Avui en dia som molts els que ens queixem que els nostres alumnes no aprenen o no volen aprendre. No els interessa res del que fem.
He trobar un blog molt interessant, d’una mestra, Nati Bergadà, que trobo que té informació molt interessant, i que encara que ella parli d’alumnes de primària, penso que és extrapolable pels alumnes del nostre institut.
Aquí us deixo un parell d’escrits del blog, un sobre la motivació i l’altre sobre l’aprenentatge:
Estratègies i trucs per motivar els teus alumnes
La motivació és el motor de l’educació. Un infant que no està motivat és com un colador, tot el que es diu a l’aula o es treballa s’escapa. En canvi un infant motivat està actiu i s’implica per descobrir, provar, fer, experimentar, saber, buscar, pensar … les seves capacitat són il·limitades.
Com a mestre/a no pots entrar dins el cervell dels teus alumnes i posar-hi tot el que els vols ensenyar. Ells han de voler aprendre i només si estan motivats ho faran.
Quina és la realitat que ens trobem a les nostres aules?
Els alumnes d’avui estan desmotivats. No parlem d’un infant o dos per aula, parlem d’un gran percentatge d’alumnat que rebutja l’escola, el que allà si fa i com es fa. Com ells mateixos diuen”van a l’escola perquè els toca i pels amics”.
Aquesta realitat és molt preocupant i a mi personalment m’entristeix, em desespera i m’esgota. Percebo pessimisme, menyspreu, tristor, buidor…. A moltes escoles es respira un ambient generalitzat de desànim, immobilisme i bloqueig.
L’escola està desbordada pels canvis socials actuals i cal que s’adapti i es re-inventi per poder evolucionar. És necessari que fem urgentment alguna cosa per canviar aquesta situació.
Com pots motivar els teus alumnes?
Et proposo algunes estratègies per aconseguir-ho:
- Escolta’ls. Descobriràs el que els interessa, els seus dubtes, inquietuds, pors … els entendràs, connectaràs i sabràs aprofitar aquests coneixements perquè s’impliquin en el seu procés d’aprenentatge. Del que diuen en pots aprendre i descobriràs que t’enriqueix molt.
- Explica’ls la finalitat del que treballen. Cal que trobin sentit al que estan aprenent a l’escola i siguin ells els que realment s’hi vulguin implicar i en vulguin saber més.
- Implica’ls en el propi procés d’aprenentatge. No ets un simple transmissor d’informació sinó que has de guiar i acompanyar els infants en el seu creixement. Cal que ells tinguin un paper actiu i conjuntament amb tu descobreixin i aprenguin infinitat de coses.
- Adopta una actitud positiva. Com parles amb els teus alumnes és important, utilitza preferentment expressions positives, somriu, fes bromes, demostra’ls que gaudeixes de la seva companyia i mostrat proper/a a ells. Cal que connectis amb els teus alumnes i gaudiu de la companyia mútua.
- Potencia a l’aula un ambient de cohesió i cooperació. Treballa a l’aula els valors de l’amistat, la solidaritat, la diversitat, el respecte… per tal d’implicar els infants de manera que tinguin ganes de participar i interaccionar amb els companys, que se sentin un element imprescindible del grup.
- Aplica metodologies diverses a l’aula. Com a mestre/a has de ser creatiu i intentar sorprendre i motivar els alumnes oferint-los sessions variades, dinàmiques i que despertin l’interès i curiositat dels infants.
- Potencia l’autonomia i creixement dels alumnes presentant-los petits reptes i animant-los a autosuperar-se i descobrir contínuament coneixements nous.
- Intenta sorprendre els teus alumnes. Que cada dia hi hagi alguna sorpresa inesperada que els faci gaudir i tenir ganes d’anar a l’escola: un joc, un curt, una cançó, una sorpresa…
Què és el que no has de fer?
A vegades, i sense ser-ne conscient, pots dir o fer coses que desmotivin els teus alumnes. Cal estar alerta i intentar evitar que aquests errors es donin. Aquests són alguns exemples:
- Tallar les ales als alumnes amb frases com: “Això no toca que ja ho treballaràs més endavant”, “Això ho fas així perquè ho dic jo”, “No ho saps fer deixeu estar”… Aquestes frases limiten la curiositat dels infants i censuren les seves ganes de saber i descobrir.
- Desmotivar els alumnes amb activitats avorrides i repetitives. Quan un alumne està avorrit deixa d’escoltar i és impossible que aprengui res del que s’està treballant a l’aula.
- Realitzar classes poc dinàmiques. Treballar sempre amb la mateixa dinàmica és repetitiu i monòton. No centris sempre les teves classes en fer treball individual i exclusivament amb fitxes o llibres.
- Exigir als alumnes els mateixos resultats i ritmes d’aprenentatge. Aquesta exigència provoca que molts infants es desmotivin, se sentin pressionats i visquin l’escolaritat com un problema.
- Marcar uns horaris molt rígids que estréssin els infants, per exemple les sessions de mitja hora són tant curtes que és molt difícil poder treballar.
- No permetre participar als alumnes. Fer classes en les que el mestre és limita a traspassar la informació i els alumnes han d’estar callats, quiets i escoltant no és un bon sistema per aprendre. L’educació s’ha de basar en la comunicació bidireccional, hem d’oblidar les classes magistrals com a metodologia d’aprenentatge.
- Mostrar una actitud distant i freda amb els infants. Marcar que el mestre és qui ho sap tot i els alumnes no saben res fa que hi hagi una frontera que dificulta la comunicació i bona relació entre mestre i alumne/a. És indispensable que hi hagi complicitat perquè es doni un bon procés d’aprenentatge.
- Basar tot l’aprenentatge en exàmens i avaluacions. L’avaluació ens serveix per regular i fer seguiment del procés d’aprenentatge dels alumnes, no és un fi, és només una eina.
Perquè els alumnes estan desmotivats?
Segurament per una barreja de molts factors:
- L’escola cal que faci molts canvis i s’adapti a la societat del segle XXI. Hem posat noves tecnologies a les aules però no hem canviat la manera d’impartir les classes. Seguim regits a un currículum que ens marca un camí que a la vegada ens limita. Vivim en la societat de la comunicació i la informació i l’escola d’avui ha d’estar en aquesta línia. Cal que canviem les metodologies d’ensenyament-aprenentatge, el que volem ensenyar i el rol del mestre/a.
- Els mestres estan desmotivats per diversos motius: pressió per part d’ensenyament amb les proves de competències bàsiques, degradament social de la figura del mestre/a, reducció del salari, mestres amb gran mobilitat d’escoles o pel contrari mestres massa acomodats, augment dels ràtios, alumnes amb gran diversitat de problemàtiques emocionals, familiars i econòmiques…
- Els alumnes dubten de la utilitat d’anar a l’escola ja que no veuen com a significatiu el que allà treballen. Ells mateixos senten que el que fan a l’escola està antiquat i qüestionen el que allà es fa: memoritzar les taules de multiplicar si tenim les calculadores, obsessionar-nos amb les faltes d’ortografia si tenim els correctors, aprendre els mapes de memòria si tenim el Google Maps i un llarg etcètera.
Conclusió.
Actualment ens trobem que una gran part dels nostres alumnes venen a l’escola, com diríem col·loquialment “a escalfar la cadira”. Aquesta gran part d’alumnes es mostren desmotivats i reneguen totalment del que es fa a l’escola. Aquest fet és molt preocupant ja que no parlem d’una minoria sinó que és una xifra significativa que cal tenir en compte.
Els alumnes han de voler anar a l’escola, han de sentir que l’escola els fa lliures i els obre portes en lloc de sentir-se empresonats.
En la societat actual en la que vivim cal que ens replantegem els objectius educatius. Actualment no parlem de transmetre uns coneixements sinó que parlem d’educar alumnes que siguin autònoms i capaços de moure’s en la societat, què sàpiguen aprendre contínuament i cercar i processar l’allau d’informació que els arriba a través de la xarxa.
És el moment de parar i reflexionar en l’escola que tenim, de fer canvis i adaptar-nos al moment social en el que vivim. Construïm una nova escola, l’escola del segle XXI, en la que els alumnes s’impliquin en el seu procés d’aprenentatge. Fem-los autònoms, aliem-nos amb les noves tecnologies, gaudim d’ensenyar i compartir amb els nostres alumnes el plaer de descobrir i aprendre.
Tu ets important, pots fer molt per millorar l’escola. Inverteix energies en motivar els teus alumnes i els resultats et sorprendran.
_________________________________________________________________________________________________________
Com pots millorar l’aprenentatge dels teus alumnes?
En els últims anys m’he adonat que els alumnes cada vegada estan més desmotivats i els mestres més desanimats. Com a mestres ens costa que els alumnes s’impliquin en el seu aprenentatge: sembla que no tinguin ganes de saber ni de fer res i que tot els sigui igual. Però realment és això el què passa?
En aquest article reflexiono sobre el procés d’aprenentatge dels infants, del paper que tenim els mestres en aquest procés i de com hi intervé l’entorn escolar.
Com aprenen els infants?
Partim de la idea que l’aprenentatge és construcció de coneixement en què unes peces encaixen amb les altres en un tot coherent. Els conceptes interconnecten els uns amb els altres en forma de xarxa i l’alumne/a aprèn a aprendre augmentant el seu coneixement.
- Et recomano que miris aquest vídeo:
La idea del mestre que “ensenya” va essent substituïda progressivament per la del mestre que ajuda i acompanya els nens en el seu procés d’aprenentatge.
Quina realitat ens trobem a les escoles?
Som conscients de com aprenen els nostres alumnes, però cal que reflexionem si l’entorn escolar que els oferim afavoreix al màxim el seu aprenentatge.
Factors que cal que tinguem en compte:
- La rigidesa en els horaris ens atabala a tots. Al fragmentar tant els aprenentatges en assignatures trenquem el ritme natural d’aprenentatge dels infants. Fem bolets que no tenen cap valor ni significat pels nostres alumnes.
- Tendim a voler homogeneïtzar el grup. Concebem el grup-classe com a una unitat i volem que tots els alumnes aprenguin el mateix i a la mateixa velocitat.
- Els mestres estem pressionats per les proves de competències i pressionem també els nostres alumnes. Hem deixat d’ensenyar per basar-nos en preparar unes proves de competències bàsiques.
- Escoltem poc als nostres alumnes i en molts casos seguim fent classes magistrals, tallant les ales a la participació i la creativitat dels alumnes.
- El currículum que ens guia a l’hora d’ensenyar i ens marca les directrius del que treballem a cada cicle i en cada àrea és molt repetitiu. Expliquem el mateix durant anys però els alumnes arriben a l’últim curs amb pocs coneixements.
- No expliquem el perquè del que fem i treballem a l’escola. Els alumnes senten que els imposem fer coses que ells no troben importants i posen totalment en dubte la utilitat del que fem.
- Hem caigut en l’error de pensar que més és millor. Creiem que si fem moltes fitxes els nostres alumnes aprendran més.
- Al no estar satisfets amb els resultats dels nostres alumnes sobrecarreguem amb deures i exàmens per millorar aquests resultats.
Què pots fer per millorar l’escola?
En aquest apartat et proposo aspectes que poden afavorir el procés d’aprenentatge dels teus alumnes:
- Cal que potenciïs que els alumnes tinguin un paper actiu en el seu propi procés d’aprenentatge. Que siguin ells els que descobreixin, provin, experimentin… S’aprèn de les propies vivències, per tant queda obsoleta la idea de classe magistral en la que el mestre/a explica i els alumnes escolten.
- L’aprenentatge ha de ser globalitzat, l’alumne/a va enllaçant els aprenentatges, no els podem fragmentar en assignatures. Cal que pensis com pots adaptar l’horari per potenciar el procés natural d’aprenentatge dels infants. Hi ha escoles que ho han aconseguit fent treball per projectes.
- La motivació és el motor de l’aprenentatge. És necessari que inverteixis molta energia en motivar i despertar els teus alumnes. El gran repte que has d’aconseguir és que tinguin ganes d’aprendre. Si l’infant està motivat i té ganes de descobrir et sorprendrà la gran capacitat que té d’aprendre.
- És necessari que els infants entenguin la finalitat del que estan treballant i s’impliquin en el seu aprenentatge. Entendre el que estan treballant fa que per ells tingui sentit.
- Cal que tinguis en compte els interessos dels infants. Partir dels seus interessos et permetrà motivar fàcilment els alumnes i sorgirà l’oportunitat de relacionar aquests aprenentatges amb continguts nous.
- Has de pensar que és millor qualitat que quantitat. A vegades la pressió de les famílies ens fa voler tenir fitxes i fer grans àlbums, però si no ha estat ben treballat tot aquest material no haurà servit de res. Els alumnes treballen de manera mecànica però no interioritzen. Aquest aprenentatge no és significatiu, per tant tot el que han après cau en l’oblit. És preferible menys fitxes però de més valor.
- Cal que recuperis les ganes d’aprendre i que les puguis transmetre als teus alumnes. Com a mestre/a també has de gaudir observant, descobrint, experimentant…. No t’ha de fer por el que no saps, has de gaudir aprenent amb els teus alumnes.
- És necessari que tinguis un bon vincle amb els teus alumnes. El mestre/a ha de ser un company de viatge amb qui els alumnes gaudiran aprenent.
- La diversitat és bona i ens enriqueix, no l’hem de viure com un problema. Cada alumne/a és diferent amb les seves qualitats i capacitats, no és just que els exigim a tots el mateix. Simplement cal que com a mestre/a demanis a cada alumne/a que aprengui i millori el màxim dins les seves possibilitats.
- És important fomentar el treball col·laboratiu i què s’aprofitin les habilitats d’uns i altres. Aprendre és un procés social i dialògic.
- Els deures desmotiven molt els alumnes. Potser ens hauriem de replantejar per quina finalitat posem deures i si realment els beneficis que n’obtenim són importants.
Un exemple pràctic.
En aquest apartat, de manera molt resumida i simple, posaré un exemple d’ensenyament no globalitzat i un exemple d’ensenyament globalitzat.
A- Exemple d’ensenyament- aprenentatge no globalitzat.
Com a mestre/a tens clara la programació del que vols treballar i perquè dones cada fitxa. Però si et situes en el lloc dels alumnes veuràs que per ells aquestes fitxes són un bolet, no tenen cap valor, interès ni funcionalitat. Al llarg de tota la jornada escolar van rebent fitxes i més fitxes de múltiples temàtiques i sense cap connexió entre elles.
Per exemple a català treballes la comprensió lectora amb una fitxa. Després a matemàtiques treballes una fitxa de problemes. A la sessió de Medi treballes amb el llibre sobre una altra temàtica totalment diferent…
A cada sessió comencem una activitat de nou que no té cap relació amb l’anterior. Així treballem seguint un horari que ens esmicola el procés d’aprenentatge. Molts alumnes tenen dificultats per adaptar-se contínuament a un canvi d’assignatura.
B- Exemple d’ensenyament- aprenentatge globalitzat.
Treballar de manera globalitzada vol dir fer un pas més, intentar que les tasques que fem amb els nostres alumnes es relacionin entre elles i que tinguin sentit de forma global.
Per ells aquesta manera d’aprendre és molt més fàcil i motivadora. S’involucren molt amb el tema que estan treballant perquè veuen un sentit global a tot plegat. El fet d’aprendre d’aquesta manera és molt més gratificant tant per ells com per a tu i els resultats que assoleixen són molt més bons.
Per exemple, al voltant de la temàtica dels drets dels infants, pots treballar gran diversitat de conceptes en totes les àrees d’aprenentatge.
En les àrees de llengua: català, castellà i anglès
- Pots llegir els diferents articles dels drets dels infants, fer-ne comprensions, murals en grups, exposicions….
- Pots llegir articles de la Malala, notícies del diari relacionades amb el tema….
- Pots fer expressions escrites a partir d’imatges dels drets dels infants, crear contes treballant alguns dels drets…
En l’àrea de matemàtiques
- Pots treballar el percentatge, fer gràfiques, fraccions… mirant els índex de pobresa, de fam, d’explotació infantil….
- Pots resoldre problemes matemàtics relacionats amb aquesta temàtica.
- Pots treballar la numeració, el càlcul mental i les diferents operacions de càlcul.
En l’àrea de Medi Natural i Social
- Pots descobrir quan i com es van crear els drets dels infants, què és la declaració dels drets dels infants…
- Pots treballar geografia i ubicar en el mapa mundi els índex de pobresa, de fam, d’explotació infantil, de guerres, desastres naturals….
- Pots treballar les diferències bàsiques de cada continent, els desastres naturals, l’evolució humana…
En l’Àrea de Plàstica
- Pots fer dibuixos, maquetes, tallers, titelles…. activitats molt variades relacionats amb aquesta temàtica.
En l’Àrea de Música
- Pots treballar cançons dels drets dels infants, cançons i ritmes d’arreu del món…
En l’àrea de Valors Cívics
- Pots parlar de la realitat que ens envolta: càrites, crisi, l’atur, les desigualtats, les diferencies entre els alumnes…
- Pots treballar el valor d’anar a l’escola.
Educar d’aquesta manera requereix que, com a mestres, fem un bon treball en equip i ens coordinem per treballar una mateixa temàtica. També requereix un esforç de recerca d’informació per poder aportar activitats i recursos als alumnes que els permetin descobrir coses noves relacionades amb el tema que treballem.
Conclusió
Per afavorir que els teus alumnes aprenguin més, és fonamental que estiguin motivats i que s’involucrin en el seu propi procés d’aprenentatge: experimentin, descobreixin, entenguin la funcionalitat del que estan fent, es plantegin hipòtesis i nous reptes, construeixin aprenentatge en convivència amb altres companys…
El sistema educatiu tal com el coneixem actualment no afavoreix el procés d’aprenentatge dels nostres alumnes. Sense voler-ho la nostra pròpia organització a l’escola limita i dificulta el procés natural d’aprenentatge dels infants.
A aquest fet hi hem d’afegir els canvis trepidants de la societat en la que vivim: alumnes desmotivats i molt sovint amb problemes emocionals, famílies amb situacions difícils, relacions complicades entre escola-família, la irrupció de les noves tecnologies…
Unes circumstàncies que fan que calgui replantejar l’escola tal i com la coneixem. Tenim molts bons mestres a les escoles i entre tots hem de lluitar per construir la nova escola del SXXI.
Cal que l’escola sigui un lloc on tots gaudim aprenent, un espai lliure on es potenciï la creativitat i les ganes de descobrir. Una nova escola és possible i entre tots l’estem construint! Sense por i amb molta il·lusió!
