“Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món”. Amb aquesta cita del filòsof Ludwig Wittgenstein acabava Dolors Quinquer la seva conferència “Llegir per aprendre a les Ciències Socials”. Magnífica. Els assessors LIC que hi vam assistir, així com els professors de socials, vam sortir amb moltes idees i un material molt interessant: quatre unitats didàctiques de l’àrea de ciències socials, una per a cada curs d’ESO, gestades des de la filosofia de l’impuls de la lectura, amb un enfocament competencial, incloent el treball en grup, i amb l’objectiu de treballar els textos des l’àrea i també des del punt de vista lingüístic. Molt bé, això mateix, ara concretem. Una feinada, però molt ben feta.
Mentre escoltava la conferenciant pensava que era un privilegi per a mi tenir l’oportunitat d’assistir a aquella presentació: em venien ganes de convertir-me en professora de socials per poder experimentar el plaer de dur a terme una d’aquelles unitats didàctiques, de poder tenir l’oportunitat de treballar amb els alumnes (i no explicar) sense haver-me d’aferrar al llibre de text i podent seguir les metodologies proposades teòricament en els cursets de formació però difícils d’aplicar sense bons materials. Se’n diu il·lusió. Aquesta, els mestres i professors, no l’hauríem de perdre mai.
Durant la xerrada es va insistir diverses vegades en la necessitat de treballar la llengua també des de les àrees. I és que en les nostres classes sovint hem oblidat aquest vessant pensant que els nostres alumnes ja dominaven la llengua, quan, en molts casos, això no era una certesa. I on hem arribat? Doncs a les aules ens trobem amb exercicis de les àrees que els alumnes són incapaços de resoldre perquè els manca l’eina bàsica per fer-ho: la llengua. La llengua en tots els seus àmbits: des de la comprensió oral a l’expressió escrita, passant per la comprensió lectora i l’expressió oral. Perquè la llengua, com diu la cita, és la que ens limita o ens esplaia, la que ens permet construir el nostre món i comunicar-nos amb el món, la que ens dóna recursos per explicar-nos a nosaltres mateixos i als altres, la que ens permet entendre’ns i entendre els altres. I a l’escola, a l’institut, hem d’ajudar els nostres alumnes a construir-se com a persones: donem-nos l’eina de la paraula.
Ara només ens queda anar als instituts, presentar els materials al professorat i que els convencin tan com a nosaltres. Un repte.
12/11/15
