Algunes consideracions introductòries de l’autor
- En l’etapa infantil i juvenil s’originen i es consoliden els hàbits lectors.
- Els nostres alumnes tenen dret a llegir els clàssics, donem per sobreentès que no tots ho aprofitaran.
- Abans els joves llegien més perquè els llibres que llegien els agradaven.
- Els llibres proporcionen bases lingüístiques sòlides (ortografia, morfologia, sintaxi… Com més plaent és el llibre, més es grava la gramàtica en el cervell. La literatura exercita la llengua.
- És impossible escriure bé si no es proporcionen bons models de lectura. A l’hora d’escriure: la imaginació també s’aprèn. S’aprèn a escriure escrivint, però, sobretot, llegint, sobretot les lectures de l’adolescència, que és quan hi ha més temps per fer-ho i la lectura pot ser més plaent. Qui no llegeix a aquesta edat, difícilment ho farà més endavant.
- No és necessàriament bo estar obligats a escriure o fer treballs sobre el que llegim. Els llibres són per ser llegits, amb el plaer de la literatura, i no per a fer treballs.
La tria de Vicenç Pagès
Per ordre de lectura
- El llibre de la jungla, Rudyard Kipling (1895)
- Trencanous i el rei dels ratolins, E.T.A. Hoffmann (1816)
- El jardí secret, Frances Hodgson Burnett (1909)
- La crida de la natura salvatge, Jack London (1903)
- Les aventures de Tom Sawyer, Mark Twain (1876)
- Anna la de Teules Verdes, Lucy Maud Montgomery (1908)
- La filla del capità, Aleksandr Puixkin (1836)
- La porta oberta, Margaret Oliphant (1882)
- La màquina del temps, H. G. Wells (1895)
- Taràs Bulba, Nikolai V. Gògol (1835)
- Les mines del rei Salomó, Henry R. Haggard (1885)
- El gos dels Baskerville, Arthur Conan Doyle (1902)
- L’herència del desert, Zane Grey (1910)
- L’illa del tresor, R. L. Stevenson (1883)
- El presoner de Zenda, Anthony Hope (1894)
- Peter Pan, J. M. Barrie (1911)
- La volta al món en vuitanta dies, Jules Verne (1872)
- El llibre del rei Artús, Howard Pyle (1903)
- Viatge al centre de la terra, Jules Verne (1864)
- Jane Eyre, Charlotte Brönte (1846)
- La insígnia roja del coratge, Stephen Crane (1895)
- Les aventures de Huckleberry Finn, Mark Twain (1882)
- Dràcula, Bram Stoker (1897)
- L’abadia de Northanger, Jane Austen (1818)
- Els tres mosqueters, Alexandre Dumas (1844)
- El primer amor, Ivan S. Turgenev (1860)
- Robinson Crusoe, Daniel Defoe (1719)
- Moby Dick, Herman Melville (1851)
Proposta de guies orientatives per treballar els els llibres, inclosos els clubs de lectura:
- Els protagonistes de molts dels llibres clàssics seleccionats són grans lectors.
- Els clàssics juvenils han servit de transcició entre la literatura juvenil i la literatura amb majúscules. En els llibres sovint els protagonistes lectors citen els llibres que llegeixen (Matilda).
- Característiques dels llibres escollits: atractius per als adolescents, qualitat, clàssics juvenils, llibres amb vocació literària, que no tenen l’objectiu d’imitar els models narratius de la televisió o el cinema (fracassarien, no aconseguirien mai l’espectacularitat d’aquests).
- Peter Pan posa fi a la literatura juvenil (per V. P., l’edat d’or de la literatura juvenil es va acabar fa un segle. Cada vegada és més difícil situar de manera creïble personatges adolescents en un context contemporani (Harry Potter està tancat en un internat en què es reprodueix una època abans de la revolució industrial).
- Obres seleccionades: novel·les, no contes; literatura juvenil occidental; en bona part, literatura anglesa (ideal època colonialisme: activitats esportives i formació del caràcter, atractiu per la mentalitat adolescent); poques dones (poques escriptores literatura juvenil època clàssics, i l’heroi juvenil més assentat és el masculí).
- S’inclouen llibres que avui són políticament incorrectes (racisme Huckelberry Finn és el de la societat de l’època; protagonistes joves que fumen: tabac considerat un bon costum durant o després de viure una aventura; freqüent l’alcohol, per reanimar).
- Llibres exclosos: els massa moralistes (Conte de Nadal), els massa sentimentals, llenguatge i estil inaccessibles, llibres massa senzills o massa depriments.
- Temes diversos, en comú: l’aventura: un heroi enceta un viatge a la recerca del desconegut que li portarà proves físiques i morals, haurà de prendre decisions i experimentarà una transformació. Predominen els fets i la voluntat, no les idees ni l’anàlisi i la contemplació. Interpretació de Leslie A. Fiedler: el protagonista típic és l’home forçat a escapar d’una civilització que implica la confrontació home-dona, que condueix a la temptació de la carn, el matrimoni i la responsabilitat.
- Diferents subgèneres, diferents espais.
- Autors diferents nacionalitats: anglesos, nord-americans, francesos, russos, canadencs.
- Llibres ordenats de major a menor facilitat.
- Cànon basat en selecció de Harold Bloom.
- La guia inclou: autor i títol original, per què és aconsellable, resum, personatges principals, estil, obra i època, problemes de comprensió, club de lectura (eines per al diàleg), frases per comentar, parents i amics (mateix autor, temes similars del llibre…).
L’autor afegeix un DECÀLEG: QUÈ SÍ i QUÈ NO S’HA DE FER AMB ELS LLIBRES
- Cal establir uns criteris de selecció. Triar llibres per nivell que no siguin massa fàcils per després haver-se d’enfrontar a les lectures més complexes de batxillerat.
- No triar llibres que tractin temes actuals com immigració, racisme, desigualtats, perquè són temes massa actuals, massa pròxims: el debat es bloqueja quan es personalitza.
- No triar llibres impregnats d’ideologia o moralina: explicar el que està bé i el que no no és la funció de la literatura.
- No fer llegir còpies o adaptacions: recuperar les emocions originals, per introduir-nos a la mentalitat de l’escriptor, l’espai i l’epoca determinada.
- Llegir traduccions actuals, per acostar-se al lector.
- Preferible no obligar a fer treballs: els resums, els copien, és com una forma de dir-los que ens facin el resum perquè no ens refiem que l’hagin llegit; els exàmens tipus test és una manera de desvirtuar també l’experiència lectora: llegir per recordar; difícil fer-los fer valoracions de llibres si no tenen prou cultura literària…
- Activitat: parlar dels llibres. Per fer-ho, s’ha d’haver llegit el llibre a consciència. Després de parlar-ne entre tots, és més fàcil fer una valoració del llibre. Atenció a les opinions: no tot és opinable.
- Preferible no abusar del context: si es fa contextualització, millor després de la lectura, ja que la contextualització prèvia elimina el goig de la lectura, que és sempre descobriment.
- És preferible no imposar interpretacions: no sempre sabem el que pretenia dir l’autor; hem d’afavorir les interpretacions personals, permetre les discrepàncies.
- És preferible no repetir lectures: no fer-los llegir llibres que ja han llegit.
- És preferible no deixar el lector sol amb el llibre: presentar-lo i acostar-s’hi de mica en mica, acompanyar-lo en les primeres pàgines, llegir en veu alta, solucionar dubtes.
- No refiar-se de les campanyes publicitàries. Recomanar amb la pròpia experiència.
- Evitar rutines i argot tècnic.
- Activitats per parlar del llibre
- Repassar les característiques dels herois
- Trobar virtuts i defectes del personatge
- Endinsar-se en els dilemes del personatge
- Situar-nos en un espai i una època distants
- Rememorar escenes catalitzadores
- Riquesa interpretativa del text
- Recursos retòrics del llibre
- Acostar-nos i distanciar-nos de la trama
- Identificar expectatives que es creen en el lector
- Motivacions que guien els personatges
- Preveure el final del llibre, o un altre final
- Pensar què pot succeir després del final
- Localitzar el tema que unifica el llibre
- Comparar-lo amb altres novel·les similars
- Repassar interpretacions de lectors il·lustres
- Lectura simbòlica
- Resumir argument en una frase
- Citar o comentar passatges memorables
- Comentar aspectes històricament pròxims o llunyans
- Descobrir el codi que regeix les conductes dels personatges
- Esbrinar la caducitat o permanència dels valors que s’hi exalcen
Font: De Robinson Crusoe a Peter Pan. Un cànon de literatura juvenil, Vicenç Pagès, Proa, Barcelona, 2006
