L’accentuació 

No totes les síl·labes tòniques porten accent gràfic. En general els monosíl·labs no s’accentuen llevat dels que han de portar accent per distingir-se d’altres mots que s’escriuen igual.

Agudes: S’accentuen gràficament si acaben en vocal, en vocal+s o en les terminacions en o in.*

capità domàs

cafè comprès entén

camí avís Berlín

meló arròs

hindú abús

Planes: S’accentuen si no acaben en cap de les terminacions establertes pels mots aguts.

ànec, caràcter, dèbil, érem, plàtan, públic, etc.

Esdrúixoles: S’accentuen totes.**

càlida, fàbrica, única, pàgina, etc.

*La i i la u d’aquestes terminacions han de ser sons vocàlics per anar accentuats. Si formen part d’un diftong no es consideren vocals i, per tant, no s’accentuen.

Exemples: sereu, servei, hereu, desmai, etc. no s’accentuen.

serè, veí, agraí, etc. porten accent ja que hi ha hiat.

**Cal recordar que quan hi ha hiat i, per tant, es trenca el diftong, cal comptar dues síl.labes i sovint la paraula esdevé esdrúixola.

Exemples: Ciències, Sílvia, Antònia, història, etc.