Com m’embafa la crema

que regalima per les parets

d’aquesta cambra almivarada

de desitjos de llum apagats,

de somriures de fum laminar. 

Sues, fumes, badalles i veus,

mil paradisos davant les

teues ninetes vidrioses, cristal·lines

com l’acer que obstrueix

les artèries de la meua por. 

Plores, t’inundes i naufragues

entre somnis perduts

i poesia manllevada

cels corriols delerosos de l’assut,

de la nostra mísera consciència.

Miqueldelamar 7_maig_2007

Allí fora brama el cerç,

brama, xiscla i fa trontollarels silencis

que viuen sota el paper de les parets. 

Allí fora, el cerç talla la teua nuesa dolça,

amagant-se entre els colls del teus cos,

erectant la teua feminitat adolescent i tersa. 

Allí fora, el cel s’enrogeix

mentre el cerç encara governa el carrer de l’Era,

brama i xiscla i fa trontollar

els principis del meu ser. 

Miqueldelamar 14_5_2007