesperada que els faci gaudir i tenir ganes d’anar a l’escola: un joc, un curt, una cançó, una sorpresa…

 

3 (1)

Què és el que no has de fer?

A vegades, i sense ser-ne conscient, pots dir o fer coses que desmotivin els teus alumnes. Cal estar alerta i intentar evitar que aquests errors es donin. Aquests són alguns exemples:

  • Tallar les ales als alumnes amb frases com: “Això no toca que ja ho treballaràs més endavant”, “Això ho fas així perquè ho dic jo”, “No ho saps fer deixeu estar”… Aquestes frases limiten la curiositat dels infants i censuren les seves ganes de saber i descobrir.
  • Desmotivar els alumnes amb activitats avorrides i repetitives. Quan un alumne està avorrit deixa d’escoltar i és impossible que aprengui res del que s’està treballant a l’aula.
  • Realitzar classes poc dinàmiques. Treballar sempre amb la mateixa dinàmica és repetitiu i monòton. No centris sempre les teves classes en fer treball individual i exclusivament amb fitxes o llibres.
  • Exigir als alumnes els mateixos resultats i ritmes d’aprenentatge. Aquesta exigència provoca que molts infants es desmotivin, se sentin pressionats i visquin l’escolaritat com un problema.
  • Marcar uns horaris molt rígids que estréssin els infants, per exemple les sessions de mitja hora són tant curtes que és molt difícil poder treballar.
  • No permetre participar als alumnes. Fer classes en les que el mestre és limita a traspassar la informació i els alumnes han d’estar callats, quiets i escoltant no és un bon sistema per aprendre. L’educació s’ha de basar en la comunicació bidireccional, hem d’oblidar les classes magistrals com a metodologia d’aprenentatge.
  • Mostrar una actitud distant i freda amb els infants. Marcar que el mestre és qui ho sap tot i els alumnes no saben res fa que hi hagi una frontera que dificulta la comunicació i bona relació entre mestre i alumne/a. És indispensable que hi hagi complicitat perquè es doni un bon procés d’aprenentatge.
  • Basar tot l’aprenentatge en exàmens i avaluacions. L’avaluació ens serveix per regular i fer seguiment del procés d’aprenentatge dels alumnes, no és un fi, és només una eina.

 

Perquè els alumnes estan desmotivats?

Segurament per una barreja de molts factors:

  • L’escola cal que faci molts canvis i s’adapti a la societat del segle XXI. Hem posat noves tecnologies a les aules però no hem canviat la manera d’impartir les classes. Seguim regits a un currículum que ens marca un camí que a la vegada ens limita. Vivim en la societat de la comunicació i la informació i l’escola d’avui ha d’estar en aquesta línia. Cal que canviem les metodologies d’ensenyament-aprenentatge, el que volem ensenyar i el rol del mestre/a.
  • Els mestres estan desmotivats per diversos motius: pressió per part d’ensenyament amb les proves de competències bàsiques, degradament social de la figura del mestre/a, reducció del salari, mestres amb gran mobilitat d’escoles o pel contrari mestres massa acomodats, augment dels ràtios, alumnes amb gran diversitat de problemàtiques emocionals, familiars i econòmiques…
  • Els alumnes dubten de la utilitat d’anar a l’escola ja que no veuen com a significatiu el que allà treballen. Ells mateixos senten que el que fan a l’escola està antiquat i qüestionen el que allà es fa: memoritzar les taules de multiplicar si tenim les calculadores, obsessionar-nos amb les faltes d’ortografia si tenim els correctors, aprendre els mapes de memòria si tenim el Google Maps i un llarg etcètera.

 

Conclusió.

Actualment ens trobem que una gran part dels nostres alumnes venen a l’escola, com diríem col·loquialment “a escalfar la cadira”. Aquesta gran part d’alumnes es mostren desmotivats i reneguen totalment del que es fa a l’escola. Aquest fet és molt preocupant ja que no parlem d’una minoria sinó que és una xifra significativa que cal tenir en compte.

Els alumnes han de voler anar a l’escola, han de sentir que l’escola els fa lliures i els obre portes en lloc de sentir-se empresonats.

En la societat actual en la que vivim cal que ens replantegem els objectius educatius. Actualment no parlem de transmetre uns coneixements sinó que parlem d’educar alumnes que siguin autònoms i capaços de moure’s en la societat, què sàpiguen aprendre contínuament i cercar i processar l’allau d’informació que els arriba a través de la xarxa.

És el moment de parar i reflexionar en l’escola que tenim, de fer canvis i adaptar-nos al moment social en el que vivim. Construïm una nova escola, l’escola del segle XXI, en la que els alumnes s’impliquin en el seu procés d’aprenentatge. Fem-los autònoms, aliem-nos amb les noves tecnologies, gaudim d’ensenyar i compartir amb els nostres alumnes el plaer de descobrir i aprendre.

Tu ets important, pots fer molt per millorar l’escola. Inverteix energies en motivar els teus alumnes i els resultats et sorprendran.

_________________________________________________________________________________________________________

Com pots millorar l’aprenentatge dels teus alumnes?

En els últims anys m’he adonat que els alumnes cada vegada estan més desmotivats i els mestres més desanimats. Com a mestres ens costa que els alumnes s’impliquin en el seu aprenentatge: sembla que no tinguin ganes de saber ni de fer res i que tot els sigui igual. Però realment és això el què passa?

En aquest article reflexiono sobre el procés d’aprenentatge dels infants, del paper que tenim els mestres en aquest procés i de com hi intervé l’entorn escolar.

 

Com aprenen els infants?

Partim de la idea que l’aprenentatge és construcció de coneixement en què unes peces encaixen amb les altres en un tot coherent. Els conceptes interconnecten els uns amb els altres en forma de xarxa i l’alumne/a aprèn a aprendre augmentant el seu coneixement.

  • Et recomano que miris aquest vídeo:

La idea del mestre que “ensenya” va essent substituïda progressivament per la del mestre que ajuda i acompanya els nens en el seu procés d’aprenentatge.

 

Quina realitat ens trobem a les escoles?

Som conscients de com aprenen els nostres alumnes, però cal que reflexionem si l’entorn escolar que els oferim afavoreix al màxim el seu aprenentatge.

Factors que cal que tinguem en compte:

  • La rigidesa en els horaris ens atabala a tots. Al fragmentar tant els aprenentatges en assignatures trenquem el ritme natural d’aprenentatge dels infants. Fem bolets que no tenen cap valor ni significat pels nostres alumnes.
  • Tendim a voler homogeneïtzar el grup. Concebem el grup-classe com a una unitat i volem que tots els alumnes aprenguin el mateix i a la mateixa velocitat.
  • Els mestres estem pressionats per les proves de competències i pressionem també els nostres alumnes. Hem deixat d’ensenyar per basar-nos en preparar unes proves de competències bàsiques.
  • Escoltem poc als nostres alumnes i en molts casos seguim fent classes magistrals, tallant les ales a la participació i la creativitat dels alumnes.
  • El currículum que ens guia a l’hora d’ensenyar i ens marca les directrius del que treballem a cada cicle i en cada àrea és molt repetitiu. Expliquem el mateix durant anys però els alumnes arriben a l’últim curs amb pocs coneixements.
  • No expliquem el perquè del que fem i treballem a l’escola. Els alumnes senten que els imposem fer coses que ells no troben importants i posen totalment en dubte la utilitat del que fem.
  • Hem caigut en l’error de pensar que més és millor. Creiem que si fem moltes fitxes els nostres alumnes aprendran més.
  • Al no estar satisfets amb els resultats dels nostres alumnes sobrecarreguem amb deures i exàmens per millorar aquests resultats.

 

Què pots fer per millorar l’escola?

En aquest apartat et proposo aspectes que poden afavorir el procés d’aprenentatge dels teus alumnes:

  • Cal que potenciïs que els alumnes tinguin un paper actiu en el seu propi procés d’aprenentatge. Que siguin ells els que descobreixin, provin, experimentin… S’aprèn de les propies vivències, per tant queda obsoleta la idea de classe magistral en la que el mestre/a explica i els alumnes escolten.
  • L’aprenentatge ha de ser globalitzat, l’alumne/a va enllaçant els aprenentatges, no els podem fragmentar en assignatures. Cal que pensis com pots adaptar l’horari per potenciar el procés natural d’aprenentatge dels infants. Hi ha escoles que ho han aconseguit fent treball per projectes.
  • La motivació és el motor de l’aprenentatge. És necessari que inverteixis molta energia en motivar i despertar els teus alumnes. El gran repte que has d’aconseguir és que tinguin ganes d’aprendre. Si l’infant està motivat i té ganes de descobrir et sorprendrà la gran capacitat que té d’aprendre.
  • És necessari que els infants entenguin la finalitat del que estan treballant i s’impliquin en el seu aprenentatge. Entendre el que estan treballant fa que per ells tingui sentit.
  • Cal que tinguis en compte els interessos dels infants. Partir dels seus interessos et permetrà motivar fàcilment els alumnes i sorgirà l’oportunitat de relacionar aquests aprenentatges amb continguts nous.
  • Has de pensar que és millor qualitat que quantitat. A vegades la pressió de les famílies ens fa voler tenir fitxes i fer grans àlbums, però si no ha estat ben treballat tot aquest material no haurà servit de res. Els alumnes treballen de manera mecànica però no interioritzen. Aquest aprenentatge no és significatiu, per tant tot el que han après cau en l’oblit. És preferible menys fitxes però de més valor.
  • Cal que recuperis les ganes d’aprendre i que les puguis transmetre als teus alumnes. Com a mestre/a també has de gaudir observant, descobrint, experimentant…. No t’ha de fer por el que no saps, has de gaudir aprenent amb els teus alumnes.
  • És necessari que tinguis un bon vincle amb els teus alumnes. El mestre/a ha de ser un company de viatge amb qui els alumnes gaudiran aprenent.
  • La diversitat és bona i ens enriqueix, no l’hem de viure com un problema. Cada alumne/a és diferent amb les seves qualitats i capacitats, no és just que els exigim a tots el mateix. Simplement cal que com a mestre/a demanis a cada alumne/a que aprengui i millori el màxim dins les seves possibilitats.
  • És important fomentar el treball col·laboratiu i què s’aprofitin les habilitats d’uns i altres. Aprendre és un procés social i dialògic.
  • Els deures desmotiven molt els alumnes. Potser ens hauriem de replantejar per quina finalitat posem deures i si realment els beneficis que n’obtenim són importants.

 

Un exemple pràctic.

En aquest apartat, de manera molt resumida i simple, posaré un exemple d’ensenyament no globalitzat i un exemple d’ensenyament globalitzat.

 

A- Exemple d’ensenyament- aprenentatge no globalitzat.

Com a mestre/a tens clara la programació del que vols treballar i  perquè dones cada fitxa. Però si et situes en el lloc dels alumnes veuràs que per ells aquestes fitxes són un bolet, no tenen cap valor, interès ni funcionalitat. Al llarg de tota la jornada escolar van rebent fitxes i més fitxes de múltiples temàtiques i sense cap connexió entre elles.

Per exemple a català treballes la comprensió lectora amb una fitxa. Després a matemàtiques treballes una fitxa de problemes. A la sessió de Medi treballes amb el llibre sobre una altra temàtica totalment diferent…

A cada sessió comencem una activitat de nou que no té cap relació amb l’anterior. Així treballem seguint un horari que ens esmicola el procés d’aprenentatge. Molts alumnes tenen dificultats per adaptar-se contínuament a un canvi d’assignatura.


8

 

B- Exemple d’ensenyament- aprenentatge globalitzat.

Treballar de manera globalitzada vol dir fer un pas més, intentar que les tasques que fem amb els nostres alumnes es relacionin entre elles i que tinguin sentit de forma global.

Per ells aquesta manera d’aprendre és molt més fàcil i motivadora. S’involucren molt amb el tema que estan treballant perquè veuen un sentit global a tot plegat. El fet d’aprendre d’aquesta manera és molt més gratificant tant per ells com per a tu i els resultats que assoleixen són molt més bons.

Per exemple, al voltant de la temàtica dels drets dels infants, pots treballar gran diversitat de conceptes en totes les àrees d’aprenentatge.

En les àrees de llengua: català, castellà i anglès

  • Pots llegir els diferents articles dels drets dels infants, fer-ne comprensions, murals en grups, exposicions….
  • Pots llegir articles de la Malala, notícies del diari relacionades amb el tema….
  • Pots fer expressions escrites a partir d’imatges dels drets dels infants, crear contes treballant alguns dels drets…

En l’àrea de matemàtiques

  • Pots treballar el percentatge, fer gràfiques, fraccions… mirant els índex de pobresa, de fam, d’explotació infantil….
  • Pots resoldre problemes matemàtics relacionats amb aquesta temàtica.
  • Pots treballar la numeració, el càlcul mental i les diferents operacions de càlcul.

En l’àrea de Medi Natural i Social

  • Pots descobrir quan i com es van crear els drets dels infants, què és la declaració dels drets dels infants…
  • Pots treballar geografia i ubicar en el mapa mundi els índex de pobresa, de fam, d’explotació infantil, de guerres, desastres naturals….
  • Pots treballar les diferències bàsiques de cada continent, els desastres naturals, l’evolució humana…

En l’Àrea de Plàstica

  • Pots fer dibuixos, maquetes, tallers, titelles…. activitats molt variades relacionats amb aquesta temàtica.

En l’Àrea de Música

  • Pots treballar cançons dels drets dels infants, cançons i ritmes d’arreu del món…

En l’àrea de Valors Cívics

  • Pots parlar de la realitat que ens envolta: càrites, crisi, l’atur, les desigualtats, les diferencies entre els alumnes…
  • Pots treballar el valor d’anar a l’escola.

Educar d’aquesta manera requereix que, com a mestres, fem un bon treball en equip i ens coordinem per treballar una mateixa temàtica. També requereix un esforç de recerca d’informació per poder aportar activitats i recursos als alumnes que els permetin descobrir coses noves relacionades amb el tema que treballem.

 

7

 

 

Conclusió

Per afavorir que els teus alumnes aprenguin més, és fonamental que estiguin motivats i que s’involucrin en el seu propi procés d’aprenentatge: experimentin, descobreixin, entenguin la funcionalitat del que estan fent, es plantegin hipòtesis i nous reptes, construeixin aprenentatge en convivència amb altres companys…

El sistema educatiu tal com el coneixem actualment no afavoreix el procés d’aprenentatge dels nostres alumnes. Sense voler-ho la nostra pròpia organització a l’escola limita i dificulta el procés natural d’aprenentatge dels infants.

A aquest fet hi hem d’afegir els canvis trepidants de la societat en la que vivim: alumnes desmotivats i molt sovint amb problemes emocionals, famílies amb situacions difícils, relacions complicades entre escola-família, la irrupció de les noves tecnologies…

Unes circumstàncies que fan que calgui replantejar l’escola tal i com la coneixem. Tenim molts bons mestres a les escoles i entre tots hem de lluitar per construir la nova escola del SXXI.

Cal que l’escola sigui un lloc on tots gaudim aprenent, un espai lliure on es potenciï la creativitat i les ganes de descobrir. Una nova escola és possible i entre tots l’estem construint! Sense por i amb molta il·lusió!

 

PER COMENÇAR A PENSAR EN L’AVALUACIÓ DELS ALUMNES AMB ADAPTACIÓ I L’AULA ACOLLIDA

Adaptacions i modificacions del currículum

 Criteris generals

Per a determinar les necessitats educatives d’un alumne/a cal tenir en compte les seves possibilitats de participació en les activitats d’ensenyament-aprenentatge ordinàries.

Si bé les adaptacions poden ser necessàries en diferents àrees, ha de ser prioritari assegurar l’adaptació dels continguts de les àrees considerades instrumentals: Llengua catalana, Llengua castellana i Matemàtiques.

El treball en les àrees adaptades es pot plantejar en petit grup i en un espai diferenciat.

La programació d’actuacions de caràcter singular per a un alumne/a o grup d’alumnes ha de compaginar-se amb les necessitats d’integració d’aquests alumnes en les activitats ordinàries amb altres companys.
 Normativa legal

En tot cas, cal tenir present el que respecte a l’avaluació dels alumnes s’indica als articles 32 i 33 del Decret 75/1992, de 9 de març (DOGC núm. 1578, de 3.4.1992), i als articles 12 i 13 del Decret 96/1992, de 28 d’abril (DOGC núm. 1593, de 13.5.1992), i a l’Ordre de 3 de juny de 1996, per la qual es desplega l’organització i l’avaluació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria (DOGC núm. 2215, de 7.6.1996).

Tots els centres tenen, afegit al nombre de professors necessaris segons el currículum, un nombre de professors calculat en 3 hores/grup per a poder atendre la diversitat del seu alumnat, inclosos els que manifesten necessitats educatives especials derivades de disminucions físiques, psíquiques o sensorials i de problemes conductuals.
 Modificacions curriculars

L’Ordre de 24 de novembre de 1998, per la qual s’estableix el procediment per a l’autorització de modificacions d’elements prescriptius del currículum de l’etapa d’educació secundària obligatòria (DOGC núm. 2807, de 18.1.1999), estableix la definició, les finalitats i els tipus de modificacions curriculars, els criteris per a l’avaluació de l’alumnat amb modificacions, i el procediment i la documentació necessària per sol·licitar-les. D’acord amb aquesta Ordre, les sol·licituds de modificacions de caràcter individual s’hauran d’adreçar a la Delegació Territorial corresponent.

Es recorda que, tal com estableix l’Ordre de 24/11/98, les modificacions curriculars s’han de referir a tota l’etapa, i van destinades només a aquells alumnes amb qui s’hagin exhaurit les possibilitats d’adaptació del currículum.
Així, doncs, el currículum dels alumnes que, com a conseqüència de situacions previsiblement transitòries, no puguin cursar el currículum ordinari d’una o més àrees durant algun curs de l’etapa, no serà objecte de modificacions, sinó d’adaptacions, que com a tals seran establertes pel centre.

 Adaptacions curriculars

En aquest sentit, s’entén  que els alumnes d’adaptacions curriculars (ACI) no són, amb caràcter general, objecte de modificacions curriculars.
El centre determinarà, en funció de cada cas, amb quina metodologia, tipus de crèdit i organització horària es farà el seguiment de l’alumne/a en l’àrea o àrees que hagin estat objecte de modificació curricular.

 Alumnes d’incorporació tardana

Es consideraren alumnes d’incorporació tardana aquells que s’incorporen al sistema educatiu de Catalunya i, per desconeixement de les dues llengües oficials i/o per una insuficient escolarització prèvia, tenen greus dificultats per seguir amb normalitat els estudis d’educació secundària obligatòria.
En principi, els alumnes d’incorporació tardana només seran objecte d’adaptacions curriculars, que com a tals seran dissenyades pel centre.
Llevat de l’avaluació final d’etapa, la valoració dels resultats obtinguts pels alumnes d’incorporació tardana es podrà fer mitjançat un informe individual d’avaluació, que contindrà informació sobre les àrees cursades. En tot cas, mai no s’adjudicarà als alumnes qualificacions d’àrees no cursades.

 L’avaluació d’alumnes amb necessitats educatives

 Avaluació d’alumnes amb modificació curricular

a) Es recorda que, en aplicació del que estableix l’article 4.2 de l’Ordre de 24/11/98, el fet que un/a alumne/a hagi estat objecte de modificació, no impedeix que pugui ser proposat/da per a la tramitació del títol de Graduat en Educació Secundària.

b) Les decisions respecte a la tramitació del títol de Graduat en Educació Secundària per als alumnes amb modificacions curriculars seran adoptades pels centres analitzant cada cas individualment, evitant, per tant, l’establiment de pautes fixes respecte a aquesta qüestió.

  Totes les modificacions del currículum es concretaran per mitjà d’adaptacions curriculars individualitzades (ACI) per a cada cicle o cicles de l’etapa educativa per a la qual s’hagi autoritzat la modificació.
En finalitzar cada cicle, l’alumne o alumna serà avaluat o avaluada en relació amb els objectius fixats a les corresponents adaptacions curriculars individualitzades per a l’àrea o àrees modificades i per a la resta de les àrees, amb relació als objectius de cicle establerts en el projecte curricular.

Adaptacions del currículum per a l’alumnat nouvingut

L’aprenentatge de la llengua de l’escola és una de les primeres necessitats de l’alumnat que, sense conèixer-la, s’incorpora als centres educatius de Catalunya. Per això, a més de les activitats docents dedicades directament a l’ensenyament de la llengua catalana, tota la comunitat educativa ha de vetllar especialment per facilitar-ne l’aprenentatge.

L’especificitat del procés d’aprenentatge d’aquest alumnat, sovint incorporat durant el curs escolar, amb situacions singulars fruit de la diversitat d’edats, procedències i processos d’escolarització previs i especialment el fet de compartir el temps escolar entre l’aula d’acollida o altres estructures de suport i l’aula ordinària, fa necessària l’elaboració d’un pla individual intensiu.

Aquest document ha de recollir la informació obtinguda amb l’avaluació inicial de l’alumne/a nouvingut, ha de prioritzar les necessitats educatives a treballar i ha d’establir els mecanismes de planificació, seguiment i avaluació del procés d’acceleració del seu aprenentatge, que li ha de permetre incorporarse plenament, al més aviat possible, a la dinàmica habitual del seu grup
classe de referència. I tot això s’ha de fer tenint en compte la diversitat de l’alumnat i la coresponsabilitat de tots els agents que intervenen en el seu aprenentatge.

Quan les necessitats educatives de l’alumne/a comportin importants dificultats afegides a les pròpies de la competència lingüística, s’elaborarà la corresponent adaptació curricular individualitzada (ACI) o, si escau, es proposarà una modificació del currículum. Les adaptacions curriculars individualitzades i les modificacions del currículum han de preveure el procés
d’adquisició de les competències bàsiques: comprensió i expressió orals i escrites, agilitat en el càlcul i en la resolució de problemes, coneixements essencials dels àmbits social i científic i autonomia en el treball escolar.

Les adaptacions curriculars individualitzades han d’explicitar les característiques o situació de l’alumnat, les prioritats educatives, la proposta curricular i els emplaçaments en què es durà a terme, així com els criteris per al seguiment i l’avaluació dels aprenentatges d’aquest alumnat.

El centre ha d’elaborar els plans intensius, les adaptacions curriculars individualitzades i les modificacions del currículum en relació amb el seu projecte i la programació didàctica de cada departament didàctic.

Cal preveure la dotació dels suports necessaris amb tots els recursos del centre per a aquell alumnat amb una escolarització prèvia deficient.

Correspon als departaments, seminaris i al professorat específic que atén l’alumnat nouvingut, amb la col·laboració de l’assessor o assessora dels LIC, en el marc de la comissió d’atenció a la diversitat, l’elaboració i actualització del pla de treball individual intensiu de l’alumne/a nouvingut/uda que s’incorpora al centre. Quan les dificultats d’un alumne/a comporten que manifesti necessitats educatives especials, el tutor/a, amb la col·laboració del professorat de psicologia i pedagogia i de l’EAP, coordinarà amb l’equip docent la formalització per escrit de les adaptacions curriculars individualitzades i les modificacions del currículum per a l’alumnat de nova incorporació.

Avaluació de l’alumnat nouvingut

Com la resta d’alumnat del centre, l’alumnat nouvingut haurà de ser avaluat, almenys, trimestralment de les matèries curriculars cursades durant el trimestre. L’avaluació dels processos d’aprenentatge de cada alumne o alumna es durà a terme en relació amb els objectius del seu pla individual intensiu (PII) o, si escau, de l’adaptació curricular individualitzada (ACI) o la modificació curricular corresponent. L’avaluació ha de ser contínua, amb observació sistemàtica i visió global del seu progrés d’aprenentatge, integrant les aportacions i les observacions efectuades en cada una de les matèries.

En cap cas l’avaluació no ha de ser la suma o combinació numèrica de resultats obtinguts en les diverses matèries.

Les ACI, les modificacions del currículum i, per a l’alumnat nouvingut que no manifesta necessitats educatives especials, el pla individual intensiu esdevindran el referent per a l’avaluació final de l’alumnat.

Extret de http://www.xtec.cat/~jcruz/recursos/c_acis.htm

TREBALLAR PER PROJECTES

El curs vinent es començarà a treballar per projectes al nostre institut.

Això suposa un canvi de dinàmica i de metodologia. Hem trobat aquest power-point que hem pensat que és interessant per començar a familiaritzar-nos amb aquesta metodologia i que ens pot ajudar a l’hora de preparar els nostres projectes. (cliqueu l’enllaç).

 

Mica en mica anirem ampliant la informació.

Controlar la impulsivitat dels nens

Orientacions generals per regular la impulsivitat

En primer lloc, ha de quedar clar que el nen té dificultats per regular el seu estat d’activació. Per això sempre cal recordar que: “No és tant que no vulguin sinó que no poden”.

Això no vol dir que siguem tolerants, sinó que des de la comprensió del que passa podem ajudar de forma més eficaç. Referent a això, cal assenyalar, que la majoria de nens impulsius solen després penedir-se i es comprometen a no tornar a fer-ho quan l’hi raonem. No obstant això, tornen a recaure en els mateixos comportaments disruptius alhora que manifesten una certa perplexitat o inquietud en veure’s superats pels seus propis actes i no saber per què torna a passar.

El nen ha d’aprendre que els seus actes tenen conseqüències  i per això hem de ser capaços de marcar unes conseqüències immediates. Haurem, però, esperar que es tranquil·litzi per aplicar les contingències marcades.

És molt important que quan es produeixi un episodi d’impulsivitat extrema (rebequeria, insults, etc.) mantinguem la calma. Mai és aconsellable intentar cridar més que ell o intentar raonar res en aquests moments, això complicaria les coses. Hem de mostrar-nos serens i tranquils però, alhora contundents i decidits.

Contingentment a aquestes actuacions, també podem introduir les mesures correctores (càstig).

Mai dir-li que és dolent sinó que s’ha portat malament durant uns moments i que això pot arreglar-se en un futur si s’esforça i amb la nostra ajuda. Tampoc cal comparar-lo amb altres nens. També és necessari insistir en la necessitat de mostrar tranquils davant del nen quan vulguem corregir els seus actes. Si aquest percep en nosaltres inseguretat, incertesa o discrepàncies entre els pares o altres, ell percebrà que té el control sobre nosaltres i les rebequeries o altres s’incrementaran.

Aquests nens requereixen també que els expliquem què és el que els passa i què pot fer. Les reflexions sobre els fets mai han de ser fetes en calent sinó en fred quan les coses s’han tranquil·litzat.

 

Estratègies per a l’escola

a) El Volcà

Molts nens identifiquen la sensació que viuen just abans de “explotar” com una mena de calor interior intens i incontrolable acompanyat de fortes emocions que no poden reprimir i precedeixen irremeiablement a l’episodi disruptiu.

Una bona estratègia perquè el nen comenci a prendre consciència del problema i pugui començar a controlar-lo, consisteix a fer-li visualitzar tot el procés en forma d’imatges. Podem ajudar el nen a imaginar-se que en el seu interior hi ha un volcà que representa tota la seva força i energia, però, de vegades, es descontrola i es produeix l’erupció. Quan comença a enfadar-se, el volcà (que estaria situat de forma imaginària en la zona de l’estómac) s’escalfa i comença a produir lava calenta fins al punt que, si no ho controlem, esclata.

Del que es tracta és d’ajudar al nen a que identifiqui les pròpies sensacions internes prèvies a l’esclat i, així, poder controlar-lo.

b) El Semàfor

Un dels problemes recurrents que ens trobem quan treballem amb nens impulsius i / o hiperactius és que no són conscients del seu estat d’activació i el cicle de càstigs irremeiablement es fa etern. Això és especialment problemàtic a l’escola.

Es tracta d’avisar el nen o grup d’alumnes (proporcionar feedback) quan s’estan començant a activar.

Imaginem la següent situació:
Joan és un nen de 8 anys molt impulsiu i hiperactiu. Difícilment aguanta quiet al seu lloc més de 5 minuts a classe. La mestra l’ha castigat sistemàticament però el nen sembla ja insensible al càstig. Tampoc sap dir-nos el motiu que l’impulsa a aixecar-se i, de vegades, molestar els companys amb els que acaba entrant en conflicte.
En aquest cas, la mestra, pot dir-li al nen privadament que com no vol castigar-lo més i vol ajudar-lo a controlar-se, establiran una mena de “pacte secret”: Vaig a col·locar a la pissarra (paret, panell o un altre) un paper (o cartolina tallada en rodó) que anirà canviant de color segons com tu estiguis.
Quan vegis la verda és que tot va bé. Si veus la groga: Precaució! has de tenir cura ja que això indica que estàs començant a fer coses i estàs en perill d’arribar al càstig o perdre el premi (segons el cas). Finalment, si col·loquem la vermella, vol dir que ha de complir un correctiu o el reforç positiu ja no esta disponible al no aconseguir controlar-se.
Se li ha de dir al nen que aquest instrument no és per castigar-lo sinó per ajuda’l a que el càstig no arribi donat que l’avisa abans i té la oportunitat de corregir.
S’aconsella utilitzar el codi visual quan es tracta de nens amb necessitats educatives especials. A l’escola ordinària, pot ser més adequat utilitzar com a senyal d’avís (en lloc del color groc) algun moviment concret del mestre / a. Aquest mètode és més discret i té l’avantatge que sol passar desapercebut per la resta del grup.

L’important aquí és treballar en la identificació de les sensacions prèvies a les conductes impulsives i fomentar en el nen el seu reconeixement com a pas previ a la incorporació de recursos d’autocontrol.

En casos de nens especialment conflictius podem donar-li instruccions perquè es separi físicament de la situació o vagi fora a un espai obert.

c) La Relaxació

Un dels millors aliats en la nostra lluita per ajudar els nens impulsius, el constitueixen, sens dubte, els diferents mètodes de relaxació.

A la pàgina:
http://www.psicodiagnosis.es/areageneral/tecnicas-de-relajacion-para-nios/index.php
trobareu una descripció de les diferents tècniques, segons edat, per tractar diferents problemàtiques conductuals i / o emocionals inclosa la impulsivitat.

d) Exercicis per potenciar aprenentatge

El nen impulsiu no tan sols presentarà problemes en la seva conducta sinó que el seu perfil de funcionament, el durà dificultats en aquelles tasques que requereixen d’atenció sostinguda (lectura) o coordinació visomotriu fina (escriptura).
Per tant, és molt important treballar amb exercicis per millorar aquests aspectes. Respecte a això, recomanem exercicis de paper i llapis (segons edat), com el pintat de mandales, els laberints, exercicis de discriminació de les diferències, etc. En el següent enllaç podreu trobar nombrosos recursos per treballar l’atenció i, també, la impulsivitat:
http://orientacionandujar.wordpress.com/fichas-mejorar-atencion/

El nen impulsiu quan agafa el llapis ho fa de forma rígida i sol tibar tot el braç. Haurem de donar-li instruccions perquè, abans de començar a dibuixar o escriure, el braç deixi d’estar tens. L’ important és que el nen vagi discriminant entre tensió i distensió (activació versus relaxació).

 

Dep. Orientació Educativa

Font: www.psicodiagnosis.cat


 

CIBERBULLYING

Us presentem una guia amb pràctiques per conèixer aquest nou fenòmen.

ciberbullying_guia by susanagarciajimenez (function() { var scribd = document.createElement(“script”); scribd.type = “text/javascript”; scribd.async = true; scribd.src = “http://www.scribd.com/javascripts/embed_code/inject.js”; var s = document.getElementsByTagName(“script”)[0]; s.parentNode.insertBefore(scribd, s); })();

MOTIVAR ALS ALUMNES

Després d’aquestes festes, que segurament hem carregat les piles, us posem un article sobre la motivació dels alumnes. És de Joan Vaello Orts, i si en voleu fer algun comentari, s’ha creat un nou fòrum sobre el tema a la web de la revista Graó:

MOTIVAR ADOLESCENTS
per Joan Vaello Orts, professor i orientador a secundària i professor de la UNED

La motivació és una qüestió de competència de motius. El problema, doncs, no és de dèficit de motivació, sinó de manca d’atractiu de l’oferta educativa, davant de l’excés de motivació dispersa. Cal que la motivació s’orienti a aconseguir la seva activació en dues direccions: interès per fer allò que els agrada i voluntat per fer allò que no els agrada.

Per abordar la manca de motivació pels estudis en l’adolescència, el primer que cal fer és entendre que no hi ha adolescents o preadolescents desmotivats. Els adolescents estan hipermotivats… per tot allò que els interessa i els serveix per aconseguir les finalitats que persegueixen, segons la seva escala de valors. La motivació és una qüestió de competència de motius. El problema, doncs, no és de dèficit de motivació, sinó de manca d’atractiu de l’oferta educativa, davant de l’excés de motivació dispersa.

És possible…?

La pregunta, doncs, és la següent: com aconseguir que els adolescents, immersos dia i nit en una voràgine de cants de sirena distractors i activitats disperses que xuclen el seu temps i la seva ment, dediquin la seva atenció, el seu interès i el seu esforç a l’estudi?

Una possibilitat temptadora, però estèril i exculpatòria, és afirmar que el jovent d’avui dia s’ha tornat irresponsable, immadur i acomodat; que el problema ens és aliè, i que les causes i les solucions es troben lluny del nostre abast. Aquesta postura ens instal·la en la passivitat, el desencantament i la lamentació contínua.

El secret de l’educació consisteix més a contagiar ganes que a transmetre coneixements. Si els contagies ganes, poden cercar coneixements; però si només els transmets coneixements, no poden cercar ganes

Una altra possibilitat, més reconfortant i proactiva, consisteix a preguntar-nos què podem fer per millorar els índexs d’implicació en l’estudi. Certament, hi podem fer molt. El secret de l’educació, especialment en nivells obligatoris com ara l’educació secundària, consisteix més a contagiar ganes que a transmetre coneixements. Si els contagies ganes, poden cercar coneixements; però si només els transmets coneixements, no poden cercar ganes.

Tres competències, dues dianes, un objectiu

Intenció, atenció, contenció. Hi ha tres competències que tenen un pes notable en la motivació escolar: intenció (actitud d’intentar-ho), atenció (capacitat de focalitzar els nostres recursos en una concentració sostinguda i activa, a classe i a casa), i contenció (capacitat de renúncia a elements de distracció). Totes tres es poden entrenar; si no s’entrenen, s’atrofien, i una successió de classes amb l’alumnat disponible durant hores és una oportunitat excel·lent per a fer-ho. Les classes, doncs, haurien de ser (i la majoria ho són) plataformes d’enfortiment d’aquestes tres competències relacionades amb l’activació vers l’estudi, tenint en compte que els esforços del professorat en aquest sentit no haurien de ser aïllats, successius i dispersos, sinó confluents, influents i persistents, per tal d’aconseguir contrarestar la força de la resta d’estímuls i influències.

Interès i voluntat. Cal que la motivació s’orienti a aconseguir la seva activació en dues direccions: interès per fer allò que els agrada i voluntat per fer allò que no els agrada. Les dianes preferents del professorat haurien de ser despertar l’interès (tot seleccionant continguts interessants i podant continguts superflus perquè tinguin cabuda els temes que els engresquin) i enfortir la voluntat (mitjançant l’entrenament constant a base de reptes i d’hàbits cada cop més autònoms, i la preparació en superació d’obstacles i adversitats).

Joan Vaello és autor, entre altres, dels llibres Cómo dar clase a los que no quieren i El professor emocionalment competent, tots dos a Graó.

Aquest article pertany al núm. 1 de Dotze18, gener 2013.

ELS ALUMNES S\’AVORREIXEN